La morositat continua en les primeres posicions del rànquing de preocupacions de les empreses de l'Estat espanyol i, tot i així, els polítics se'n van oblidar durant la campanya per a les eleccions del 10-N. Ja llavors, la Plataforma Multisectorial contra la Morositat (PMcM) es lamentava de la seva falta de concreció en aquest terreny malgrat "l'empitjorament dels terminis de pagament". Moltes companyies es veuen forçades a demanar pagaments per avançat precisament com a mesura de prevenció contra els impagaments i, segons l'empresa de gestió de crèdit i cobrament Intrum, Catalunya és el tercer territori estatal que més en sol·licita, només per darrere de Madrid i Galícia. La setmana passada, el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) sentenciava que els Estats havien de garantir el compliment dels terminis legals a l'hora d'abonar l'import d'una factura, però encara queda molta feina a fer en aquest terreny.
Les dades reunides per Intrum amb la finalitat d'elaborar l'Informe Europeu de Pagaments, que posa de relleu que les empreses espanyoles descarten una possible recessió en un futur, demostren que les companyies catalanes són les terceres de tot l'Estat que estan més a favor d'aplicar aquesta mesura per evitar els impagaments. Amb un 24% del total dels negocis de Catalunya que ja recorren als pagaments per avançats, el territori català només és superat per Madrid -amb un 28%- i Galícia -amb un 25%-. Castella i Lleó, el País Valencià i Castella-la Manxa tanquen el rànquing amb un petit percentatge d'empreses que treballen així.
Aquesta decisió se suma a altres mesures de protecció com, per exemple, la recuperació de deute o les verificacions de crèdit, que han permès que aquests tres territoris hagin perdut menys d'un 2% dels seus ingressos anuals per deutes que mai no s'arriben a cobrar.
Però cap territori de l'Estat espanyol arriba al 30% d'empreses que ho fan i això situa Espanya a la cua dels països d'Europa que sí que procedeixen així. Amb un 19% de negocis espanyols que sol·liciten pagaments per avançat, i lluny de la mitjana europea que és del 39%, les companyies estatals es distancien en un 46% de les que sí que ho fan a Sèrbia, el país europeu que més porta a la pràctica aquest antídot contra la morositat. A Sèrbia la segueixen Grècia i la República Txeca, que ocupen les primeres posicions de la taula amb un percentatge superior al 60%.
Tot i estar a la cua del rànquing, les empreses espanyoles que prenen mesures en aquest sentit han augmentat un 9% el 2019. Prevenció davant l'incompliment de la normativa? Cada vegada més. La directiva europea de lluita contra la morositat recomana que el termini de pagament per als negocis no superi els 60 dies, mentre que fixa en 30 jornades els tempos per a l'administració pública.
El problema és que, tot i que el 40% de les empreses asseguren conèixer la directiva europea, només el 5% aplica als seus clients el recàrrec mínim de 40 euros per pagar tard. De fet, mentre que el 41% de les companyies estarien d'acord en introduir nova legislació que reguli tot això i l'11% prefereix que hi hagi iniciatives voluntàries de corporacions, el 38% dels enquestats no saben què respondre.
A la morositat s'hi afegeix la possibilitat que la situació econòmica pugui afectar negativament als ingressos de les empreses i per a això també s'han de preparar i prendre més mesures. La preferida de les companyies és reduir les despeses amb un 38% del total que ho està incorporant, seguida de ser més prudents a l'hora d'assumir deutes amb un 30%, el mateix percentatge que assegura que no té previst prendre precaucions, presumiblement perquè no s'ha de patir per al futur econòmic.
Els agents socials i econòmics ja fa mesos que avisen que, tot i que el creixement de l'economia es ralentirà, no s'ha de patir perquè no hi ha indicis que alertin sobre una possible recessió. Moltes empreses, però, prenen mesures preventives per evitar possibles efectes negatius. Però el que sí que està clar és que la morositat continua sent un problema molt preocupant per a les companyies perquè, com diu el president de la PMcM, Antoni Cañete, "pagar més tard és matar a les nostres empreses".