17
de Setembre
de
2014
Que la crisi econòmica que va començar el 2008 ha canviat la societat és una afirmació clara. Però que cal obrir horitzons i repensar l'estructura del mercat laboral per donar cabuda a les noves necessitats de l'economia, tampoc es pot negar. No és qüestió de treure pes a les greus xifres que defineixen el mercat laboral espanyol, on el 25% de la població activa i més del 50% dels joves es troba sense feina, sinó de fer entendre que els nous problemes i tendències en el consum són una via per generar llocs de treball.
Aquí prenen pes algunes de les últimes mesures aplicades des de les elits polítiques. Per una banda, a la Unió Europea, on el programa Horitzó 2020 fa una crida al desenvolupament de l'economia sostenible . Per l'altra, a Espanya, on les escoles d'educació secundària i els centres de formació professional han inclòs assignatures i formació especialitzada en programació.
Precisament la base de tot està en el desenvolupament, el de la tecnologia i el de l'entorn digital. És en aquest punt on prenen protagonisme l'economia verda i la indústria dels videojocs, dos dels sectors novells que estan consolidant la seva posició en el mercat i que demanen cada dia més professionals amb habilitats i coneixements específics.
Especialistes de les tecnologies netes
Segons la Comissió Europea, un de cada quatre nous llocs de treballs està relacionat amb el medi ambient i s'espera que pel 2015 generi un volum de negoci de més de 41 milions d'euros. Aquest creixement també està avalat a petita escala des d'Espanya, on el sector ha vist incrementar-se en un 235% la demanda de treballadors qualificats en els darrers deu anys.
Això respon a una necessitat de professionals transversals, no només d'especialistes en un determinat espai. "El que sap d'una cosa, com energia o aigua, no sap de logística, i aquests coneixements més amplis són els que l'economia verda necessita per detectar les oportunitats que el mercat ofereix amb els avanços tecnològics", explica l'economista i director de l'Institut Català de l'Economia Verda, Enric Llarch.
"Normalment, les qüestions relacionades amb l'economia verda s'aborden des de la responsabilitat social corporativa", detalla el director de l'Incev, "però la realitat és que són accions que no s'han de prendre només des del compromís o la solidaritat, sinó que han de ser part d'una manera de treballar".
I què volen les empreses? "Alternatives per a optimitzar l'ús de l'energia i l'autoproducció", respon. El preu de l'energia és, per a l'economista, una de les principals preocupacions de les companyies, pel que demanen que els nous professionals de les tecnologies verdes coneguin les últimes innovacions i siguin capaços de trobar alternatives com la venda dels excedents del volum d'energia que algunes fàbriques produeixen mensualment.
Juntament amb el Col·legi d'Economistes de Catalunya i la Universitat de Vic, l'Incev proposa un postgrau en Economia Verda centrat a formar professionals per un sector que, segons Llarch, "crearà llocs de feina i qualificats". "Tot el tema de l'impacte ambiental va associat a les innovacions tecnològiques i com que avancen a un ritme molt ràpid, calen perfils capacitats per optimitzar les tasques i fes-les més sostenibles. A més a més, cal pensar que és una feina sòlida perquè està basada en factors de competitivitat de futur, no de passat", afegeix.
Creixement exponencial de la indústria dels videojocs
En la mateixa línia, però més per tendència del nou consum d'oci que per necessitat, es situa el sector del social game. Fins a 762 milions d'euros és el que ha facturat aquesta indústria en el mercat espanyol en el decurs del 2013. Una xifra que, segons la consultora, ha de créixer aquest 2014 i que demostra la bona salut d'una indústria que alguns s'han atrevit a equiparar amb Hollywood.
La doctora enginyera en Informàtica per la URL i coordinadora del Grau en Aplicacions Interactives i Videojocs del Tecnocampus, Ester Bernadó, ha vist de prop la revolució que viscuda a Barcelona en els últims deu anys. I es pot tatxar de revolució perquè, assegura, "hi ha moltíssima demanda a Catalunya i a l'Estat espanyol; i tot perquè els professionals espanyols són coneguts internacionalment i perquè petits emprenedors han tret jocs que han aconseguit guanyar-se el mercat".
Aquest model basat en l'emprenedoria ha sigut l'atractiu principal de les multinacionals que han escollit situar una seu a Barcelona, perquè és una mostra de què "hi ha un talent de qualitat al territori".
Tot i que d'entrada el social game busca tres perfils diferenciats –programadors, dissenyadors i artistes-, "en el Tecnocampus ens hem centrat a formar dissenyadors de videojocs, però també preparem els estudiants perquè sàpiguen programar i parlar amb els artistes", matisa Bernadó. Així és com la multidisciplinarietat pren partida, però sense oblidar que l'especialització és el que dóna un valor afegit.
Igual que en el camp de les tecnologies verdes, les prediccions de futur que els experts fan de la indústria dels videojocs és positiva. La coordinadora apunta a què l'índex d'empleabilitat podria estar vora el 100% en els pròxims anys, i recorda que avui dia el 60% de les empreses afirmen tenir problemes per trobar professionals qualificats.
