Els mercats exteriors sempre han estat una prioritat per a les empreses catalanes i, ara més que mai, Catalunya mira el món per internacionalitzar-se encara més. De fet, el territori català -que representa més del 25% de les exportacions totals de l'Estat espanyol- ja gaudeix d'una intensitat exportadora alta a l'Àfrica del Nord, a la Unió Europea i a l'Amèrica Llatina, però encara té feina a fer, sobretot en aquells llocs on la seva intensitat exportadora encara és baixa. Així es desprèn de l'Índex d'intensitat exportadora de Catalunya publicat per Acció en el marc de la Setmana de la Internacionalització, que dóna el seu tret de sortida aquest dilluns 30 de novembre i culminarà el divendres 4 de desembre amb un objectiu clar: tractar tots els temes vinculats amb el comerç mundial en l'era (post) covid-19.
Així doncs, Catalunya se situa a la cua en intensitat exportadora en comparació amb els principals països europeus de referència -Alemanya, Regne Unit, França i Itàlia, a banda d'Espanya - a l'Orient Mitjà, l'Àfrica Subsahariana, l'Amèrica del Nord i Àsia i, precisament per això, és important que les empreses catalanes se centrin a intensificar les seves exportacions en els països d'aquestes regions.
Encara sense dades de l'època covid-19, val a dir que l'índex d'intensitat exportadora s'ha elevat el 2018 a totes les regions on ja era alta en relació al 2016, menys a la UE, on s'ha reduït lleugerament amb un -0,04%, mentre que a l'Àfrica del Nord s'ha incrementat en un 0,81%. També l'ha augmentat a l'Amèrica del Nord en un 0,03%, però l'ha reduït a la resta de regions on ja presentava una baixa intensitat. Justament l'Amèrica del Nord amb Àsia són els territoris en què Catalunya té una menor intensitat exportadora i és per això que les prioritats exportadores del territori català se centren en països d'aquestes regions, començant per la Xina i acabant pel Brasil, passant pels Estats Units, l'Índia, Indonèsia o el Vietnam, entre d'altres.
Sigui com sigui, Catalunya es manté en posicions capdavanteres en intensitat exportadora a la UE entre els països de referència citats, així com si es compara amb els països europeus de dimensions similars al territori català com ho serien Àustria, Dinamarca i Finlàndia. De fet, Àustria és el país que presenta una intensitat exportadora més alta a tota la Unió Europea, una intensitat que continua augmentant el 2018. La segueixen Alemanya, Finlàndia i Itàlia, que també mostren un increment respecte a l'índex del 2016.
Mentrestant, França, el Regne Unit i Dinamarca també perden posicions, però mantenen una alta capacitat exportadora. De totes maneres, en els països en què Catalunya té una baixa intensitat exportadora no vol dir que les empreses catalanes no hi exportin, sinó que encara tenen molt de marge per incrementar les seves vendes en aquests mercats. A més, tot i la millora en la intensitat exportadora de Catalunya en relació al 2016, encara es troba per sota de les principals economies de la UE.
Dit això, i tenint en compte que la intensitat exportadora de Catalunya millora a l'Amèrica del Nord, a l'oest de l'Amèrica Llatina, a l'Àfrica oriental, al sud-est asiàtic i a Rússia; l'Àsia, l'Amèrica del Nord i l'Àfrica subsahariana continuen sent els principals reptes exportadors del territori català, cosa que, segons Acció, confirma una de les premisses del comerç mundial, que la distància geogràfica i cultural és un factor rellevant en les relacions comercials entre països.
Però la covid-19 ha portat sota el braç unes noves regles en el comerç internacional i, amb elles, noves oportunitats que cal aprofitar. Precisament per això, la Setmana de la Internacionalització d'Acció té per objectiu analitzar de quina manera la pandèmia ha impactat en les relacions comercials i veure de quina manera les noves eines digitals -que comporten cadenes de proveïment més properes- poden impulsar encara més la proximitat en els diferents mercats.