Chartboost va néixer al Pier38 de San Francisco i aquests dies s'han instal·lat al Pier01 de Barcelona. La notícia va sortir la mateixa setmana que Facebook anunciava que obriria un centre de control de fake news a la capital catalana. "En un principi em vaig espantar, però quan vaig llegir les ofertes de feina vaig entendre que no competiríem en talent", recorda Pepe Agell, vicepresident de Chartboost, l'empresa fundada per dos catalans que ajuda a desenvolupadors d'aplicacions mòbils a construir un negoci i que ha afegit la icona de la Sagrada Família a la llista de seus de la companyia.
Agell esmorza cada dia amb la directora general de Chartboost, la Maria Alegre, la seva dona, mare de dos fills (i un en camí) i cofundadora d'aquesta startup que s'ha convertit en una empresa amb més de 100 treballadors. "Treballar amb la teva parella d'una forma tan intensa té coses bones i coses dolentes. El meu balanç és molt positiu, tinc la sort de conèixer la meva parella personal d'una forma súper completa", explica durant una entrevista amb VIA Empresa a la seu de Barcelona Tech City.
Sou un exemple d'emprenedors que ajuden altres emprenedors.
Nosaltres ajudem a l'emprenedor que té una aplicació a construir un negoci d'èxit. Si els desenvolupadors guanyen diners, vol dir que nosaltres hem fet bé la nostra feina. Vam veure que hi havia una necessita, ho vam experimentar nosaltres mateixos amb l'anterior empresa on van treballar el Sean Fannan i la Maria.
A Internet és fàcil crear però difícil fer negoci...
L'App Store és un canal de distribució perfecte però fer un negoci és molt difícil. És a dir, el contingut és fàcil de distribuir, només et cal pagar la llicència de desenvolupador que val 100 dòlars l'any i ja tens accés a publicar l'aplicació a l'App Store, però el que costa és guanyar usuaris i sobretot que aquests usuaris paguin.
És com si anessis a un supermercat i poguessis triar entre dos milions de galetes?
Sí, però a sobre no només tens dos milions de galetes sinó que a més a més, són dos milions de galetes i només pagues per la mossegada que més t'agrada. La majoria d'aplicacions són gratuïtes per tant, d'entrada ja no tens el preu com a factor de decisió; això fa que el màrqueting encara sigui més complex. No pots fer servir l'argument del preu és l'adequat o sóc més barat que la competència, sinó que el producte ha de ser bo. Però a més a més, necessites que l'usuari estigui compromès i feliç perquè estigui disposat a pagar per una experiència premium, per un servei dins l'aplicació..., etc. El desenvolupador d'aplicacions no només vol adquirir descàrregues, sinó que vol descàrregues de valor, amb monetització.
"El desenvolupador d'aplicacions no només vol adquirir descàrregues, sinó que vol descàrregues de valor, amb monetització"
Encara es generen tantes aplicacions com abans?
Sí, tot i que és cert que el nombre d'aplicacions total ja no creix tan exponencialment, cada dia se sotmeten 500 aplicacions noves. Ara bé, també en moren moltes. Estem a prop dels dos milions d'aplicacions tant a l'App Store com a Google Play. Nosaltres treballem amb les dues botigues i també amb Amazon, que és una botiga molt més petita, amb un tràfic molt inferior però amb molt de valor, ja que Amazon té totes les dades de l'usuari i segurament qui està a Amazon segurament té Amazon Prime i per tant ja té la targeta de crèdit.
La majoria d'aplicacions són d'entreteniment?
Sí; les últimes dades hi havia entre 600.000 i 800.000 jocs. És un sector amb un long tail molt llarg. El 43% del temps que ens passem en el telèfon mòbil és en jocs i el 75% dels ingressos de l'App Store són en jocs. És la categoria més forta en nombre de minuts i ingressos.
No n'utilitzem pas tantes...
Per això el gran repte és formar part d'aquestes 9-10 aplicacions que l'usuari utilitza. I segurament n'hi ha algunes que són constants, la de missatgeria, la de transport... Però després en tindràs alguna de serveis financers, de salut... Jo viatjo molt geogràficament i tinc la meva carpeta de missatgeria amb WeChat, Line, WhatsApp, Telegram... que utilitzo en funció del país on estic. La majoria d'usuaris té una carpeta pels jocs, segurament amb dos o tres preferits i d'altres que van circulant. El gran repte dels desenvolupadors és arribar a entrar a la carpeta de les 8 o 9 més utilitzades.