Per tant, un futur estable pel que fa a la vida laboral, en un d'aquests dos sectors, està pràcticament assegurat.
Aquí prenen pes algunes de les últimes mesures aplicades des de les elits polítiques. Per una banda, a la Unió Europea, on el programa Horitzó 2020 fa una crida al desenvolupament de l'economia sostenible . Per l'altra, a Espanya, on les escoles d'educació secundària i els centres de formació professional han inclòs assignatures i formació especialitzada en programació.
Precisament la base de tot està en el desenvolupament, el de la tecnologia i el de l'entorn digital. És en aquest punt on prenen protagonisme l'economia verda i la indústria dels videojocs, dos dels sectors novells que estan consolidant la seva posició en el mercat i que demanen cada dia més professionals amb habilitats i coneixements específics.
Especialistes de les tecnologies netes
Segons la Comissió Europea, un de cada quatre nous llocs de treballs està relacionat amb el medi ambient i s'espera que pel 2015 generi un volum de negoci de més de 41 milions d'euros. Aquest creixement també està avalat a petita escala des d'Espanya, on el sector ha vist incrementar-se en un 235% la demanda de treballadors qualificats en els darrers deu anys.
Això respon a una necessitat de professionals transversals, no només d'especialistes en un determinat espai. "El que sap d'una cosa, com energia o aigua, no sap de logística, i aquests coneixements més amplis són els que l'economia verda necessita per detectar les oportunitats que el mercat ofereix amb els avanços tecnològics", explica l'economista i director de l'Institut Català de l'Economia Verda, Enric Llarch.
"Normalment, les qüestions relacionades amb l'economia verda s'aborden des de la responsabilitat social corporativa", detalla el director de l'Incev, "però la realitat és que són accions que no s'han de prendre només des del compromís o la solidaritat, sinó que han de ser part d'una manera de treballar".
I què volen les empreses? "Alternatives per a optimitzar l'ús de l'energia i l'autoproducció", respon. El preu de l'energia és, per a l'economista, una de les principals preocupacions de les companyies, pel que demanen que els nous professionals de les tecnologies verdes coneguin les últimes innovacions i siguin capaços de trobar alternatives com la venda dels excedents del volum d'energia que algunes fàbriques produeixen mensualment.
Juntament amb el Col·legi d'Economistes de Catalunya i la Universitat de Vic, l'Incev proposa un postgrau en Economia Verda centrat a formar professionals per un sector que, segons Llarch, "crearà llocs de feina i qualificats". "Tot el tema de l'impacte ambiental va associat a les innovacions tecnològiques i com que avancen a un ritme molt ràpid, calen perfils capacitats per optimitzar les tasques i fes-les més sostenibles. A més a més, cal pensar que és una feina sòlida perquè està basada en factors de competitivitat de futur, no de passat", afegeix.
Creixement exponencial de la indústria dels videojocs
En la mateixa línia, però més per tendència del nou consum d'oci que per necessitat, es situa el sector del social game. Fins a 762 milions d'euros és el que ha facturat aquesta indústria en el mercat espanyol en el decurs del 2013. Una xifra que, segons la consultora, ha de créixer aquest 2014 i que demostra la bona salut d'una indústria que alguns s'han atrevit a equiparar amb Hollywood.
La doctora enginyera en Informàtica per la URL i coordinadora del Grau en Aplicacions Interactives i Videojocs del Tecnocampus, Ester Bernadó, ha vist de prop la revolució que viscuda a Barcelona en els últims deu anys. I es pot tatxar de revolució perquè, assegura, "hi ha moltíssima demanda a Catalunya i a l'Estat espanyol; i tot perquè els professionals espanyols són coneguts internacionalment i perquè petits emprenedors han tret jocs que han aconseguit guanyar-se el mercat".
Aquest model basat en l'emprenedoria ha sigut l'atractiu principal de les multinacionals que han escollit situar una seu a Barcelona, perquè és una mostra de què "hi ha un talent de qualitat al territori".
Tot i que d'entrada el social game busca tres perfils diferenciats –programadors, dissenyadors i artistes-, "en el Tecnocampus ens hem centrat a formar dissenyadors de videojocs, però també preparem els estudiants perquè sàpiguen programar i parlar amb els artistes", matisa Bernadó. Així és com la multidisciplinarietat pren partida, però sense oblidar que l'especialització és el que dóna un valor afegit.
Igual que en el camp de les tecnologies verdes, les prediccions de futur que els experts fan de la indústria dels videojocs és positiva. La coordinadora apunta a què l'índex d'empleabilitat podria estar vora el 100% en els pròxims anys, i recorda que avui dia el 60% de les empreses afirmen tenir problemes per trobar professionals qualificats.
Per tant, un futur estable pel que fa a la vida laboral, en un d'aquests dos sectors, està pràcticament assegurat.