26
de Maig
de
2016
Act.
27
de Maig
de
2016
"El primer que s'hauria de trobar són clients i facturar. Quan ja no pots finançar el creixement amb els clients és quan has de buscar finançament". Oriol Sans, director de Finançament d'Acció, recorda entrevistat per VIA Empresa que buscar diners "és una feina esgotadora i desfocalitzadora de l'activitat real de la companyia, que ha de ser incrementar vendes o trobar clients". Tot i així, la recerca de finançament segueix sent una de les activitats més importants per als emprenedors, motiu pel qual al Bizbarcelona dels propers 1 i 2 de juny trobaran el consell de diversos experts en la matèria. Al capdavall, no tots els diners són iguals ni tots els projectes necessiten el mateix.
Les diverses opcions de la inversió privada
"Quan una empresa no té una generació de caixa suficient per tornar un préstec s'ha de finançar amb capital i no amb deute bancari", argumenta Sans. Aquest finançament té l'avantatge que "no s'ha de tornar en els propers anys i li dóna una major estabilitat". Àlex d'Espona, coordinador de Business Angels Network Catalunya (BANC), constata que la banca tradicional és una opció més difícil per a les startups perquè són "companyies sense un històric i amb un risc elevat".
Això fa que les vies de finançament passin per altres camins. D'entrada, d'Espona convida a no oblidar els recursos propis. "Són fàcils d'aconseguir perquè no s'ha de firmar cap contracte ni demostrar la viabilitat a ningú, però té el problema que sovint són els recursos més escassos", evidencia. A continuació esmenta la coneguda triple F: Family, friends and fools. "Aquest és de llarg el mecanisme més utilitzat, tot i que és opac perquè no hi ha estadístiques", assegura. Un cop més, es tracta d'un finançament poc formalitzat, on no s'acostumen a signar contractes i amb quantitats limitades.
Ara bé, quan se surt del cercle més proper, el coordinador de BANC assenyala tres fonts principals: el crowdfunding, els business angels i el capital risc. Tres tipus de fonts de diners ben diferents, ja que en un extrem hi ha molts inversors molt petits aportant quantitats reduïdes en equity, amb tiquets d'uns 1.000 o 2.000 euros. "Tenen una aproximació més empàtica i emocional", diu d'Espona per diferenciar el finançament col·lectiu del capital risc, situat a l'altre extrem.
En aquest cas, resumeix, es tracta "d'operadors financers molt professionals que tenen com a missió empresarial la rendibilitat d'uns diners que no són seus". Les inversions del capital risc tenen un temps de vida més llarg, d'uns 10 o 12 anys, entrant en els projectes quan són petits i sortint-ne quan són més grans. "D'aquests n'hi ha pocs, però aporten més quantitat, a partir de 500.000 euros", detalla.
Finalment, enmig hi ha els inversors privats i els business angels. "No són tan emocionals com ho pot ser un crowdfunding, ni tan agressius amb una visió tan financera com el capital risc", afirma Àlex d'Espona sobre aquesta via que acostuma a aportar capital entre 50.000 i 200.000 euros. "Ho acostumen a fer amb coinversió amb altra gent perquè molts acostumen a ser empresaris que tenen altres ocupacions", afegeix.
Un tipus d'inversió per cada fase
"Els inversors els has d'anar a buscar quan realment els necessites", diu Oriol Sans. "Has d'intentar optimitzar el moment on necessites els diners en relació amb el valor de la companyia i el risc que en percep el mercat", afegeix. Així doncs, aquest equilibri permetrà a l'emprenedor "disposar d'una participació més elevada i que no et dilueixis tant". El director de Finançament d'Acció adverteix que "com més risc percebin els inversors, més percentatge demanaran i més barata vendrà l'emprenedor la seva part de la companyia".
Però quin tipus d'inversió requereix cada moment? Per Àlex d'Espona tot va una mica rodat. "És difícil que trobis un inversor si abans tu no has cregut en tu mateix, o el teu cercle proper no ho ha fet", afirma. "Un projecte ha d'anar complint etapes tant en els actius com des del finançament. Un inversor privat no entrarà si no hi has posat diners o has tingut una ronda d'FFF", insisteix. El coordinador de BANC deixa clar que "els projectes no es fan a costa dels inversors privats, és al revés. Els inversors ajuden a executar projectes, els acceleren".
Què ha de saber l'emprenedor?
"Els inversors privats busquen que el projecte ja tingui alguns indicadors, sobretot relacionats amb vendes", indica Oriol Sans sobre els requisits que faran falta per captar finançament. "Els emprenedors han de veure què busquen d'un inversor. Aquesta és la feina essencial que han de fer quan busquen finançament", adverteix. Cal tenir en compte els diversos perfils inversors i veure quin és el més indicat per al projecte. "L'inversor et pot ajudar a estructurar l'empresa, a fer determinats fitxatges per a la consolidació dels equips, a consolidar sistemes de gestió interns, a negociar amb capital risc o a obrir portes amb clients", diu Sans.
