Temps per desconnectar, per alliberar-se de l'estrés, per equilibrar la vida personal amb la professional... Parlar sobre conciliació entre vida familiar i vida laboral està a l'ordre del dia i, de fet, cada vegada ho està més sumar-hi, també, el temps lliure. Polítics, empreses, persones... (quasi) tothom en parla, però, qui fa realment els deures? L'informe The Best Cities for Work-Life Balance 2019 elaborat per Kisi, que avalua la implementació d'una política de treball intel·ligent i la seva capacitat per brindar als residents la possibilitat de gaudir del seu temps lliure, situa Barcelona com la única ciutat de l'Estat espanyol que entra en el rànquing sobre l'equilibri entre la feina i la vida personal. La capital catalana entra a la taula en la vuitena posició -d'un total de 40- i ho fa per davant de ciutats com París, Londres o Nova York.
Dividit en tres blocs, l'informe contempla els factors que impliquen una major o menor intensitat a la feina, la despesa de les institucions en benestar social i l'habitabilitat de la ciutat en qüestió. En el primer, sobre els factors de treball, Barcelona destaca entre el top 10 per ser la que més dies de vacances gaudeixen els treballadors perquè, malgrat que el mínim legal que s'ofereix en una feina són 22 dies hàbils, la mitjana dels seus habitants en fan 30,5 dies l'any. Això contrasta, per exemple, amb Helsinki, que tot i tenir un mínim de 30 dies l'any, en fan 28,7.
A més, a la capital catalana, l'hora mitjana d'entrada a la feina és a les 9.28 hores del matí, només superada per Hamburg (9.32 hores) i Berlín (9.53 hores); es treballa una mitjana de 40,9 hores setmanals i és una de les ciutats de les 10 primeres en què menys es triga a arribar a la feina amb una mitjana de 27,2 minuts per anar-hi. Ara bé, d'entre aquestes 10 també és la que compta amb més atur -un 11,1% segons l'informe-, seguida de Helsinki, que rebaixa el seu percentatge en pràcticament la meitat en comparació amb el de la ciutat comtal.
Pel que fa a la despesa de les institucions en la societat i en igualtat, Barcelona triomfa pels drets del col·lectiu LGTBI amb 98 punts de 100, només superada per Estocolm. Però de les 10 primeres ciutats del rànquing, la capital catalana és la segona per la cua que menys despesa social fa amb un 24,3% del total del PIB i es posiciona només per davant de Vancouver en aquest sentit, on s'hi destina el 17,4%.
A més, tot i que compta amb una bona puntuació en sanitat -80,4 punts-, és la que menys en té del top 10, tal i com passa, també, en l'accés a la salut mental, on rebaixa la seva puntuació fins els 30,6 punts i en la igualtat de gènere, on en treu 70,8.
Finalment, en relació a l'habitabilitat de les ciutats, Barcelona treu bona nota en seguretat amb 89,8 punts i passant per davant d'Hamburg, Zúrich i París. La puntuació per a la felicitat també és bona, tot i que més baixa que les ciutats companyes de rànquing i treu un excel·lent en salut, benestar i oci. Això sí, és la ciutat del top 10 amb una puntuació més alta per estrés i amb un índex alt en contaminació de l'aire.
L'estudi, elaborat a través de l'anàlisi de 40 ciutats d'arreu del món, contempla 17 ciutats dels Estats Units, però cap d'elles entra al top 10. De fet, la primera que hi té cabuda és San Diego a la 17a plaça i amb un aprovat just: 54,82 punts. També té en compta tres ciutats canadenques i dues alemanyes, mentre que la resta pertanyen cada una a un país diferent.
La ciutat, doncs, que gaudeix de més equilibri entre la vida personal i la professional és Helsinki a Finlàndia, mentre que la que menys compleix amb aquests requisits és Kuala Lumpur a Malàisia. A poc a poc i bona lletra, però el món comença a posar-se les piles en aquest sentit perquè només es pot estar bé a la feina si es gaudeix del temps lliure i viceversa. Perquè, com deia William Shakespeare, "el plaer i l'acció fan que les hores semblin curtes".