En tota organització o empresa, a banda dels propietaris i gestors, hi tenen cada cop més rellevància diferents agents el suport o complicitat dels quals és essencial perquè el projecte funcioni. Es tracta del que en anglès s’anomena stakeholder, en català, part interessada.
El terme anglès stakeholder va ser popularitzat als anys vuitanta per R. Edward Freeman per a referir-se a la persona o grup de persones que tenen interès en qualsevol decisió o activitat d’una organització o empresa, ja sigui des del punt de vista intern (propietaris, directius, treballadors, socis, accionistes, etc.) o extern (proveïdors, clients, competidors, institucions, sindicats, etc.). Aquestes persones o grups de persones han de ser considerats, segons Freeman, un element essencial en la planificació estratègica de negocis o projectes.
D’altra banda, en l’àmbit de la comunicació i el màrqueting, stakeholder en català s’acostuma a anomenar públic d’interès, i es refereix al grup de persones la conducta col·lectiva de les quals pot afectar (o veure’s afectada per) l’activitat d’una organització, tot i que no formin part dels grups que l’organització considera com a propis i prioritaris, com ho podria ser el públic objectiu (en anglès, target audience o target group).
Tant part interessada com públic d’interès són denominacions normalitzades en català com a alternatives al manlleu anglès stakeholder, força conegut i introduït. Es tracta de formes descriptives del concepte, lingüísticament adequades i transparents, i que ja tenen ús, segons els experts, al costat del manlleu anglès. En castellà, italià i francès, també s'utilitzen denominacions paral·leles (grupo de interés i parte interesada; parte interessata, i partie intéressée i partie prenante, respectivament).
Cal tenir en compte que, en l'àmbit de la qualitat i la gestió (per exemple, en algunes normes ISO), en anglès és més habitual l'ús del terme interested party, en comptes de stakeholder, si bé els trets semàntics de les dues denominacions són molt propers. És per això que, en català, tant part interessada com públic d’interès també es consideren alternatives adequades per a interested party.
Us animem a incorporar aquestes formes catalanes als vostres usos: la llengua hi guanya i el missatge esdevé més clar per a tothom. Us animem, en definitiva, a entendre la llengua com un projecte comú en què tots nosaltres som parts interessades (i no pas stakeholders).
Podeu consultar aquests termes normalitzats al canal Terminologia d’economia i empresa.