L'odi als periodistes està a l'ordre del dia i, quan hi ha odi, pot degenerar en violència i, amb la violència, arriba la por. Així ho posa de relleu l'Índex Mundial de la Llibertat de Premsa publicat per Reporters Sense Fronteres (RSF), que en la seva edició d'aquest 2019 denuncia que s'està reduint la xifra de països que es consideren segurs. Espanya escala dues posicions en el rànquing sobre la llibertat de premsa a escala mundial i ho fa fins a la 29a posició dels 180 països estudiats a l'informe. Les primeres posicions les ocupen els països nòrdics plantant-se Noruega en el top 1 del rànquing. En plena transformació digital des de fa anys, la premsa busca la manera d'adaptar-se als nous temps i fer que aquests canvis accelerats que viu el món no influeixin -ans al contrari- en la llibertat de premsa.
Actualment, l'Estat espanyol es troba en el seu nivell més alt en llibertat de premsa des que va entrar en aquest índex el 2013, quan es trobava en 36a posició. L'estudi apunta que "igual que en altres països democràtics occidentals, l'odi als periodistes s'ha fet present a Espanya", tot i que assegura que avui en dia observa "una clara millora de la situació a Catalunya, que era molt tensa", però afegeix que "aquesta regió continua sent terreny hostil per als reporters" per "l'extrema polarització de la política catalana". A tot plegat, s'hi suma el fet que el 2018 es van dictar condemnes per delictes com fer apologia del terrorisme o insults a la corona, cosa que "ha creat un clima perjudicial per a la llibertat d'informació".
A més, RSF destaca que l'estancament de la reforma de la Llei Mordassa "continua representant una forta amenaça per a la llibertat de premsa" i recorda que el fet que la policia requisés els mòbils a dos periodistes d'Europa Press el 2018 que investigaven el cas Cursach representa "un cas greu d'intent de violació al secret de les fonts d'informació periodístiques". I tot això afecta i influeix en l'audiència i en els lectors en un moment en què la premsa busca la manera d'encaixar en aquesta acceleració mundial de la transformació digital.
L'Associació de Mitjans d'Informació (AMI) ja posava de relleu fa uns anys que "l'ús intel·ligent de les dades de consum per a la generació de productes publicitaris i editorials personalitzats és la gran prioritat de les capçaleres" i ho continua sent. En els diferents mitjans de comunicació han aparegut noves figures com la del product manager o, fa encara més temps, la del community manager, el SEO i els analistes web, perquè "la transformació digital va més enllà dels processos redaccionals i empresarials".
El canvi del model de negoci de la indústria periodística conviu amb l'eterna lluita per la llibertat de premsa
També els periodistes han hagut de reinventar-se mentre molts lluitaven en defensa de la llibertat de premsa. Els continguts han passat a ser un paquet entre la notícia, la foto i el vídeo -entre altres coses- i el model de distribució ha fet un gir de guió. Com passa amb el retail, el periodisme d'avui es mou en funció del que vol el lector (client) i s'orienten cap al consumidor. La publicitat, a més, està enfocada a generar valor -tot i que continuï sent la via més forta d'ingressos- i l'aposta de molts mitjans és precisament la de fragmentar el model de negoci per fer-lo a mida de cada segment. Això sí, sempre mantenint l'essència del negoci tradicional.
D'aquesta manera, els mitjans veuen com el machine learning o el big data comencen a formar part del seu dia a dia, uns canvis que conviuen amb l'encara lluita constant per la llibertat de premsa. Com deia el periodista mexicà Francisco Zarzo, "la premsa no és només l'arma més poderosa contra la tirania i el despotisme, sinó l'instrument més eficaç i més actiu del progrés i la civilització". I, a continuació, els països que més compleixen amb aquesta premissa, però també són els que menys ho fan.