Molts escrits s'han quedat obsolets amb la sotragada del coronavirus esguitant economies, recursos, vacances, històries i reptes personals. Però un repàs a la biografia autoritzada Ximo Puig: la mirada morellana (Onada edicions, 2019) de la mà del periodista i polític (com ell) Manuel Milián i Mestre, clàssic col·laborador d'aquest mitjà, permet veure molta actualitat, ja que en la concòrdia està la clau de la gestió pública que ha fet el president valencià aquests mesos de pandèmia i que ha posat sobre la taula, i ha visibilitzat, problemes i realitats que no per ser ignorats havien deixat de ser i d'estar. Parlem del (meu) País Valencià i de la denúncia constant de l'infrafinançament per part de l'Estat espanyol que, amb el desplegament de recursos per fer front a la crisi per la Covid, s'han evidenciat.
Al juny el president valencià Ximo Puig es va queixar pel criteri de repartiment del fons COVID-19 estatal de 16.000 milions d'euros i va aconseguir un canvi que sí que aplicava el criteri poblacional. Amb rotunditat però des del diàleg, Puig ha anant dibuixant una línia divisòria entre el que proposa el Govern espanyol i el que necessita la regió que governa i això parla molt de com gestiona ell l'autonomia i el territori. Ho explica Milián i Mestre, que considera que "quan Puig passa de l'anècdota a la categoria és quan adquireix el nivell polític de repte. Ell ha mogut al Govern de Madrid en direccions que abans eren impensables. El tema del repartiment de fons ha suposat un pas important perquè la infradotació de recursos financers de la Comunitat Valenciana és una injustícia estructural", apunta Milián i Mestre.
Platges obertes: El Levante feliz... i enutjat de Puig
En el llibre que ambdós periodistes comparteixen, Puig insisteix a dir que "és bastant inqüestionable que el problema valencià existeix. Nosaltres tenim un problema d'infrafinançament, d'infrainversió i de deute històric. El tenim perquè durant molts anys el que va ser el nostre èxit (una societat civil molt més forta que en altres llocs, amb menys estat que en altres llocs), quan es produeix el sistema autonòmic i apareixen les transferències, disposem de menys recursos (...). El problema és la nostra invisibilitat. El tòpic del Levante feliz s'ha imposat com si fóra una realitat, i nosaltres no som ni Levante ni feliz. Ara, som feliços perquè gaudim d'una zona meravellosa per a viure. A mi m'agrada dir que som la Finlàndia del sud, però que comptàrem amb les mateixes possibilitats d'innovació econòmica i al mateix temps que tinguérem eixe paratge natural, que és el que tenim".
Milián i Mestre: "Ximo Puig ha mogut al Govern de Madrid en direccions que abans eren impensables"
Parla Puig d'innovació, la paraula clau en aquesta crisi per la Covid. Tothom parla de canviar el model productiu i apostar per l'R+D+i, però com? Preguntem a Pau Caparrós, professor associat de Sociologia de la Universitat de València i qui va ser director de l'Institut Ignasi Villalonga d'Economia i Empresa, centre impulsor del projecte de l'Euroregió de l'Arc Mediterrani. "En aquests moments vivim una crisi del model productiu valencià. Estem com estem perquè el Pla de 1959 dibuixava un model basat en el sol i la platja, amb preus baixos i flexibilitat absoluta de la mà d'obra, que ens va catapultar. Entràrem a la Unió Europea beneint eixe model, i la nostra dependència del model és escandalosa. Els valencians tenim una gran dependència del turisme, i la culpa és tota nostra, com a economia i com a societat. Una estructura laboral basada en el turisme és una estructura basada en sous baixos i temporalitat de difícil solució", sentencia Caparrós.
El sociòleg apunta que la transició serà complicada, "és molt difícil, perquè s’ha de trobar un consens. El pacte per la Reconstrucció, per exemple, quant a turisme aposta per tornar a on estàvem perquè, a veure, quin és el polític que limitarà les llicències per a nous hotels en la costa valenciana? Perquè és tan gegant, implica tantes coses, que depenem tant del sector turístic que no podem tocar-lo. Se’ns cau la casa".
En la biografia de Puig, el president valencià ja afirma que "el problema és la nostra invisibilitat. El tòpic del 'Levante feliz' s'ha imposat com si fóra una realitat, i nosaltres no som ni Levante ni feliz"
El sociòleg ha viscut aquesta crisi també donant la seua opinió a través dels mitjans de comunicació, ja que participa en la tertúlia sobre economia de la ràdio autonòmica d'Àpunt Mèdia, comentant la gestió de Puig, del Consell i de la realitat econòmica valenciana. "La valoració que faig del Govern valencià en aquest temps és positiva. Sempre es pot fer millor però trobe que ha estat una coordinació important en el que s'ha fet des del Govern espanyol", apunta.
