Falten discoteques a Barcelona?

Falten sales d’oci nocturn a Barcelona. En un debat preelectoral organitzat la setmana passada per l’organització d’empresaris de la nit Fecalon, els representants de totes les formacions polítiques de l’Ajuntament de Barcelona van coincidir en que, en els últims vint anys, s’han tancat més locals dels que s’han obert i que hi ha espai per a crear nous negocis a la ciutat. No obstant, discrepen sobre regulacions i els llocs on s’han d’establir. Quants locals hi ha?, quins apareixen en els rànquings?, i qui són els reis de la nit barcelonina?

Segons un estudi de la Diputació de Barcelona de 2021, amb el sector encara afectat per la pandèmia, dels 617 locals d’oci nocturn que hi ha en aquesta província, 198 estan a la ciutat de Barcelona i, aproximadament, un terç són discoteques i la resta bars musicals. En realitat, Barcelona exerceix de capital metropolitana de la nit perquè, per exemple, a L’Hospitalet de Llobregat només hi ha dues discoteques i altres localitats del voltant com Sant Joan Despí o Sant Just Desvern no en tenen.

Des del Gremi d’Empresaris de Discoteques de Barcelona, l’Associació de Sales de Concerts de Catalunya, Fecasarm o Fecalon s’ha advertit dels tancaments d’establiments, sobretot arran de la pandèmia, i de les dificultats per tramitar noves llicències. Barcelona ha perdut un munt de locals en les últimes dècades, alguns mítics com Barçalles, Bocaccio, Bóveda, La Paloma, Studio 54 –en l’última etapa, Scenic–, Tango, Trauma, Trocadero, Up&Down, ... però també és cert que, en aquest sector, sempre s’ha produït un incessant moviment d’altes i baixes, inauguracions i clausures, i fins i tot renaixements. Precisament, l’últim en retornar serà el KGB, que reobrirà amb aquestes mateixes sigles –que corresponen a Kiosko General de Barcelona– en el local que havia ocupat al barri de Gràcia i de la mà de Bruno Llobet, fill de Lluís Llobet, que el va fundar el 1984. En els últims anys havia operat com a discoteca de música llatina amb la marca Canela.

Hi ha diversos rànquings sobre les “millors discoteques”, però no es basen en facturació, volum de clients o contractació d’artistes (inclosos els dj), sinó en criteris subjectius. L’últim rànquing que s’ha fet públic sobre les discoteques de Barcelona és el de Xceed, startup que disposa d’una plataforma a través de la qual es gestionen entrades, llistes de convidats, reserves i altres serveis de locals d’oci nocturn. Al darrere hi ha els italians Mattia Franco i Luca Papaleo, que van decidir instal·lar la seu central de la companyia a Barcelona, des d’on operen en l’àmbit internacional, tot i que la matriu està a Milà. Han tancat amb èxit diverses rondes de finançament, l’última de dos milions d’euros a finals de l’any passat.

Xceed també ha elaborat rànquings de discoteques de Madrid i València, però a diferència d’aquests, que són un top ten, el de Barcelona menciona 15 establiments. Curiosament, inclouen els locals més destacats del Front Marítim de la ciutat –Opium, Pacha, Carpe Diem, ...– sobre els que penja l’amenaça del tancament administratiu. Precisament, Carpe Diem, fundat a principis dels noranta pels holandesos Robin Bravenboe i Patrick Kluivert – aquest últim exfutbolista del Barça, si bé va deixar de ser-ne soci fa molts anys–, en aquests moments compleix un tancament municipal de 45 dies per una suposada infracció en seguretat. Per la seva banda, la pròrroga de la concessió a Opium s’acaba el setembre vinent.

Aquest és el rànquing de Xceed, elaborat pel seu equip, pel ordre que apareix en la seva pàgina web tot i que eviten adjudicar-los un número.

Aquest rànquing de Xceed premia els reis de la nit barcelonina. Hi ha tres locals del grup Costa Este –Pacha, Opium i Bling Bling–, propietat dels germans Ramon i Javier Bordas; dos més del grup de Joan Mas Soler –Jamboree i Moog–, que també és el promotor del Mas i Mas Festival; dos més del grup d’Antonio Cano –Bikini i Sutton–; a banda de locals cèlebres de Daniel Faidella –Razzmatazz, hereu del desaparegut Zeleste–; Jaime Albo –Sala Apolo– o Roberto Galván –City Hall–, que també és l’empresari de l’Otto Zutz, si bé aquest no ha entrat en la llista. Han inclòs Les Enfants Brillants, del carrer de Guàrdia, al Raval, que passa per ser la discoteca més antiga de la ciutat.

El rànquing The World’s 100 Best Clubs, elaborat per Night Life International amb discoteques de tot el món, inclou 21 locals de l’Estat espanyol, entre els quals n’hi ha 9 de catalans, però s’ha de tenir en compte que darrera aquesta entitat hi ha Spain Nightlife, una associació empresarial amb seu a Barcelona i vinculada a la també catalana Fecasarm. Això podria explicar que, entre les 100 millors discoteques del planeta, n’hi hagi dues de Lloret de Mar i una de Lleida. Com en l’anterior llista, també s’inclouen establiments del Passeig Marítim de Barcelona com és el cas de Shôko, Opium i Pacha.

En canvi, el rànquing internacional DJ 100 Clubs 2022, elaborat pel grup multimèdia britànic DJ Mag, editor de la cèlebre revista musical del mateix nom, només inclou dues discoteques de Barcelona entre les 100 primeres del món: Razzmatazz, en la posició 48, i Nitsa (Sala Apolo), en la 80. DJ Mag informa que ha elaborat aquest rànquing a partir de les preferències de 600.000 votants. Abunden les sales nord-americanes, britàniques, asiàtiques i, també, apareixen les eivissenques Pacha, Amnesia i Hï, aquesta última en primer lloc en la classificació del 2022 després d’escalar tres posicions respecte la de 2021 i descavalcar Echostage, de Washington. Hï també lidera l'anterior classificació de Nightlife Interntional.