Un dels principals canvis que s’ha instaurat en la societat arran de la pandèmia ha estat l’aposta pel teletreball i els modelshíbrids que, a banda de reduir els accidents in itinere i d’estalviar temps en el desplaçament al lloc de treball, per a molts professionals suposa un avenç quant a productivitat. Així ho afirmen la meitat dels enquestats d’un estudi d’Eada, que com a principal conclusió extreu que un 68% de la població valora positivament el teletreball. En termes de relacionshumanes, però, aquest model de treball ha suposat una revolució, ja que malgrat afavorir la conciliació laboral i familiar, també ha disparat la taxa de divorcis. Pel que fa a l’entorn laboral, el mateix estudi d’Eada assenyala que un 53% dels enquestats afirma que la seva relació amb el seu equip de treball s’ha debilitat. Amb totes aquestes dades a la mà, avui dia el món empresarial es pregunta: fins a quin punt el teletreball és beneficiós?
No tots els països de la Unió Europea es posarien d’acord per respondre a aquesta qüestió. Així ho apunta una enquesta elaborada per l’Eurostat, destinada a analitzar el pes d’aquesta nova modalitat de treball. Per fer-ho, ha recopilat les dades dels assalariats de cada país que teletreballen habitualment (com a mínim la meitat de la seva jornada laboral), i s’extreuen dues grans conclusions: la xifra de treballadors en remot a la Unió Europea se situa en el 10,2% i s’observa una gran diferència entre els països del nord del continent respecte dels del sud.
La taxa de persones que teletreballen més de la meitat de la seva jornada laboral a la Unió Europea se situa en el 10,2%
El teletreball a l'Estat es modera
L’enquesta, que recull les dades des de l’any 2013 fins al 2022, mostra com el teletreball a l’Estat, abans de la pandèmia, era una tendència minoritària: el 2019, només un 4,8% dels treballadors feien més de la seva meitat de la seva jornada en remot. Un any després, el de l’esclat de la pandèmia, la taxa va créixer fins al 10,9%, i ha anat decreixent a mesura que la covid-19 ha quedat enrere. L’any 2021 encara el 9,5% dels assalariats teletreballava, i el 2022 un 7,6%.
Països pròxims a Espanya, com ara Portugal o Itàlia, han dibuixat una tendència similar. Pel que fa al primer, si bé els indicadors de teletreball ja eren superiors abans de l’esclat de la pandèmia, el 2020 i el 2021 es van situar entorn del 14%. Així i tot, el 2022, el nombre de treballadors que continua fent teletreball a Portugal és del 7,7%. Pel que fa a Itàlia, l’indicador també es va disparar el 2020 (12,2%), però el 2022 es va regular al 5,2%. Per a altres territoris com la República Txeca, Letònia o Lituània, el teletreball té un pes similar i es troben amb uns indicadors entre el 5 i el 10%.
Romania és el país que menys teletreballa (1,4%)
D’altra banda, l’Eurostat destaca com la major part dels països situats al sud-est d’Europa aposta per la presencialitat. Amb un 1,4%, Romania és el país que menys teletreballa del continent, i abans de l’esclat de la pandèmia, l’indicador del teletreball se situava per sota de l’1% en aquest país. Així i tot, durant l’any de la pandèmia no va ser el país que menys va teletreballar: ho va ser Bulgària, amb una taxa de l’1,2%. Les darreres dades de l’Eurostat apunten que el 2022, aquest és el segon país després de Romania que menys teletreballa, amb una xifra de l’1,6%. Altres països on la modalitat del treball en remot és residual són Grècia (2,5%), Hongria (2,8%), Sèrbia (3,5%), Croàcia i Xipre (4,6%).
Però, qui teletreballa més?
En l’altre extrem, hi ha països com Irlanda, Finlàndia, Suècia o Bèlgica on el teletreball ja estava més estès abans de la irrupció de la covid-19 i en els darrers anys ha experimentat un gran creixement. El cas on més s’aprecia aquesta evolució és el d’Irlanda, que el 2019 tenia un indicador del 7% i l’any següent es va triplicar, arribant al 21,5%. Així i tot, lluny de disminuir el 2021, tal com ho va fer a l’Estat, la taxa de professionals que teletreballaven va créixer fins al 32%. El 2022, però, es va moderar al 25,3%, situant Irlanda com el país que més teletreballa de la Unió Europea.
El 2021, un 32% dels assalariats a Irlanda teletreballava
Aquestes dades han estat impulsades, en bona part, pel Brexit, que va transformar el mercat laboral d’Irlanda, ja que empreses com Google, Meta o Amazon van traslladar els seus centres logístics a Dublín, fet que va portar un increment de treballadors del sector tecnològic, que és un dels sectors que més teletreballa. Finlàndia (23,1%) i Suècia (18,1%) tanquen el top 3 de països que més teletreballen, seguits molt de prop per Països Baixos (17,8%), Luxemburg (17,7%) i Bèlgica (16,4%).