Girona és aquests dijous i divendres centre de totes les mirades. Ho havia de ser per uns premis que reconeixen la trajectòria de sis joves extraordinaris però la política també s'ha colat en la festa i els Premis Fundació Princesa de Girona acaparen portades per la presència del Rei Felip, l'absència del president Quim Torra i el trasllat de la celebració a l'espai cedit pels cuiners Roca. De tot això parlem amb la directora general de la Fundació, la filòloga romànica Mònica Margarit, ara mateixa enfeinada al màxim. "Sí, la política ens ha afectat perquè hem hagut de canviar les localitzacions però a part d'això nosaltres ens dediquem als nostres programes", matisa sense ànim de donar corda al tema.
L'esdeveniment té dues parts: dijous, lliurament dels a l'enginyer aeronàutic José Miguel Bermúdez, l'enginyera química María Escudero, el químic Guillermo Mínguez, l'emprenedora social Arancha Martínez, la cantant Soleá Morente, el violoncel·lista Pablo Ferrández i l'entitat francesa Article 1. I aquest divendres, la trobada anual del programa amb més projecció de la Fundació, Rescatadors de talent, enfocat a l'ocupabilitat dels joves i amb més de 3.000 inscrits en el procés.
Quina importància tenen els guardons Princesa de Girona?
Crec que no la tenen només els premis si s'entén una mica quin és el marc lògic en el qual treballa aquesta fundació. La Fundació té en els seus estatuts com a objectiu únic donar suport als joves. Llavors, això ho fem per tres vies: la primera, per augmentar la visibilitat dels joves i la seva presència a la societat, als llocs on es debaten temes importants, als consells assessors, als jurats de premis. És a dir, fer present la veu dels joves a través dels premis, que ja és una gran família de més de 40 premiats perquè l'any que ve és la desena edició dels premis. Són joves d'àmbits molt diferents, amb trajectòries molt diferents, però tots tenen una solvència, una actitud de transformar el seu entorn molt emprenedora i innovadora. Això és un pull de joves inigualable. El Juan Carlos Ortega va dir una vegada que els nostres premis eren com 'els Nobel dels joves' i és així perquè nosaltres el que premiem és la trajectòria dels joves i això és molt important. No premiem els seus projectes -òbviament els seus projectes formen part de la seva trajectòria- el que ens interessa és veure quines decisions han pres, com han hagut de canviar d'àmbit, quins èxits han tingut, però també quins fracassos... I això ho anem seguint després del premi.
"El Juan Carlos Ortega va dir una vegada que els nostres premis eren com 'els Nobel dels joves'"
A VIA Empresa ens agrada ressaltar el talent emprenedor. En aquesta edició premien dos emprenedors, José Miguel Bermúdez (Premi FPdGi Empresa) i Arancha Martínez (Premi FPdGi Social). Quins valors els han fet mereixedors del reconeixement?
Aquest premi contempla i valora tota una trajectòria. En el cas de l'Arancha és important la seva trajectòria perquè va començar la seva vida professional en el sector de la banca i, per una sèrie de circumstàncies, va fer un canvi i va decidir dedicar-se al món del Tercer Sector i de la cooperació aplicant tot el que sabia i tota la seva manera de fer en un sector ben diferent. Els seus projectes tenen per mi una característica molt important: no pretenen crear una nova ONG per ajudar sectors, perquè ja hi ha moltes, sinó que ella vol, a través de la innovació social, generar metodologies i sistemes que pugui utilitzar qualsevol ONG i crec que això és molt innovador. Té una trajectòria exemplar i necessitem joves que serveixen de models als joves que estan estudiant el Batxillerat i fins i tot el final de l'ESO, per això nosaltres intentem que hi hagi un contacte entre el centre educatiu i els nostres premiats. I després, el José Miguel el premiem per la seva inquietud per la sostenibilitat, que ara té un valor incalculable, i per les ganes de cada vegada posar el seu granet de sorra en l'àmbit dels vaixells de càrrega per reduir la contaminació i la despesa energètica.
Coneix bé els joves. Abans treballant a la Universitat de Barcelona i des de fa temps a la Fundació Princesa de Girona. Què necessiten les noves generacions? Referents?
Els referents són fonamentals, referents que siguin propers com són els nostres premiats. Està molt bé el senyor Zuckerberg, el senyor Steve Jobs, les blogueres que tenen una capacitat d'influència amb el número de likes i de reproducció dels seus vídeos (...) Però pensem que si volem que els nostres joves siguin capaços de transformar aquests món i la nostra societat en una societat millor, necessitem joves referents en ciència, en l'àmbit social, en l'empresa, en les arts i la cultura. I joves que la joventut espanyola els pugui veure propers, que entenguin els seus problemes quan ells els hi diguin "un dia fa 15 anys vaig haver de decidir entre ser entrenador de bàsquet o dedicar-me a la nanorobòtica".
Per què premiar als que comencen? Estem acostumats que els premis es donen al final d'una carrera professional.
Clar, però és importantíssim perquè és la manera de fer-los visibles, donar-los un premi que, a més, recullen de mà del Rei, amb 400 periodistes acreditats a la sala. Tot això els fa visibles i ens ajuda a nosaltres després perquè ells continuen amb nosaltres treballant en moltíssims projectes. I també suma l'ajuda dels mitjans de comunicació perquè siguin visibles. Els joves necessiten presència social, visibilitat i també les eines per poder executar les seves idees.
"Els joves necessiten presència social, visibilitat i també les eines per poder executar les seves idees"
En una entrevista amb Juan Cruz (El País, 2016) deia que "molts dels joves que van a la Universitat són fills de taxistes o de cambrers que no tenen a ningú en el seu context social que els animi a seguir i es paren en la Universitat". Es refereix que fins aquí han fet un gran esforç i després els és més difícil progressar?
Sí, és la base del programa Rescatadors de talent, no em referia a tots els joves. El raonament de Rescatadors de talent és que a Espanya el 70% de les feines es troben per contactes. Afortunadament a la Universitat, i des de fa ja bastants anys, hi pot accedir tothom, no es com fa 50 anys. Per tant, un pot tenir un pare taxista i una mare que netegi oficines de la Caixa però haver estudiat enginyeria molecular. Però resulta que si totes les feines es troben per contactes, en el seu entorn social i familiar no hi ha contactes perquè ell pugui trobar una feina del seu. I què passa? Que l'ascensor social que havia pujat un pis perquè aquest jove havia aconseguit fer una formació superior -cosa que no tenien els seus pares- es para aquí perquè aquest jove acaba fent de cambrer. Per això a Rescatadors de talent les empreses, els directius, a través de la Fundació donen suport a aquests joves amb mentoring, formació, ofertes de feina, perquè el jove aconsegueixi treballar en una feina d'acord amb el que ell ha treballat. És l'objectiu.