Es tracta, doncs, "de mirar la qualitat de l'inversor per veure quina aportació farà a part dels diners perquè l'empresa creixi més". Saber on ha invertit abans, què hi ha aportat. "Igual que l'inversor fa una due dilligence de l'empresa, l'emprenedor l'hauria de fer de l'inversor", resumeix el responsable de l'àrea de Finançament d'Acció.
Estudiar bé les necessitats
Un cop identificat el perfil inversor més indicat per al projecte, l'emprenedor s'hi ha de dirigir amb els números fets. "Ha de saber a què destinarà aquells diners i amb quin import. Si això no ho té clar és que no ha fet bé la feina inicial i a l'inversor li farà una certa recança invertir en una empresa que potser al cap de quatre mesos tornarà a cercar finançament", alerta Sans. Desenvolupament de producte, comercialització, màrqueting... els diners han de tenir un objectiu clar i pautat. "També has de saber en quin moment els vols, perquè depenent d'això l'inversor pot fer desemborsaments parcials i pot veure com evoluciona el seu risc", afegeix.
"Els diners que reps no són per comprar-te un Porsche Cayenne", afirma entre l'exageració i la ironia Àlex d'Espona. "Has de tenir molt clar quants diners vols, per què els vols i quan creus que els aconseguiràs rendibilitzar". Això també implica analitzar el que s'ha fet fins ara per poder generar credibilitat més enllà dels plans sobre el paper. El coordinador de BANC, a més, recorda que l'emprenedor "ha de saber què està disposat a cedir a canvi en termes de participació o decisions a compartir". Al capdavall, els inversors estan comprant participacions de l'empresa i els diners no es tornen com a tals, sinó en forma de creixement del projecte.
Trams complicats
"Els emprenedors sempre diran que hi ha mancança de capital i els inversors diran que els bons projectes sempre es financen", evidencia Oriol Sans quan se li pregunta sobre els trams de finançament més difícils de cobrir. Ara bé, reconeix que estan percebent que "a partir d'un milió d'euros hi ha bastanta mancança de capital". Tot i així, Sans recorda que l'augment d'inversors estrangers ajuda cada cop més a corregir-ho. "Això demostra la capacitat d'atracció de l'ecosistema català, que així no només rep capital, també guanya en contactes i a lligar-se a fluxos de coneixement exterior". Sigui com sigui, el responsable d'Acció confia que a mesura que l'ecosistema evolucioni i es generin més empreses en totes les fases de finançament, "aniran sortint els finançadors".
D'Espona, al seu torn, no s'oblida de destacar que "aixecar el primer euro és molt difícil. Quan una empresa té un passat i una trajectòria de creixement contrastable és més factible aconseguir diners". De fet, destaca que "aconseguir els primers 50.000 o 100.000 euros potser és més complicat que aixecar mig milió quan l'empresa ja està facturant". Al capdavall, assegura, "no és tant un tema de quantitat, sinó de risc del projecte". En qualsevol cas, el coordinador de BANC conclou com a bon representant d'inversors que "falten més bons projectes que diners".
Les diverses opcions de la inversió privada
"Quan una empresa no té una generació de caixa suficient per tornar un préstec s'ha de finançar amb capital i no amb deute bancari", argumenta Sans. Aquest finançament té l'avantatge que "no s'ha de tornar en els propers anys i li dóna una major estabilitat". Àlex d'Espona, coordinador de Business Angels Network Catalunya (BANC), constata que la banca tradicional és una opció més difícil per a les startups perquè són "companyies sense un històric i amb un risc elevat".
Això fa que les vies de finançament passin per altres camins. D'entrada, d'Espona convida a no oblidar els recursos propis. "Són fàcils d'aconseguir perquè no s'ha de firmar cap contracte ni demostrar la viabilitat a ningú, però té el problema que sovint són els recursos més escassos", evidencia. A continuació esmenta la coneguda triple F: Family, friends and fools. "Aquest és de llarg el mecanisme més utilitzat, tot i que és opac perquè no hi ha estadístiques", assegura. Un cop més, es tracta d'un finançament poc formalitzat, on no s'acostumen a signar contractes i amb quantitats limitades.
Ara bé, quan se surt del cercle més proper, el coordinador de BANC assenyala tres fonts principals: el crowdfunding, els business angels i el capital risc. Tres tipus de fonts de diners ben diferents, ja que en un extrem hi ha molts inversors molt petits aportant quantitats reduïdes en equity, amb tiquets d'uns 1.000 o 2.000 euros. "Tenen una aproximació més empàtica i emocional", diu d'Espona per diferenciar el finançament col·lectiu del capital risc, situat a l'altre extrem.
En aquest cas, resumeix, es tracta "d'operadors financers molt professionals que tenen com a missió empresarial la rendibilitat d'uns diners que no són seus". Les inversions del capital risc tenen un temps de vida més llarg, d'uns 10 o 12 anys, entrant en els projectes quan són petits i sortint-ne quan són més grans. "D'aquests n'hi ha pocs, però aporten més quantitat, a partir de 500.000 euros", detalla.
