La natura mateixa de les escoles de negoci, l'ecosistema on operen i que ajuden a construir, afavoreix la competència. La formació dels estudis de MBA, així com de les titulacions executives, es regeix per magnituds diferents de les dels estudis en escoles convencionals, i la mateixa forma de mesurar el seu rendiment dona compte d'aquesta desitjadadistància. Mentre que els rànqungs QS de qualitat universitària estudien els programes, la qualitat acadèmica o les citacions en publicacions indexades –quelcom, algú podria dir, prou llunyà de seu a la tasca que hauria de portar a terme l'acadèmia– per mesurar la qualitat de l'ensenyament; la classificació més rellevant de les B-Schools, la que elabora el FinancialTimes, mostra dades clarament econòmiques. El professorat internacional és substituït per l'augment d'ingressos, i la tuition fee guanya a la qualitat dels estudis a l'hora de classificar institucions.
Amb aquests paràmetres analítics, tres escoles de l'estat espanyol –amb gran presència a Catalunya– es colen entre les institucions de formació de negocis més destacades del planeta segons la publicació britànica. Això sí, en escales diferents. En el cas de l'anàlisi de l'educació executiva amb programa obert –aquella que no es dissenya específicament per un sector o per una branca– són Iese (3) i Esade (4) les premiades. En el disseny de curs, és Esade amb seu a Barcelona la que s'emporta la palma, amb la quarta classificació global, la mateixa que en els mètodes i materials formatius. Iese, però, es col·loca quarta en la qualitat de participants al curs, una característica que aporta més que la resta a la qualificació global. Així, només l'escola HEC de París i la suïssa IMD Business School compten amb millors programes executius a tot el món que les dues institucions espanyoles.
Iese, per la seva banda, també ocupa un lloc destacat entre els programes executius específics. L'escola amb seu a Barcelona –entre moltes altres ciutats, ja que opera també als Estats Units, Alemanya o el Brasil– és la quinzena classificada en un caràcter específic que el FT anomena Value for money –és a dir, el valor de la formació d'acord amb el que es paga per accedir als cursos– molt lluny de la resta del top-5, que en aquesta xifra se situen, de fet, entre les cinc primeres. El programa d'Iese és el dotzè del món, mentre que la publicació econòmica la considera la vuitena millor en els materials de recerca i ensenyament. Torna a ser la parisenca HEC la que ocupa la primera posició, mentre que el podi el completa una de les universitats de sang blava de la costa est dels Estats Units, Duke –més ben dit, l'escola de negocis de la universitat carolinenca, Duke Corporate Education–.
Masters de negoci
En la classificació d'MBAs, el domini de les universitats anglosaxones és esfereïdor. En el cas dels màsters de negoci presencials, de fet, quatre de les cinc escoles que el Financial Times considera les millors del planeta són nord-americanes. Destaca el rendiment de les universitats de Wharton, a Pensilvania, i de Columbia, a Nova York, amb increments salarials del 115 i el 125% respectivament per als seus graduats. Les escoles de Harvard i Northwestern, a Cambridge, Massachussets i Evanston, Illinois, tanquen un top-5 d'MBAs en viu que completa la francesa escola d'Insead, amb seu també a Singapur. Curiosament, aquesta darrera és la que genera increments salarials més moderats –només un 93%, l'única de la taula que no dobla els ingressos dels seus estudiants– però supera amplament les nord-americanes en governança social i ambiental –és la sisena del món, mentre que Harvard és la 91 i Columbia la 71–.
A l'escala de MBAs en línia es torna a trobar una escola de l'Estat espanyol. Es tracta de la segoviana IE Business School, la tercera classificada en aquest format educatiu. En el cas dels graduats en la seva facultat, l'augment salarial és del 28,25%, amb una mitjana d'ingressos de 175.000 euros anuals. La seva matrícula, però, és de les més barates comparativament de les cinc primeres classificades. Amb un cost de 50.000 euros per curs, només és més econòmica que la primera classificada, la universitat de Warwick, on un MBA surt per al voltant d'uns 41.000 euros –36.477 lliures esterlines–. Com en altres casos, IE és l'única acadèmia no anglosaxona de la classificació, amb dues britàniques –Warwick i l'Imperial College– i dues nord-americanes –Carolina del Nord i Florida– completant el top-5.
França domina les finances
Tot i que encara no ha lliurat l'informe del 2022 pel que fa a la formació financera, FT va deixar clar quin és el país que millor educa els estudiants que s'hi volen dedicar. En el seu rànquing del 2021, les cinc millors escoles de negoci del món pel que fa als seus programes en finances pre-experience –és a dir, aquells dedicats a joves amb titulacions acadèmiques en economia i empresa, però encara sense una carrera establerta al sector– eren franceses, amb la sospitosa habitual, HEC Paris, com a capdavantera. Els salts salarials entre els professionals formats en aquestes escoles i els que compten amb altres titulacions oscil·len entre el 51 i el 92%, amb rendes anuals sempre superiors a les cinc xifres, d'una base de 100.666 euros dòlars anuals –Edhec Business School– fins a un pic, de la mateixa HEC, de 156.000 dòlars.
Cap de les escoles de referència en aquest àmbit, sorprenentment, és nord-americana; com tampoc ho són les que lideren la formació financera post-experience –és a dir, les graduacions dedicades a professionals en el sector de la banca o altres branques de les finances que volen ampliar coneixements i, amb tota probabilitat, cotització al mercat laboral–. En aquest cas, Londres ofereix el millor ecosistema, segons FT, per obtenir una d'aquestes titulacions. Les xifres publicades per la revista econòmica situen l'augment salarial dels estudiants de la London Business School, la millor en formació financera, en un 109%, fins als 132.000 euros anual. L'escola de negocis de Cambridge, Judge, ocupa la segona posició amb un augment en el caché dels professionals d'un 69%, fins a una mitjana de 128.000 euros anuals. Completen aquest rànquing la universitat d'Amsterdam i la Lee Jong Chian de Singapur.