Quan Enrique Rubio, fill de Ramón Rubio, va agafar el relleu de l’empresa l’any 1997, el va sorprendre una pregunta que li feien molt: “Ah, però els Quaderns Rubio encara existeixen?”. I és que, qui no s’ha trencat el cap de xicotet amb un d’eixos quaderns de problemes matemàtics o de cal·ligrafia que ens han acompanyat durant el curs escolar, i també durant les vacances d’estiu? Dit d’una altra manera: Qui no coneix els Quaderns Rubio? Molts pagarien per tenir una imatge d’empresa tan popular com aquesta. Ara bé, a vegades, ser una marca històrica, també té els seus desavantatges, com és que el consumidor l’associe al passat. Modernitzar una marca tradicional ha estat el gran repte de la segona generació de l’empresa familiar. I ho han fet prou bé, ja que el creixement de les vendes és continu, malgrat les crisis econòmiques.
L’aventura empresarial va començar fa uns 65 anys. Ramón Rubio, natural del poble de Geldo (l’Alt Palància, Castelló), treballava en el desaparegut Banco de Aragón i, com que tenia “inquietud” per la docència, va compaginar la feina amb la de professor, durant les vesprades, a una acadèmia que va fundar ell mateix. Ensenyava càlcul i comptabilitat i el fill recorda que, aleshores, era molt important la forma d’escriure: “La lletra havia de ser bonica, perquè les operacions també es feien a mà. La cal·ligrafia era com una targeta de visita”. Va començar fent unes fitxes per treballar la psicomotricitat que es van convertir en els primers quaderns verds, allà per l’any 1959, amb l’objectiu fer “fer fàcil el difícil” i d’aprendre amb “progressivitat”. “El meu pare va viatjar molt per col·legis. Li va costar moltíssim i va estar a punt de vendre l’empresa. Però les comandes arribaren, a poc a poc, fins a arribar als anys 70 i 80, quan es venien uns 10 milions de quaderns de mitjana anual”, explica l’actual gerent.
Exemplars de Quaderns Rubio | Cedida
Quaderns per a persones majors i una tenda futurista: els canvis dels últims 20 anys
L’any 1997, un problema de salut va apartar a Ramón Rubio de l’empresa i va agafar les regnes el seu fill, Enrique Rubio. Prompte es va adonar que la marca funcionava, que era coneguda per tothom, però que molts l’associaven al passat. Era el moment en què els quaderns es venien amb portades amb molt de color, atractives per al públic infantil, però el gerent creu que deixant de banda el verd “van perdre la identitat”. Tocava fer un canvi de rumb. Així es va decidir a modernitzar l’empresa amb moltes iniciatives. Primer, va fer publicitat per dir: “Ací estem, seguim existint”. Després, va recuperar el color verd dels quaderns amb dibuixos moderns, donant un toc “vintage”, tan de moda hui dia. “Em vaig adonar que la memòria de la gent és important”, afirma, i que la marca del quadern era el color.
Més canvis. Enrique Rubio va introduir valors com els eixos transversals de l’educació als quaderns. Els d’abans eren d’una altra època, amb tot el que això comportava: dibuixos on els xiquets jugaven amb armes i les xiquetes, amb nines; escenes on es parlava de la religió i de l’exèrcit... Aleshores van renovar els continguts i hui es parla dels aspectes positius de deixar de fumar, d’apostar pel consum de productes ecològics o del valor del reciclatge.
Amb la segona generació, també arribaren noves línies de quaderns. Enrique Rubio va percebre que als centres de dia de persones majors s’estaven utilitzant els quaderns clàssics perquè no n’hi havia cap producte específic. No se sentien còmodes perquè els continguts estaven destinats a un públic infantil. Així van crear nous materials destinats on es treballen les set àrees cognitives per minimitzar la pèrdua d’aquestes habilitats. “El cervell és quasi com un muscle; si el treballes, el teu envelliment s’alentirà i tindràs millor qualitat de vida”, observa Rubio. En aquest cas, els quaderns funcionen d’una manera diferent: a mesura que avancen els nivells, disminueix la dificultat perquè l’usuari “cada cop té menys capacitat”.
Façana de la botiga de Cuadernos Rubio | Cedida
I no és l’única novetat de material. Fa un any van obrir la seua primera tenda física al centre de València (carrer de Sorní, 9) per potenciar la marca, molt futurista, en la línia de modernitzar la imatge. Ara ja venen altres productes com llibretes, motxilles, tasses, quaderns de lettering que han sigut tot un furor entre la gent jove de 20 i 30 anys o quaderns en valencià i gallec. En total, han passat de 60 a 400 referències amb la nova gerència. I les noves són les que més triomfen: el 45% de les vendes són dels quaderns clàssics, mentre que els nous acaparen ja el 55%. “El producte nou és el que ens ha fet créixer molt”, assegura Rubio, en un moment en què “pareixia que anava a desaparèixer la cal·ligrafia” amb l’ús dels dispositius electrònics. Tenen contingut digital, però el 99,8% de les vendes continuen sent en paper, un suport que sosté que “segueix molt viu”.
Empresa molt reconeguda: 19 treballadors i una facturació de 2,3 milions d’euros
L’empresa Rubio és més xicoteta del que es pot pensar pel pes que té la marca: té 19 treballadors, produeix uns 4 milions de quaderns anuals i va tancar 2019 amb una facturació de 2,3 milions d’euros. El gerent assegura que tenen una gran quota de mercat, però la facturació “no és tan gran” perquè el producte “és barat”. En 2020 porten una facturació acumulada de 2 milions -a mitjans de juny- i preveuen arribar als 2,8 milions.
Durant el confinament, com les famílies necessitaven material escolar, les vendes online han crescut un 600%
De fet, no han parat de créixer ni amb les crisis: de 2007 a 2018 van augmentar les vendes un 50%; amb la Covid-19 i el confinament, on les famílies “necessitaven material escolar”, Rubio revela que la venda online ha crescut un 600%. Si en 2019 aquesta va suposar el 8% del total, ara porten un acumular del 25%. Explica, a més, que abril, maig i juny són els mesos que més venen a Rubio. El gerent confessa que l’aposta per l’e-commerce va arribar després de fer una DAFO; allà va pensar en la dificultat de tenir les 400 referències a una papereria, mentre que al web “el pots comprar tot”. “Ha estat l’èxit d’ahir i l’èxit de hui”, sosté.
La internacionalització, en l’horitzó
Totes aquestes accions per modernitzar una marca tradicional els ha ajudat no només a sobreviure, sinó a continuar creixent. “Tots els deures que hem fet durant 20 anys han fet efecte. Som una marca tradicional, però ens hem adaptat als nous temps invertint en marca i en valors. El nostre gran encert ha estat no pensar en el demà, sinó pensar en l’empresa a llarg termini. És més que un negoci, és una marca, és una forma d’entendre l’educació. En quaderns portem la davantera”, afirma, orgullós, Enrique Rubio.
Abans d’acomiadar-nos, ens avança que l’any que ve tenen pensat fer estudis del mercat exterior per plantejar-se la internacionalització. “Exportem molt poquet perquè vaig haver de decidir si fer els deures a casa o fer-los fóra. I els vaig fer a casa. Ens ha anat bé i no hem tingut la necessitat d’eixir, però això no vol dir que no ho fem en un futur: sabem que la taxa de natalitat és cada cop més baixa a l’Estat espanyol i haurem de pensar en altres públics objectius que no siguen xiquets i xiquetes i en altres països”, explica Rubio.