Tailàndia comença a posicionar-se com a un dels millors països del món en molts aspectes. Bangkok és la ciutat més visitada del món i la tercera on més gasten els turistes i el seu país és el millor del planeta per engegar un negoci. Així es desprèn d'una enquesta global elaborada per U.S.News & World Report, que classifica els països segons la puntuació que han donat més de 6.000 responsables de negocis basant-se en les despeses de fabricació, la burocràcia, la connexió que el país té amb la resta del món i el fàcil accés al capital. Espanya, per la seva banda, baixa fins la 33a posició -l'any anterior estava en la 29a-, però continua dins del rànquing gràcies a la seva posició estratègica que ocupa gran part de la Península Ibèrica, a la indústria turística i a les exportacions. El rànquing aprofita l'ocasió per fer menció a la situació política que es viu a l'Estat espanyol, sobretot pel procés, que, ressalten, "inclou Barcelona".
Tot i que la Land of the free o Terra de la gent lliure és un dels països més visitats del món, el turisme només representa entorn el 7% del seu PIB. De fet, si per alguna cosa triomfa Tailàndia és pel seu sector agrícola i la seva indústria manufacturera, que mantenen el país amb una taxa d'atur molt baixa. A més, és el principal exportador d'arròs del món i un líder del tèxtil i l'electrònica. Ser sòcia de Cooperació amb l’Organització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa i membre de les Nacions Unides, l’APEC i el Banc Mundial, entre d’altres, converteixen la terra dels somriures en el millor país de la Terra per posar en marxa un negoci. El seu PIB per càpita és de 17.894 dòlars -16.228,9 euros- i compta amb una població de 69.037.513 persones.
El top 5 dels millors països per començar un negoci és per Àsia. Seguint Tailàndia, s'hi troben la Índia, la Xina, Singapur i Malàisia i no és fins la sisena posició que entra un país de fora del continent asiàtic amb Mèxic, Canadà i Suïssa. El primer país de la Unió Europea que entra a la taula és el Regne Unit, que ho fa en la 13a posició, però si el Brexit acaba tirant endavant, el primer lloc per a un país de la UE serà per Suècia, que se situa a la 18a plaça -l'any anterior estava a la 30a-.
Per davant d'Espanya, i com a Estats-membre de la UE, s'hi troben els Països Baixos (19), Portugal (20), Alemanya (25), Dinamarca (27), Bèlgica (28), França (30) i Finlàndia (32). Molts d'aquests països han perdut posicions en el rànquing a causa d'altres com, per exemple, la República Dominicana que escala de la 41a plaça a la 17a o el Perú, que passa de la 26a posició a la 14a.
L'Estat espanyol perd quatre posicions en relació al 2017, però continua destacant per formar part de l'Organització del Tractat de l'Atlàntic Nord, de les Nacions Unides, l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic, el Consell de Participació Euroatlàntic i l'Organització Mundial del Comerç, entre d'altres. També posen especial èmfasi a la cultura, la música i l'art espanyol, que consideren que "són font d'unitat i orgull nacional".
A més, posen de relleu que l'entrada a la UE el 1986 va impulsar Espanya cap a "la modernització de la infraestructura, la indústria i la política econòmica espanyola", al mateix temps que l'obertura del comerç -i més després de la dictadura franquista- provoqués una gran demanda per a un conjunt divers d’exportacions, com el tèxtil, el calçat, la maquinària, les olives i el vi. Així mateix, assenyalen que la Revolució Industrial va deixar enrere l'Espanya que va arribar a ser líder mundial durant els segles XVI i XVII per "la seva força marítima i la riquesa colonial". El seu PIB per càpita és de 38.381 euros i té una població de 46,6 milions de persones.
Àsia continua agafant força i ja és líder en molts aspectes. El continent asiàtic camina ràpid i creix sense aturador posicionant-se com a un gran gegant en tots els sentits: és un fort atractiu per al turisme, però encara ho és més per al món dels negocis. Amèrica i Europa comencen a quedar-se enrere i potser haurien de posar-se les piles en equilibrar la balança entre els costos de fabricació, l'economia i la burocràcia, la connexió amb la resta del món i el fàcil accés al capital per ser països i continents competitius al mateix nivell d'Àsia.