Des de fa un parell de setmanes, quasi cada dia arriba un paquet a casa. I no solament a la meua. Mentre desdejuni a la terrassa, vaig comptant els repartidors que entren a la meua urbanització. Després de preguntar en quin pis viu el receptor del paquet, expliquen pel telefonillo que el deixaran a l'ascensor. En un mes, la manera de fer el seu treball ha canviat radicalment. Ara sempre hi ha algú a casa, els lliuraments són expressos i basats en la confiança dels empleats de les empreses de missatgeria. No signem res, no hi ha justificants ni lectors de codis. Sembla fútil, però no ho és. El repartidor podria dir que no ha recollit cap paquet i els clients podríem argumentar que no hi havia res a l'ascensor. No obstant això, i en la meua experiència pròpia, tots els enviaments i recollides s'estan fent amb total normalitat. Potser la confiança està infravalorada i la burocràcia sobreestimada.
Aquest tràfec matutí de paquets em recorda aquell valor de l'espera que quasi recuperem durant les primeres setmanes de confinament, quan no teníem clar si comprar online productes que no foren de primera necessitat. Cada vegada que sona el timbre, comprove que ja no esperem. Continuem comprant en un clic.
Les xifres que s'han conegut de contractacions de personal per part de Amazon durant el març deixen fora de tot dubte que el gegant del retail va a tota màquina servint les nostres comandes. L'empresa de Bezzos va anunciar que contractaria 100.000 persones per a aquest “estressant moment” i a més, amb una inversió total de 350 milions de dòlars per a incrementar el sou als equips durant la crisi. Un mes després, a l'abril, anuncia que s'han ocupat aquests 100.000 llocs i que busca altres 75.000 més i que continuarà invertint en augments de sou fins a arribar als 500 milions de dòlars. Com deia Ganyet en Twitter, és per a pensar.
Amazon a part, les dades més recents de la situació del comerç electrònic a Espanya eren bones, amb 12.000 milions d'euros en volum de negoci durant el segon trimestre de 2019, segons la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC).
En Flat101 saben molt de e-commerce. Saben fer bons estudis i compartir-los, com els que analitzen cada any la conversió en negocis digitals. Òbviament, el COVID-19 també ha tingut impacte en aquests negocis, i l'equip d'experts amb Ricardo Tayar al capdavant ha volgut saber, amb mostres de dades procedents d'actius digitals, usuaris i sectors de negoci espanyols, com van les transaccions online en aquests temps.
Alimentació, bellesa, esports, electrònica, moda, material escolar, premsa digital, apps de premsa, oci i cultura, farma, turisme i vestuari laboral, s'analitzen en el document, com si d'un recorregut pel pa el nostre de cada dia de confinament es tractara.
L'anàlisi, que recull dades quantitatives i qualitatives, es basa en les dades de més de 300 e-commerce espanyols i en les enquestes i entrevistes realitzades a més de 1.700 persones.
En algunes de les gràfiques, es veu perfectament com hem anat evolucionant com a consumidors confinats amb el pas dels dies i com hem anat canviant hàbits amb cada nou anunci de pròrroga. Per exemple, no compràvem productes de bellesa durant la primera quinzena, però després de l'anunci d'altres 15 dies més, aqueixa contenció per a adquirir altres productes menys necessaris, va desaparéixer. El material escolar i l'electrònica es disparen en transaccions, igual que la farma i el vestuari laboral, mentre que l'oci i el turisme cauen en picat fins a desaparéixer tant en trànsit de visitants com en vendes. Un desastre.
Com bé apunta l'equip de Flat 101 en el seu informe “és un bon moment per a la generació d'idees, per a la pivotació, per a crear nous canals… És previsible que aquesta situació, en obligar a l'ús massiu d'actius digitals a tots els nivells, genere noves tendències d'ús i agefeisca usuaris a la pràctica totalitat de negocis digitals”.
I no digitals, m'atrevisc a afegir. Negocis tradicionals, com la indústria química enfocada a la distribució majorista o les escoles de negoci dedicades a la formació, no havien vist la necessitat d'explorar canals digitals per a la venda escudant-se en una infinitat d'excuses.
Ni l'aclaparadora i imparable hegemonia de Amazon ni les encoratjadores dades del comerç electrònic a Espanya dels últims anys havien sigut suficients arguments per a obrir la venda online o, almenys, per a experimentar-la amb fórmules assequibles que ni exigeixen muntar la teua pròpia plataforma.
Com diu el mestre Marcet, les empreses han de dedicar temps a explorar i no sols a explotar. Els que han posat el futur en l'agenda del present juguen ara amb avantatge.