"Hi ha molta gent que construeix negocis basats en excels i estadístiques"
Quina és la recepta màgica per monetitzar una aplicació?
Tot comença amb la psicologia. En el fons un desenvolupador està creant continguts que han de connectar amb una persona i això sembla un tòpic però moltes vegades ens n'oblidem. Hi ha molta gent que construeix negocis basats en excels i estadístiques. D'acord que has de mirar els números, però el primer pas és connectar. De fet, moltes empreses de jocs que han arribat a nivells de monetització molt alts, contracten a psicòlegs. No sé si hi ha una recepta d'èxit estàndard, però sí que està relacionada amb el disseny de l'experiència per tal de mostrar les eines de monetització adequades en el moment adequat i això comença per entendre l'usuari, qui per cert, és molt fàcil que es reboti. La indústria ha creat el free to play i l'usuari que té la sensació que si no paga no pot fer res (pay to play) és la pitjor experiència que pot tenir. La clau és l'engagement, l'usuari motivat pagarà. De vegades el secret de la monetització potser és posar una botiga que ofereix objectes però ni molt d'hora ni molt tard, amb el preu adequat... Potser hi ha un 95% dels usuaris que no pagarà mai però potser mirarà un vídeo en un moment donat.
Amb qui col·laboreu?
Treballem amb tot tipus de desenvolupadors. Hi ha els grans com Supercell, King, SocialPoint, Electronic Arts... i tots aquests grans estudis. Però també col·laborem per exemple amb Ketchapp, una empresa francesa petita que van crear dos germans, que tenen més de 500 milions d'usuaris actius al mes i que han creat un model de jocs molt senzills que varien cada setmana. Els jocs moren de pressa però en el moment de declivi de l'anterior ja estan llançant el següent. Ells utilitzen el cross-promotion, connecten el joc antic amb el nou per traslladar la base d'usuaris. Nosaltres som la seva plataforma de cross-promotion i els ajudem a monetitzar el seu producte amb anuncis.
Quina relació teniu amb els grans players com Facebook?
Som competidors. Competim amb Facebook i Google com a plataformes de publicitat; estem en un entorn molt competitiu però sobretot estem en un entorn molt monopolitzat per les grans. De fet, s'ha quedat cada vegada més lobby de les altres per denunciar alguns abusos de les grans plataformes. Facebook, Google i Amazon tenen tant poder i generen tanta riquesa que se'ls deixa fer... Ara bé, en el cas de Facebook com a aplicació que són, també fan adquisició d'usuraris o sigui que de vegades també el tenim com a anunciant.
Aquest 2018 obriu oficina a Barcelona. Que ha canviat respecte al 2013, quan vau decidir obrir a Amsterdam?
D'entrada l'objectiu és diferent. El 2013 nosaltres volíem una oficina comercial per tenir gent a la franja horària europea i a prop dels nostres clients, volíem una ciutat ben connectada al centre d'Europa. Amsterdam tenia l'avantatge que està al centre d'Europa, vol directe amb San Francisco, és un aeroport molt ben connectat amb altres ciutats europees i a banda hi ha l'idioma: a Holanda no tradueixen les pel·lícules i tothom parla en anglès. I quan busquem una ciutat mirem també que contribueixi molt positivament a la cultura de l'empresa. Ara les necessitats són unes altres; l'equip de desenvolupament i de tecnologia ha de créixer i créixer a San Francisco és una bogeria.
"A Silicon Valley un enginyer està al voltant dels 200.000 euros i té ofertes de 'recruiters' cada dia; si vols talent sostingut, has de mirar a fora"
Silicon Valley és un entorn molt més competitiu...
Sí i jo afegiria que és una competitivitat poc saludable. És una bombolla que explotarà, no s'hi pot viure. A Silicon Valley un enginyer està al voltant dels 200.000 euros i té ofertes de recruiters cada dia; si a la teva empresa vols tenir talent sostingut i a llarg termini has de començar a mirar fora de San Francisco.
El camí natural era créixer a Amsterdam. Per què Barcelona?
Volíem aprofitar aquesta oportunitat per fer el benchmarking Amsterdam vs. Barcelona. Nosaltres Barcelona ho tenim al cap des del principi i ara les connexions han millorat molt. I construir una marca de tecnologia a Amsterdam ens hauria costat més; aquí tenim amics, coneguts... Tot i que fa 10 anys que som fora, hem mantingut totes les relacions. I per accés a talent, cost i qualitat de vida, la capital catalana és ideal. A Barcelona si no trobes talent, és fàcil atreure'l. Retenció ja és un concepte obsolet.