El món és, cada cop més, una xarxa de ciutats. Les empreses, universitats, centres de recerca i entorns culturals que veritablement importen estan, en la seva gran majoria, ubicats i centralitzats en els principals entorns urbans del món – i les grans capitals competeixen entre elles com ho fan les empreses al mercat. Factors com el desenvolupament econòmic, la capacitat d'innovació o la qualitat de vida de les ciutats les converteixen en pols de poder, en tractors creatius, i els hi ofereix la capacitat d'atreure el millor talent del món. La fundació japonesa Mori Memorial, mitjançant l'Institut per l'Estratègia Urbana torna a publicar enguany el seu índex de poder global de les ciutats (GPCi, per les seves sigles en anglès) sense canvis significatius, establint l'elit de les urbs més influents del planeta.
El món angloparlant manté l'absolut liderat pel que fa a capitalitat mundial. La ciutat més poderosa del món, segons aquest GPCi, és Londres. La capital del Regne Unit és la primera del món en interacció Cultural, i ocupa els primers llocs del món tant en desenvolupament econòmic com en accessibilitat i capacitat d'innovació. La ciutat anglesa, però, pateix més en qüestions com la qualitat de vida, on es veu superada per diverses ciutats de l'Europa continental, i el tracte al medi ambient, on els països nòrdics i Oceania dominen les puntuacions de l'institut de recerca.
Font: GPCI
La segona classificada aquest 2021 és Nova York. La ciutat nord-americana, tot i liderar els factors econòmics establerts per la Fundació, queda per darrere de Londres especialment pels seus factors més socials. Tot i ser la tercera al món en els factors culturals, la gran metròpoli de la costa est queda molt relegada en els estudis de qualitat de vida – en què ocupa el quarantè lloc del món – així com de respecte al medi ambient, amb una valoració de 163 punts – 60 per sota de la líder, Estocolm – que la deixen fora del top 20.
Les vuit ciutats restants entre les 10 més competitives del planeta es reparteixen entre l'Europa occidental i l'Àsia. D'entre les ciutats europees destaca París, la quarta classificada per darrere de Tòquio, amb una valoració especialment alta en les consideracions sobre interacció cultural i en la mobilitat urbana. Madrid, amb la novena posició, seria, segons l'institut, la ciutat amb una millor qualitat de vida del món, mentre que Berlín i Amsterdam ocupen els primers llocs impulsats pels seus factors econòmics. Al vessant asiàtic, a banda de la capital japonesa, es destaca la potència innovadora de Seül, el bon desenvolupament econòmic de Singapur i la gran accessibilitat de Xangai, un dels grans hubs empresarials del món.
On queda Barcelona?
La capital del país, en aquest rànquing 2021, queda lluny de les primeres posicions, però confirma el seu retorn a l'elit. Barcelona, segons el GPCi, és la 18ª ciutat més competitiva del món, just per sota de Beijing i Los Angeles, i per sobre de capitals com Viena o Toronto. El factor més destacat per la seva classificació és el de qualitat de vida, en què ocupa la tercera posició del món amb una valoració de 363 punts, només superada per Madrid i París.
Font: GPCI
La ciutat pateix especialment pel que fa a les valoracions econòmiques i empresarials. En els factors de desenvolupament econòmic, segons l'informe, Barcelona es queda en la posició número 29, amb 207 punts, just per sobre de Madrid (205,8) però molt lluny de competidores europees com Dublín, Estocolm o Copenhaguen. Pel que fa a la Recerca i Desenvolupament, la capital es troba en la posició número 34, per sota de, per exemple, Fukuoka o Tel-Aviv.
Pel que fa a la interacció cultural, tot i que Barcelona no és dels principals nodes del món, es troba significativament més a dalt que en economia i empresa. La catorzena posició que hi atorga l'informe la posa a la par amb Madrid i Amsterdam, així com amb grans capitals de l'Amèrica Llatina com Buenos Aires o Ciutat de Mèxic. La posició és semblant en la variable accessibilitat, on és la setzena mundial, per sobre de Zuric o Melbourne, amb una valoració de 169 punts – prop de 100 inferior a la de Xangai – mentre que en Medi Ambient queda fora de les 25 millors, just per sota de Dublín, però per sobre de capitals com Milà o Brussel·les.