Nou model, la visió valenciana i la veu empresarial
En eixa tertúlia radiofònica de Caparrós hi té molt a veure el periodista valencià Toni Cano, coordinador de l'àrea d'Economia dels informatius d'Apunt Mèdia, qui posa el toc en el president valencià durant la nostra conversa. "La sensació que tenim és que Ximo Puig ha acaparat molt protagonisme, ha celebrat moltíssimes reunions i la sensació és que s'ha reunit molt, a banda que poguera estar també el conseller d'Economia, per exemple".
Garamendi, Puig i Navarro, fa uns dies | CEV
L'última reunió, presencial i amb mascareta, ha estat la del 30 de juny, en què el president de la Confederación Empresarial de la Comunitat Valenciana (CEV), Salvador Navarro, ha visitat el Palau de la Generalitat amb el president de la CEOE, Antonio Garamendi. Ambdós coincidiren que la recuperació valenciana estarà condicionada pel seu infrafinançament i demanaren a Puig "suport decidit" al teixit productiu perquè les empreses puguen recuperar el nivell d'activitat perdut, tornen a invertir i això contribuïsca a mantenir l'ocupació. Dies després, i amb la pujada d'impostos planejant sobre l'esborrany del pla de reconstrucció social i econòmica valenciana, la CEV ja avisa que "de res haurà servit explicar en les Corts quines són les necessitats del teixit productiu si el pla del Botànic per a la recuperació es tradueix en més imposats per a les empreses". Veurem com es gestiona en les pròximes setmanes aquest frec de sentiments enfrontats i com ho toreja el mateix Puig.
Pau Caparrós: "Els valencians tenim una gran dependència del turisme, i la culpa és tota nostra, com a economia i com a societat"
Considera Caparrós que "el Govern valencià ha fet de la seua gestió amb els empresaris un punt important, però també cal pensar que en aquest país (i té la seua explicació) continuen tenint moltes Mares de Deus. Perquè s'entenga, caldria una major participació dels petits empresarials, i dels autònoms en la representativitat i en les organitzacions empresarials valencianes". Un debat que el País Valencià necessita i que seria objecte d'una altra anàlisi en profunditat, manté l'expert.
Certament en el discurs de Puig ha estat present l'economia des del principi. Afirma Milián i Mestre que la sensibilitat de Puig envers els empresaris és fruit de la seua convivència amb el món empresarial, ja que la seua família tenia una empresa de transports que viatjava de Morella (Els Ports) a Barcelona setmanalment. "Això ha sigut un fil umbilical que sempre ha tingut, de manera que té una sensibilitat per a les empreses que tradicionalment no tenen els socialistes", opina Milián i Mestre, reconegut polític conservador, cofundador de l'actual Partit Popular.
Cano: "Puig estava noliejant avions que aterraven amb mascaretes quan en altres territoris no hi havia material però fins que no passen els mesos no sabrem si hem pagat de més o no"
Però la política és el joc en què entren tots també aquests dies. Des del punt de vista de Cano, la sensació és que "la Comunitat Valenciana vam ser una comunitat capdavantera, Puig ja estava noliejant avions que aterraven amb mascaretes, quan en altres territoris no hi havia material però fins que no passen els mesos no sabrem si hem pagat de més o no", argumenta el periodista. A finals de març el president valencià nomenava Maria José Mira la nova comissionada de la Presidència de la Generalitat per a la coordinació dels subministraments per a fer front a la infecció per coronavirus. El 3 de juny, en la seua visita al magatzem de material sanitari que s'ha creat a Fira València acompanyat de Mira, el president dels valencians assegurava que "hi ha material sanitari per als pròxims sis mesos". I des del març la Conselleria d'Economia Sostenible està liderant un projecte que permet la fabricació de mascaretes quirúrgiques a gran escala en les empreses valencianes amb l'experiència en innovació i laboratoris d'Aitex i el referent empresarial i coneixement del sector tèxtil d'Ateval. Però hi ha un però.
Detalla Cano que el president d'Ateval, Càndid Penalba, s'ha queixat que Euskadi ha rebut l'ajuda del Govern central perquè Corporación Mondragón poguera portar des de la Xina els 10 milions de mascaretes que comprarà l'Estat, quan "la indústria tèxtil més potent està a la zona de Barcelona i a les comarques centrals valencianes, però ací s'ha vist el pes polític dels bascos". Afegeix Toni Cano que "tenir un bon finançament et fa tenir una bona gestió".
Finançament, finançament, finançament. La nostra pedra que empedra el camí sedós d'arena fina i platges segures d'un Llevant que només vol ser valencià sense punts cardinals que defineixen el que ja no és. Per exemple, València hauria d'haver acollit la celebració de la Copa del Món de Triatló al mes de maig, el Webit Festival hauria d'haver omplert la Marina d'emprenedors i un llarg etcètera de coses ja no seran. Les notícies només són notícies si passen, però en aquesta crisi hem aprés fins i tot a fer titulars sobre coses que no han passat. Perquè han passat moltes coses des del febrer, però tantes altres no, que sovint ens estem veient obligats a parlar d'allò que no és notícia perquè també el buit que ha deixat cada ajornament en el nostre calendari és un forat en les xifres que sumen en la nostra economia. I això també és per a contar-ho.