Mentre que a Catalunya els resultats de les proves del Programa per a l'Avaluació Internacional dels Alumnes (PISA), que es porta a terme cada tres anys per l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics (OCDE), ha portat cua durant el Pont de la Puríssima, hi ha estudiants de la petita ciutat-estat asiàtica de Singapur que han obtingut els millors resultats del món. I han superat de llarg els "sospitosos habituals" dels últims anys: Japó i Finlàndia.
En primer lloc, l'objectiu de les proves PISA consisteix a mesurar les habilitats i el coneixement dels estudiants de 15 anys en matemàtiques, lectura i ciència. I, en aquesta ocasió, Singapur es corona de llarg amb més de 39 punts per sobre pel que fa a les matemàtiques, respecte al segon classificat. Altres països que han aconseguit bones puntuacions entre els 81 estats i regions avaluades han estat l'enclavament xinès de Macau, Taiwan, el Japó, Corea del Sud i Estònia. Tots ells s'han ubicat entre els deu primers llocs a cadascuna de les tres categories principals.
Singapur, un cas únic al món
Els resultats dels estudiants de Singapur són gairebé excepcionals. En primer lloc, l'informe ha registrat una caiguda global de 15 punts, fins a 472, en la mitjana de matemàtiques dels estudiants dels països i regions avaluades, en comparació dels anteriors exàmens realitzats el 2018 i els resultats dels quals es van publicar el 2019.
La pandèmia de la covid-19 i les mesures que les autoritats van imposar per fer-hi front són l'explicació que des de l'OCDE donen per a aquest retrocés sense precedents. A l’informe també s’han extret lliçons per abordar crisis futures. “Tancaments d'escoles més breus, menys obstacles per a l'aprenentatge remot i la continuïtat en el suport dels docents i dels pares”, han estat les raons que s'han donat a l'informe per als 31 països que han aconseguit avançar o almenys mantenir els seus resultats de fa quatre anys.
Per què lidera Àsia?
Els resultats de PISA han confirmat que els països asiàtics han esdevingut potències en matèria educativa. Així sis dels primers deu llocs han estat ocupats per països d'aquesta regió (Singapur, Japó, Corea del Sud, Taiwan, Macau i Hong Kong), com s’ha esmentat anteriorment.
La pandèmia de la covid-19 i les mesures que les autoritats van imposar per fer-hi front són l'explicació que es dona per a aquest retrocés sense precedents
El cas de Singapur és particular. Amb un Producte Interior Brut (PIB) per càpita de 72.794 dòlars, d'acord amb el Banc Mundial; i una població de poc menys de 6 milions d'habitants, la petita ciutat-estat és un dels països més rics del món. Un fenomen que també s’ha abordat al rànquing de les ciutats més cares del món (que ni els rics s'atreveixen a viure-hi).
Com a curiositat, i respecte a Singapur, un informe recent de The Economist Intelligence Unit apunta que un cotxe nou pot costar fins a 100.000 dòlars, i el lloguer d'un apartament allunyat del centre pot assolir la xifra de 1.885 dòlars mensuals. A més, el país també és un dels que menys impostos cobren del món. Pel que fa a l'Índex de Desenvolupament Humà o IDH, que elabora les Nacions Unides per mesurar el progrés d'un país i que en definitiva mostra el nivell de vida dels seus habitants, indica que els singapuresos es troben entre els que tenen millor qualitat de vida. Si la raó per visitar Singapur són negocis, és útil saber que Singapur és el segon país per facilitat per fer negocis, segons el rànquing Doing Business.
El millor sistema educatiu d'Europa té nom: Estònia
Les dades anteriors podrien indicar que el poder econòmic és requisit indispensable per tenir un bon sistema educatiu. I encara que a l'informe s'admet que el primer contribueix al segon, també es deixa clar que els recursos econòmics no són imprescindibles per tenir un ensenyament de qualitat. El cas d'Estònia, que ocupa la setena posició en matemàtiques, la sisena en ciències i també la sisena en comprensió lectora (en aquest cas té per davant Irlanda), corrobora aquesta tesi.
Segons l'informe PISA, Estònia té el millor sistema educatiu d'Europa. Aquest diminut estat exsoviètic supera França, Alemanya, Espanya, Finlàndia i el Regne Unit. Tot i la despesa relativament baixa en educació, el país és dels primers del món en les tres àrees de referència amb què s'elabora aquest informe. Les escoles també són les més igualitàries. A Estònia, la procedència socioeconòmica influeix menys que a qualsevol altre país, segons l'OCDE. I els alumnes semblen més feliços. Un estudi de la Gregson Family Foundation indica que Estònia és un dels cinc únics països els alumnes dels quals aconsegueixen excel·lents resultats i, alhora, estan molt contents amb les seves vides.
Estònia té el millor sistema educatiu d'Europa i la procedència socioeconòmica influeix menys que a qualsevol altre país
Al seu dia, el Govern va fer les inversions necessàries perquè totes les escoles estiguessin equipades amb dispositius electrònics i una bona connexió a Internet. Hi ha una biblioteca nacional a la Xarxa amb més de 20.000 títols educatius on mestres, especialistes, acadèmics i editors aporten recursos sota la supervisió d'un grup d'experts. Els mestres són lliures d'utilitzar i adaptar aquests materials per a les seves classes, i pares i alumnes hi tenen accés des de casa. A més, les escoles d'Estònia tenen gran autonomia, fins al punt que els directors decideixen pel seu compte els plans d'estudi i els horaris de l'alumnat.
El retrocés d'Europa i Catalunya
Finlàndia, que en les edicions anteriors de PISA apareixia com el model educatiu del Vell Continent, ha experimentat un seriós daltabaix que des de l’informe s'atribueix a l'augment en el nombre d'estudiants d'origen immigrant. Espanya, per part seva, ha obtingut el seu pitjor resultat en matemàtiques des que la prova educativa, la més important del món, es va començar a publicar el 2000. Els estudiants espanyols han perdut 8 punts en aquesta assignatura i tres en comprensió lectora respecte al que van aconseguir el 2018. Tot i això, han pujat dos punts en ciències.
De fet, aquesta setmana han saltat les alarmes amb titulars com ara “Catalunya naufraga a les proves PISA del 2022”. Els resultats cauen en picat, amb resultats molt preocupants, en els tres àmbits d'avaluació i situen l'alumnat català per sota de la mitjana d'Espanya i dels països de l'OCDE. L'informe publicat destapa que en competència matemàtica Catalunya ha obtingut 469 punts—21 menys respecte les últimes proves, fetes el 2018—. La dada ja se situa com la més baixa des del 2006. Pel que fa a la competència científica, ha obtingut 477 punts, 12 menys que el 2018, i la pitjor dada des del 2003. Per acabar, en comprensió lectora també ha registrat el pitjor nivell de lectura des de 2006, amb 462 punts, 22 menys que el 2018, i situant-se a les últimes posicions de l'Estat només per davant d'Andalusia, amb 461, Melilla, amb 405 i Ceuta, amb 404.