Finalment, enmig hi ha els inversors privats i els business angels. "No són tan emocionals com ho pot ser un crowdfunding, ni tan agressius amb una visió tan financera com el capital risc", afirma Àlex d'Espona sobre aquesta via que acostuma a aportar capital entre 50.000 i 200.000 euros. "Ho acostumen a fer amb coinversió amb altra gent perquè molts acostumen a ser empresaris que tenen altres ocupacions", afegeix.
Un tipus d'inversió per cada fase
"Els inversors els has d'anar a buscar quan realment els necessites", diu Oriol Sans. "Has d'intentar optimitzar el moment on necessites els diners en relació amb el valor de la companyia i el risc que en percep el mercat", afegeix. Així doncs, aquest equilibri permetrà a l'emprenedor "disposar d'una participació més elevada i que no et dilueixis tant". El director de Finançament d'Acció adverteix que "com més risc percebin els inversors, més percentatge demanaran i més barata vendrà l'emprenedor la seva part de la companyia".
Però quin tipus d'inversió requereix cada moment? Per Àlex d'Espona tot va una mica rodat. "És difícil que trobis un inversor si abans tu no has cregut en tu mateix, o el teu cercle proper no ho ha fet", afirma. "Un projecte ha d'anar complint etapes tant en els actius com des del finançament. Un inversor privat no entrarà si no hi has posat diners o has tingut una ronda d'FFF", insisteix. El coordinador de BANC deixa clar que "els projectes no es fan a costa dels inversors privats, és al revés. Els inversors ajuden a executar projectes, els acceleren".
Què ha de saber l'emprenedor?
"Els inversors privats busquen que el projecte ja tingui alguns indicadors, sobretot relacionats amb vendes", indica Oriol Sans sobre els requisits que faran falta per captar finançament. "Els emprenedors han de veure què busquen d'un inversor. Aquesta és la feina essencial que han de fer quan busquen finançament", adverteix. Cal tenir en compte els diversos perfils inversors i veure quin és el més indicat per al projecte. "L'inversor et pot ajudar a estructurar l'empresa, a fer determinats fitxatges per a la consolidació dels equips, a consolidar sistemes de gestió interns, a negociar amb capital risc o a obrir portes amb clients", diu Sans.
Es tracta, doncs, "de mirar la qualitat de l'inversor per veure quina aportació farà a part dels diners perquè l'empresa creixi més". Saber on ha invertit abans, què hi ha aportat. "Igual que l'inversor fa una due dilligence de l'empresa, l'emprenedor l'hauria de fer de l'inversor", resumeix el responsable de l'àrea de Finançament d'Acció.
Estudiar bé les necessitats
Un cop identificat el perfil inversor més indicat per al projecte, l'emprenedor s'hi ha de dirigir amb els números fets. "Ha de saber a què destinarà aquells diners i amb quin import. Si això no ho té clar és que no ha fet bé la feina inicial i a l'inversor li farà una certa recança invertir en una empresa que potser al cap de quatre mesos tornarà a cercar finançament", alerta Sans. Desenvolupament de producte, comercialització, màrqueting... els diners han de tenir un objectiu clar i pautat. "També has de saber en quin moment els vols, perquè depenent d'això l'inversor pot fer desemborsaments parcials i pot veure com evoluciona el seu risc", afegeix.
"Els diners que reps no són per comprar-te un Porsche Cayenne", afirma entre l'exageració i la ironia Àlex d'Espona. "Has de tenir molt clar quants diners vols, per què els vols i quan creus que els aconseguiràs rendibilitzar". Això també implica analitzar el que s'ha fet fins ara per poder generar credibilitat més enllà dels plans sobre el paper. El coordinador de BANC, a més, recorda que l'emprenedor "ha de saber què està disposat a cedir a canvi en termes de participació o decisions a compartir". Al capdavall, els inversors estan comprant participacions de l'empresa i els diners no es tornen com a tals, sinó en forma de creixement del projecte.
Trams complicats
"Els emprenedors sempre diran que hi ha mancança de capital i els inversors diran que els bons projectes sempre es financen", evidencia Oriol Sans quan se li pregunta sobre els trams de finançament més difícils de cobrir. Ara bé, reconeix que estan percebent que "a partir d'un milió d'euros hi ha bastanta mancança de capital". Tot i així, Sans recorda que l'augment d'inversors estrangers ajuda cada cop més a corregir-ho. "Això demostra la capacitat d'atracció de l'ecosistema català, que així no només rep capital, també guanya en contactes i a lligar-se a fluxos de coneixement exterior". Sigui com sigui, el responsable d'Acció confia que a mesura que l'ecosistema evolucioni i es generin més empreses en totes les fases de finançament, "aniran sortint els finançadors".
D'Espona, al seu torn, no s'oblida de destacar que "aixecar el primer euro és molt difícil. Quan una empresa té un passat i una trajectòria de creixement contrastable és més factible aconseguir diners". De fet, destaca que "aconseguir els primers 50.000 o 100.000 euros potser és més complicat que aixecar mig milió quan l'empresa ja està facturant". Al capdavall, assegura, "no és tant un tema de quantitat, sinó de risc del projecte". En qualsevol cas, el coordinador de BANC conclou com a bon representant d'inversors que "falten més bons projectes que diners".