• Les comunitats on més pesa l'habitatge

Les comunitats on més pesa l'habitatge

EAE Business School recull al seu Informe sobre el Mercat Immobiliari l'esforç que representa per una persona amb un salari mitjà adquirir un immoble a cada territori

EAE Business School compila les dades del mercat immobiliari espanyol en un informe comprehensiu per a inversors | iStock
EAE Business School compila les dades del mercat immobiliari espanyol en un informe comprehensiu per a inversors | iStock
Barcelona
20 de Desembre de 2021

L'habitatge és la principal de les despeses essencials, per la seva rellevància i pel seu muntant. Agències, banca i experts publiquen anualment desenes d'estudis sobre preus, percentatges d'ingressos, localització, característiques de pisos i cases a cadascun dels territoris de l'Estat Espanyol; i els ciutadans dediquen una part elevada de la seva renda al pagament d'hipoteques per la compra d'un immoble, o bé pel seu lloguer. L'Informe del Mercat Immobiliari Espanyol, publicat per l'escola de negocis EAE, proposa una foto fixa de la situació d'aquest sector amb les darreres dades disponibles – entre el primer i el segon trimestre d'enguany. Una de les més cridaneres és la de l'esforçimmobiliari: quants anys trigaria una persona amb el salarimitjà de cada comunitat autònoma en costejar-se la compra almercat lliure d'un habitatge si hi dediqués tot el que guanya?

 

El territori on aquesta dedicació és més llarga és, amb diferència, Balears. Tot i que el preu per metre quadrat de compra al mercat d'un habitatge no és el més alt de l'Estat, la relació d'aquesta magnitud amb els salaris sí que és la més desproporcionada. Segons les dades del Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana compilades per EAE, un ciutadà de les Illes Balears trigaria, de mitjana, 16 anys i mig a pagar un habitatge si hi dediqués un salari mitjà complet cada any. El preu, el tercer més alt del conjunt d'Espanya: 2.363,4 euros per metre quadrat.

 
Esforç i preus immobiliaris
Font: EAE Business School

Les dues comunitats que superen les Balears en aquesta darrera dada – el preu per metre quadrat – són, respectivament, les que presenten el segon i quart esforç immobiliari més important de l'Estat: Madrid i el País Basc. Mentre que a la primera, un ciutadà mitjà amb un salari promig hauria de dedicar prop de 9 anys íntegres del seu salari a costejar un habitatge al mercat; a la segona pagaria la darrera lletra 7 anys i mig després de la seva adquisició. Enmig de les dues, Catalunya: la tercera classificada del rànquing registra una dada d'esforç immobiliari de 8,7 anys – tot i que, val a dir, els preus de mercat dels habitatges són substancialment més baixos que als altres dos territoris; 2.016 euros al país contra prop de 2.600 a Madrid i uns 2.429 a Euskadi.

 

La resta de comunitats autònomes es mouen entre els 5 i els 7 anys d'esforç immobiliari, amb Galícia (6,9) i Canàries (7,3) per sobre de la resta; i Extremadura (5,3), Castella-La Manxa (5,3), l'Aragó (5,2) i Astúries (5,2) al fons de la llista. Només dues regions de l'Estat registren una xifra menor als 5 anys en aquesta magnitud: Múrcia i La Rioja, en què, segons les dades publicades per EAE, un ciutadà mitjà trigaria 4,7 anys a pagar un habitatge en propietat si hi dediqués tots els seus ingressos. Els preus d'aquests darrers territoris, però, són oscil·lants: mentre que a Extremadura no arriben als 840 euros per metre quadrat i a Múrcia es queden per sota dels 1.000, a l'Aragó supera els 1.180, i a Astúries s'apropa als 1.300 euros per metre quadrat.

Mercat de lloguer

En el format de lloguer, el panorama és molt semblant, tot i que alguns territoris facin salts importants. Els quatre primers classificats es mantenen, però en un ordre diferent. Les Illes Balears cauen a la quarta posició, amb preus per metre quadrat d'uns 11,9 euros, just per sota del País Basc, el tercer classificat, amb uns 12,1 euros per metre quadrat. Els llogaters catalans i madrilenys són, amb certa diferència, els que més paguen: a ambdues comunitats, el metre supera els 13 euros – uns 13,8 a la capital de l'Estat pels 13,4 que es registren al país.

Per sota dels 10 euros per metre quadrat consten territoris com les Canàries, que conserven la seva cinquena posició amb 9,9, i Navarra i Cantàbria, amb salts rellevants a la llista: de novè i vuitè en esforç immobiliari, els territoris passen a les sisena i setena posició, amb preus per metre respectius de 8,9 i 8,8 euros. En la mateixa forquilla de preus se situa Andalusia, que tot i que registra preus de compra al nivell de, per exemple, Astúries, també supera els 8 euros per metre quadrat en el lloguer d'immobles – 8,6, de fet.

La resta de CC.AA. es mouen al voltant dels 7 euros per metre quadrat – del País Valencià, amb 7,9, o Astúries, amb 7,7; fins a Múrcia i La Rioja, que ofereixen lloguers mitjans de 6,9 euros el metre. Com en l'anterior cas, però, dos territoris presenten preus excepcionals. Castella-La Manxa i Extremadura són, així, les úniques dúes comunitats autònomes amb valors de l'habitatge en lloguer per sota dels 6 euros per metre quadrat: a les zones urbanes castellanes es pot llogar per uns 5,9 el metre euros de mitjana, mentre que a Extremadura, els preus baixen fins als 5,6 euros.