"Recomano no confondre la tecnologia amb la innovació: la innovació està en la mirada i la tecnologia ve després", sentencia Xavier Marcet. La frase neda en un mar d'idees que el consultor i president de Lead To Change comparteix amb l'empresari Rafael Juan, CEO de la valenciana Vicky Foods. Ambdós són els primers convidats de Desayunos La Revolución 4.0 que l'empresa de desenvolupament de software BeLike, que dirigeix Bienvenido Sielva, ha engegat a València. Una aposta per la trobada de tu a tu que fa el salt des del podcast que coordina Susana Lluna per seure cara a cara referents empresarials i que, en aquest cas i per primera vegada, transcorre a l'espai de Global Òmnium, el GoHub, on Patricia Pastor, la seua directora general, els ha donat la benvinguda.
"La innovació no es fa preguntant, es fa observant. Hi ha molta gent mirant l'Excel però parant poca atenció al panorama", ha apuntat Marcet. La seua reflexió ha animat als molts emprenedors presents en la sala, els quals volien endinsar-se en les claus de l'empresa perfecta. Sota el títol Trajectòries consistents per a lluitar contra la mediocritat, la conversa és un ball sobre diferents temes: intraprenedoria en la gran empresa, planificació estratègica, retenció del talent, lideratge i innovació, el tema cabdal avui dia.
FOTO: Abel Gimeno
En la seua opinió, en els pròxims anys hi haurà dos tipus d'empreses: "Les fonamentades en tecnologia, que treballaran només amb màquines i que faran molts negocis, i després hi haurà unes altres que crearan valor. Les empreses han de ser comunitats de persones orientades a crear valor", pronostica. I ho diu amb coneixement de causa, sobretot aclaparat per la realitat que es palpa als Estats Units. "No podem crear només iniciatives que creïn diners. Cada vegada que torno de Silicon Valley ho faig fascinat per la tecnologia i les innovacions, però preocupadíssim per la societat que s'està construint d'aristòcrates digitals i la resta en precari".
Marcet: "Les empreses han de ser comunitats de persones orientades a crear valor"
Marcet, però, insisteix: "No hi ha innovació sense risc. El que ens costa més és l'Stop Doing, no és que no ens serveixi, és que encaixar la nostra planificació en un món que s'accelera és més difícil. La innovació comporta risc, i comporta risc responsable i per això sempre ha estat necessària", alerta.
El risc de Vicky Foods
Rafael Juan coincideix amb aquesta definició: "Nosaltres mai hem fet planificació estratègica i ens ha anat molt bé, però en 2007 –quan em van nomenar CEO i em van 'complicar la vida'- vam crear un consell i els externs ens van proposar fer plans estratègics. Va ser un exercici molt positiu perquè gràcies a la planificació estratègica detectarem grans amenaces", apunta.
El hòlding valencià que dirigeix –que inclou les marques Dulcesol, Be Plus i Hnos. Juan- és la primera empresa en volum del sector de pastisseria i brioixeria a l'Estat espanyol, amb una facturació global en 2018 de 335 milions d'euros. Amb més de 60 anys d'història, l'empresa porta el nom en homenatge a Victoria Fernández, la mare de Rafael Juan i la cofundadora del Grup Dulcesol, la vertadera impulsora durant dècades del creixement de la firma. "Ma mare tenia aversió al risc perquè havia sofert molt, però sempre hem assumit molts riscos però xicotets, i el que hem defensat és que quan fem alguna cosa, el risc sigui xicotet. És veritat que moltes vegades hem tingut massa aversió al risc, però quan les aigües són tranquil·les va molt bé però quan són turbulentes cal canviar", reconeix l'empresari.
"L'estratègia són les persones"
En una empresa com Vicky Foods, on actualment treballen 2.400 persones, Rafael Juan apunta que "cal basar-se en les persones i deixar-los fer", tot i que reconeix que "estem intentant generar equips cohesionats però ens està costant moltíssim per haver creat abans una altra estructura".
FOTO: Abel Gimeno
En la mateixa línia d'apostar per la gent s'expressa Marcet: "Cada vegada estic més convençut que la veritable estratègia són les persones", reconeix. I explica com fa anys treballava assessorant el rector de la UPC i "quan no sabia què fer, em deia, 'vés-te als EUA i mira què fan'. Per fer el pla estratègic, em va enviar a Oxford i Cambridge. Vaig sortir d'allí surant i me'n vaig anar a Cambridge, on em van dir que des del segle XVIII intentaven contractar als millors i ells ja saben el que havien de fer".
"Funciona donar-los recursos i deixar-los fer"
En el diàleg que mantenen ambdós ponents també intervé Susana Lluna llançant preguntes, com, per exemple, com s'inocula la intraprenedoria en les grans empreses? "Amb molta formació, learning by doing", respon Xavier Marcet. Quan vaig als EUA cada dos minuts em trobo a un tipus que vol canviar el món (...) I jo tinc un gran respecte per tota la gent que l'intenta. I tinc un gran respecte per la gent que ho ha intentat i sobreviu, i pels que a més són capaços de seguir, perquè realment tenen aquesta pulsió emprenedora", afegeix. En la seua opinió, la dinàmica intraprenedoria funciona millor "si està basada en la confiança que en la desconfiança" i explica que "les empreses han de ser conscients de l'energia interna que tenen i que poden generar valor, però la base és la confiança".
Rafael Juan: "Intraemprendre és fonamental. A nosaltres ens ha funcionat donar-los recursos i deixar-los fer"
"La confiança és bàsica", opina Juan, qui reconeix que no se sent autoritzat per a parlar d'emprenedoria perquè "l'empresa la vaig heretar dels meus pares". Ell també va emprendre en solitari intentant crear una cadena de botigues de mobles però la decisió no va ser l'encertada: "Em va anar francament mal perquè tenia una ambició excessiva i en aquella època no es venia una cadira ni regalant-la". Amb tot, el CEO de Vicky Foods considera que "intraemprendre és fonamental. A nosaltres ens ha funcionat donar-los recursos i deixar-los fer, però si els dónes recursos però no els deixes fer, és un error".
FOTO: Abel Gimeno
El lideratge també és un dels temes de la conversa entre els ponents. Per a Rafael Juan, qui s'ha criat en una empresa familiar d'una família empresària, el lideratge és "sang, suor i llàgrimes". Marcet, per la seua banda, descriu una realitat en què "els directius admirables són els que et fan créixer. Els líders no només han de ser gent que sàpiga prendre decisions en la incertesa, sinó que ha de ser gent que tiri per a dalt. Les empreses necessitem més aquest tipus de gent, i necessitem desfer-nos de la gent que posa sòls de vidre, necessitem un tipus de líder que respectem. Liderar és la responsabilitat d'inspirar perquè liderar és servir, no servir-se".
Marcet: "Liderar és la responsabilitat d'inspirar perquè liderar és servir, no servir-se"
Durant tota la conversa, els convidats a aquest primer desdejuni de BeLike han tingut a les mans una llibreta de granilló de les de tota la vida. És el regal corporatiu que la companyia ha deixat a les cadires dels assistents i on alguns apunten les molt inspiradores frases que destil·la el diàleg entre Marcet i Juan. Però justament a aquest tipus de llibreta també li dediquen minuts perquè, segons el consultor, "la llibreta de granilló tenia ànima però la tecnologia encara ha de donar moltes coses, aportar alguna cosa". "La llibreta de granilló la portava sempre ma mare", anota Rafael Juan. Història, experiència i gestió amb mirada. Sempre amb mirada de líder.