L’Associació d’Inmobiliàries de la Comunitat Valenciana (ASICVAL) ha donat dades poc optimistes sobre el sector al País Valencià. L’ombra de la bombolla torna a sobrevolar en un territori on, encara hui, es veuen les petjades de les errades del passat en forma d’urbanitzacions a mig fer. Els preus de compravenda de vivenda usada pugen un 3,62% en 2018 (respecte a 2017) i, més sagnants, són els de lloguer, que augmenten un 15,92%. Esmicolem les xifres...
La compravenda es dispara en un barri de València
Per províncies, on ara és més car comprar una vivenda és en Alacant. El preu passa de 113.117 a 118.236 euros, un augment del 4,47%; per metre quadrat, es paga una mitjana d’un 10,26% més. Li segueix València, amb una pujada del 3,36% i, per últim, a Castelló s’incrementa un 1,68%.
No obstant això, el cas més preocupant té nom propi: es diu Benimaclet i és un districte de la ciutat de València. Des de fa anys és popular com a barri alternatiu i atrau molts joves per la seua proximitat a les universitats. Segons explica la presidenta d’ASICVAL, Nora García, va ser un dels “més castigats” per la crisi i els desnonaments. Això va provocar una forta caiguda dels preus i els habitatges es van vendre per “20.000 o 30.000 euros”. Les entitats bancàries els van vendre en paquets de pisos a inversors en 2014, que al seu temps, van reformar-los i treure un benefici al voltant del 300%.
L’últim any el preu dels pisos en Benimaclet ha crescut un 59,10%
L’últim any el preu dels pisos en Benimaclet ha crescut un 59,10%, xifra que recorda terriblement a l’època de la bombolla immobiliària. Això ha forçat, com és lògic, un increment dels preus de lloguer, que han passat del 610 a 700 euros de mitjana (un 14,71% més).
Garcia admet que “la por existeix” en el sector: “No estem en els preus del boom, però ens estem apropant”. Aconsella a les immobiliàries a donar un servei transparent on s’aconselle bé als compradors i adverteix que “els tipus d’interés pujaran”. “En 2006 tot es venia i era una bogeria. Ara estem a prop”, afegeix.
Sobre el perfil del comprador, assenyala que són persones d’entre 30 i 40 anys i famílies que van adquirir una casa xicoteta i ara la volen llogar o vendre-la per a comprar-se una nova més ampla. Amb el Brexit, Garcia explica que alguns clients britànics seus que treballaven a distància ja han posat en venda el seu habitatge per a tornar al seu país, tot i que espera que això no afecte massa perquè un altre públic ha entrat fort, els xinesos, que assegura que “estan comprant moltíssim”.
Les expectatives d’ASICVAL és que hi haurà un “lleuger descens” en la compravenda d'habitatge i auguren que els preus continuaran pujant, però a menor velocitat.
El problema del lloguer: puja un 15,92%
Amb un preu de compravenda pels núvols –com va passar durant l’anterior bombolla-, moltes persones es veuen obligades a llogar pisos, o en el pitjor dels casos, habitacions. Trobar un habitatge a una mensualitat assequible és cada cop més complicat en el País Valencià, on ha apujat el preu dels 513,20 als 594,90 euros, un 15,92% més.
La presidenta d’ASICVAL assenyala com a causes en l’augment de preus del lloguer en els barris que, com que el centre de la ciutat és molt car, la pressió està anant cap a les perifèries
El pitjor problema el tenen els de la província de València, on s’han encarit un 28,80%, seguit dels de Castelló (8,99%) i Alacant (1,40%). A les capitals les pujades varien un poc: València (27,52%), Alacant (11,59%) i Castelló (2,65%).
En la ciutat de València els pitjor parats són els districtes d’Extramurs (38,16%), L’Olivereta (37,80%), Ciutat Vella (29,53%), Algirós (25,49%) i El Pla del Real (17,75%).
La presidenta d’ASICVAL assenyala com a causes en l’augment de preus del lloguer en els barris que, com que el centre de la ciutat és molt car, la pressió està anant cap a les perifèries. I d’això apunten a dos clars culpables: “la moda dels apartaments turístics” i el “desemparament” dels arrendataris quan l’inquilí deixa de pagar.
“Hi ha 5.000 apartaments turístics censats legalment, dels que un 40% estan en mans de particulars. Si es dedicaren a lloguer d'habitatge habitual, augmentaria l’oferta i millorarien els preus”, afirma.
Des de la regidoria de Vivenda de l’Ajuntament de València, dirigida per María Oliver (València en Comú), donen una dada molt reveladora: en 2014 els habitatges en lloguer era de 6298; en 2017, es va reduir a 2737. És a dir, va abaixar en 3561 (un 56,54%) en només tres anys. El consistori coincideix amb ASICVAL en alguna diagnosi de les causes: “turistificació i pressió dels preus turístics”, increment de la demanda de lloguer en la ciutat, canvis d’hàbits habitacionals de la població produïts “pel xoc de la crisi econòmica”, reducció de la liquiditat bancària i abaixada de l’oferta d’hipoteques.