Cada any que passa es detecten més intents de frau a l’assegurança ja sigui a la del vehicle, de la llar o per cobrir el risc davant qualsevol incidència. A Catalunya, la taxa de frau ha passat del 0,96% a l’1,48% en l’última dècada, segons dades del Mapa AXA del frau a Espanya, en el qual aquesta companyia d’assegurances analitza l’evolució per territoris i els enganys més freqüents. En el conjunt de l’Estat, la taxa s’ha doblat en aquest mateix període, del 0,95% de 2012 a l’1’95% de 2022. El creixement ha estat constant, amb un repunt el 2020 coincidint amb la pandèmia de covid-19 i el confinament. Però, quines són les comunitats amb més frau i les que en tenen menys?
En l’última dècada, les comunitats més complidores són Madrid –en primera posició des de 2014–, el País Basc i Catalunya, però els catalans han caigut del podi aquest 2022 en veure’s superats, pels pèls, per Castella-La Manxa, segons les dades de l’últim informe anual d’AXA. I pel que fa a les menys complidores dels deu últims anys hi ha les dues ciutats autònomes –Melilla i Ceuta– i Andalusia. No obstant, Ceuta és un cas sorprenent perquè d’estar entre les tres localitzacions amb més frau entre els anys 2014 i 2016 es va situar entre les tres de menys frau el 2017. Aquest 2022 ocupava la cinquena posició, just per darrere de Catalunya.
Aquesta és la classificació a partir de les dades del recent X Mapa AXA del frau a Espanya, amb les taxes del 2022 i del 2012, deu anys enrere.
| Posició | Comunitat | 2022 | 2012 |
| 1 | Melilla | 18,40% | 0,78% |
| 2 | Navarra | 3,06% | 0,81% |
| 3 | Múrcia | 3,01% | 1,11% |
| 4 | Andalusia | 2,89% | 1,35% |
| 5 | Cantàbria | 2,65% | 1,40% |
| 6 | País Valencià | 2,62% | 0,92% |
| 7 | La Rioja | 2,53% | 0,89% |
| 8 | Canàries | 2,49% | 0,94% |
| 9 | Galícia | 2,14% | 0,94% |
| 10 | Castella-Lleó | 1,98% | 0,72% |
| 11 | Aragó | 1,86% | 0,81% |
| 12 | Astúries | 1,71% | 1,34% |
| 13 | Extremadura | 1,70% | 0,75% |
| 14 | Balears | 1,68% | 0,75% |
| 15 | Ceuta | 1,50% | 0,53% |
| 16 | Catalunya | 1,48% | 0,96% |
| 17 | Castella-La Manxa | 1,46% | 0,81% |
| 18 | País Basc | 1,32% | 0,84% |
| 19 | Madrid | 0,89% | 0,60% |
| Mitjana estatal | 1,96% | 0,95% |
L’àrea de mobilitat (assegurança del vehicle) continua sent la que registra un percentatge més elevat de frau. Tot i així, ara només cinc de cada deu fraus corresponen a mobilitat quan, fa una dècada, eren set de cada deu. En aquesta àrea, el 90% de les casuístiques estan relacionades amb suposats sinistres de circulació. I una dada a destacar és que, aquest 2022, un 6% dels fraus en aquest segment han utilitzat la coartada del robatori, quan això gairebé no passava una dècada enrere.
En el ram de multiriscos (llar, comerç, oficines, ...) el percentatge s’ha duplicat en els últims deu anys al passar del 7% a l’actual 13%. L’augment de situacions climàtiques severes ha servit de coartada per fingir o exagerar danys. Un 54% dels casos fraudulents estan relacionats amb danys per l’aigua.
En general, les asseguradores s’enfronten a tres tipus de frau: l’ocasional o oportunista, que s’aprofita d’un sinistre per reclamar danys preexistents o exagerar-los; el premeditat, quan els danys són planificats; i l’organitzat, perpetrat per bandes o trames organitzades. Els danys poden ser materials o corporals.
Respecte als fraus oportunistes, més de la meitat corresponen a sinistres reals en els quals l’assegurat ha intentat augmentar o introduir danys que no hi tenien res a veure. D’aquests, entre un 50% i un 60% eren per imports inferiors als 600 euros.
Un 41% dels fraus corresponen a situacions en les quals l’assegurat actua de manera premeditada o planificada per obtenir beneficis econòmics de l’assegurança ja sigui per danys reals o ficticis. En aquest cas, el cost mitjà oscil·la entre els 3.000 i els 4.000 euros. Pel que fa a les trames organitzades, aquestes només signifiquen un 3% dels casos però els imports que intenten defraudar són molt superiors.
En els últims anys han aparegut noves tipologies de frau. Per exemple:
• Assegurança de vehicle tramposa. Persones que es donen d’alta com a professionals de la compravenda de vehicles ofereixen per internet assegurances amb descompte en les quals fan passar automòbils de tercers com si fossin de la flota d’un concessionari. Però aquest tipus d’assegurances tenen limitacions en la cobertura de la responsabilitat civil a personal autoritzat, en un radi de kilòmetres determinat i en horari comercial.
• Turista intoxicat. S’han repetit els casos de turistes estrangers que, un cop han tornat als seus països, reclamen als tour operators amb els quals han contractat el viatge una indemnització per suposades intoxicacions alimentàries en els hotels. Això passa més amb els turistes de països amb normatives laxes pel que fa a la demostració de prova del dany i acreditació de la causa.
• Liquidació d’agències de viatges. Es tracta de la pràctica fraudulenta que porten a terme agències de viatges que es liquiden poc després de la seva creació i que s’apropien dels imports de les reserves dels seus clients, als quals dirigeixen a l’asseguradora per reclamar els seus diners.
• Reclamacions d’empreses. Hi ha assessories o gestories que, d’acord amb empreses clientes, planegen una estratègia per evitar que aquestes últimes paguin el que els correspon a Hisenda o a la Seguretat Social. Si les enxampen, argumenten un error de càlcul de la gestoria amb la intenció d’activar la cobertura de responsabilitat civil que havien contractat amb l’asseguradora.
• Meteorologia. Cada cop són els més assegurats que exageren danys per una DANA o episodi de pluges intenses, així com per altres fenòmens meteorològics.
• Patinet elèctric. Simulen danys materials provocats pel conductor d’un patinet a un tercer. Solen reclamar danys, com per exemple en telèfons mòbils, per activar la cobertura de responsabilitat civil.
• Suplantació. Si bé encara hi ha pocs casos, en tot el món hi ha intents de defraudar a l’assegurança mitjançant la suplantació de la identitat amb tecnologia que permet recrear la fesomia facial o la veu d’una persona mitjançant deepfakes.
El desenvolupament d’eines tecnològiques permet descobrir més fraus. Deu anys enrere, només el 3% dels casos es detectava mitjançant regles automàtiques i ara ja són el 17%. Els robots que s’utilitzen en la lluita contra el frau estan demostrant la seva eficàcia, si bé els inspectors encara són els que posen al descobert la majoria dels casos. En l’exercici de 2022, AXA va evitar el pagament d’indemnitzacions per casos fraudulents per un import de 74,5 milions d’euros (71,3 milions el 2021), segons indiquen en aquest informe.