27
de Gener
de
2017
Act.
27
de Gener
de
2017
La darrera tendència en l'elaboració de vins són els autoanomenats anomenats "vins naturals", els que s'elaboren sense addició (o amb una quantitat molt baixa) de productes aliens al raïm, bàsicament els sulfits o SO2, que s'afegeix a la majoria de vins durant l'elaboració i l'embotellat per esterilitzar-los i estabilitzar-los, evitant així que els vins evolucionin ràpidament un cop embotellats i que canviïn de color i agafin aromes estranyes.
I dic figuradament que s'autoanomenen així perquè ja sabem que els vins no es trien ells mateixos el nom, però sí que l'han adoptat els cellers que elaboren aquest tipus de vi, en detriment dels elaborats per mètodes convencionals (els romans ja afegien sofre, el tradicional lluquet, als vins per estabilitzar-los). Perquè, és clar, si uns són els "naturals", als altres quina denominació els queda?
Bé, sigui com sigui, i se'ls anomeni com se'ls anomeni, el cert és que els vins poden ser bons o dolents. I també és cert que, de moment, n'hi ha més de dolents i pudents entre els anomenats "naturals" que no pas entre "els altres". Ara bé, prova que no té per què ser així, en són els vins naturals excel·lents, que n'hi ha uns quants.
I és clar, ja arribem al que protagonitza aquest article, el Planetes de Nin Garnatxes en Àmfora 2015, elaborat sense addició de sulfits, amb un contingut de SO2 total de 5 mg/L (el que es produeix de forma natural a la mateixa fermentació del most), quan el màxim per als vins ecològics, que en poden portar menys que els convencionals, és de 150 mg/L. A més a més, la fermentació és espontània, amb els llevats autòctons que hi ha a la pell del raïm, sense corregir l'acidesa ni afegir-hi res.
També la viticultura és respectuosa amb el medi ambient, biodinàmica des de l'any 2003, moment des del qual treballen seguint els cicles lunars i apliquen a la vinya els preparats, i compostos naturals que ells mateixos elaboren. Des de l'any 2014 formen part del grup internacional Renaissance des Appellations una associació que controla i certifica la pràctica biodinàmica de tots els cellers i viticultors que la formen.
El Planetes de Nin Garnatxes en Àmfora 2015 es va elaborar amb raïm procedent de ceps de garnatxa de 19 anys de la Finca Planetes (Porrera) situada a una altitud de 650 metres i amb orientació est. El sòl és de llicorella —pissarra trencada— i la fermentació es va fer en àmfora de terrissa, on va reposar durant set mesos. L'abril del 2016 se'n van embotellar un total de 6.068 ampolles i 50 màgnums.
És un vi de color granat viu i transparent, d'intensitat mitjana —baixa si es té en compte que és un vi prioratí— i amb el voraviu roig-blavós. Al nas és molt fragant i intens, amb aromes de flors i de fruita vermella fresca, d'herbes mediterrànies, de caramel de violes i amb un punt final lleument torrat. A la boca és un vi fresc i directe, àgil i amb un punt final d'aspror agradable que li aporta seriositat.
Com passa amb els bons vins "naturals", la sensació que dóna és de transparència, més en aquest cas en què no hi ha l'aportació de la criança en fusta que emmascari les aromes pròpies del raïm.
És, doncs, un vi fruit del territori on ha nascut, d'un raïm conduït de forma sàvia i respectuosa per la parella formada per l'Ester Nin i en Carles Ortiz, que no han volgut forçar la concentració ni extreure molta potència, sinó que simplement han tutelat la conversió del raïm en vi. Tan fàcil i tan difícil, i en tot cas, extraordinàriament sincer.
Setmanalment, VIA Empresa presentarà un vi català, dins el cicle Tastos, amb la col·laboració del diari dels vins catalans Vadevi.
I dic figuradament que s'autoanomenen així perquè ja sabem que els vins no es trien ells mateixos el nom, però sí que l'han adoptat els cellers que elaboren aquest tipus de vi, en detriment dels elaborats per mètodes convencionals (els romans ja afegien sofre, el tradicional lluquet, als vins per estabilitzar-los). Perquè, és clar, si uns són els "naturals", als altres quina denominació els queda?
Bé, sigui com sigui, i se'ls anomeni com se'ls anomeni, el cert és que els vins poden ser bons o dolents. I també és cert que, de moment, n'hi ha més de dolents i pudents entre els anomenats "naturals" que no pas entre "els altres". Ara bé, prova que no té per què ser així, en són els vins naturals excel·lents, que n'hi ha uns quants.
I és clar, ja arribem al que protagonitza aquest article, el Planetes de Nin Garnatxes en Àmfora 2015, elaborat sense addició de sulfits, amb un contingut de SO2 total de 5 mg/L (el que es produeix de forma natural a la mateixa fermentació del most), quan el màxim per als vins ecològics, que en poden portar menys que els convencionals, és de 150 mg/L. A més a més, la fermentació és espontània, amb els llevats autòctons que hi ha a la pell del raïm, sense corregir l'acidesa ni afegir-hi res.
També la viticultura és respectuosa amb el medi ambient, biodinàmica des de l'any 2003, moment des del qual treballen seguint els cicles lunars i apliquen a la vinya els preparats, i compostos naturals que ells mateixos elaboren. Des de l'any 2014 formen part del grup internacional Renaissance des Appellations una associació que controla i certifica la pràctica biodinàmica de tots els cellers i viticultors que la formen.
El Planetes de Nin Garnatxes en Àmfora 2015 es va elaborar amb raïm procedent de ceps de garnatxa de 19 anys de la Finca Planetes (Porrera) situada a una altitud de 650 metres i amb orientació est. El sòl és de llicorella —pissarra trencada— i la fermentació es va fer en àmfora de terrissa, on va reposar durant set mesos. L'abril del 2016 se'n van embotellar un total de 6.068 ampolles i 50 màgnums.
És un vi de color granat viu i transparent, d'intensitat mitjana —baixa si es té en compte que és un vi prioratí— i amb el voraviu roig-blavós. Al nas és molt fragant i intens, amb aromes de flors i de fruita vermella fresca, d'herbes mediterrànies, de caramel de violes i amb un punt final lleument torrat. A la boca és un vi fresc i directe, àgil i amb un punt final d'aspror agradable que li aporta seriositat.
Com passa amb els bons vins "naturals", la sensació que dóna és de transparència, més en aquest cas en què no hi ha l'aportació de la criança en fusta que emmascari les aromes pròpies del raïm.
És, doncs, un vi fruit del territori on ha nascut, d'un raïm conduït de forma sàvia i respectuosa per la parella formada per l'Ester Nin i en Carles Ortiz, que no han volgut forçar la concentració ni extreure molta potència, sinó que simplement han tutelat la conversió del raïm en vi. Tan fàcil i tan difícil, i en tot cas, extraordinàriament sincer.
Setmanalment, VIA Empresa presentarà un vi català, dins el cicle Tastos, amb la col·laboració del diari dels vins catalans Vadevi.