Els tres rànquings internacionals de referència sobre les millors universitat col·loquen el primer centre català més enllà de la posició 150 del món, però sempre estan per davant dels de Madrid. Així, l’últim rànquing de QS World University (QS) situa la Universitat Autònoma de Barcelona com la millor de l’Estat (amb quatre catalanes en el top ten estatal) mentre que els de Times Higuer Education (THE) i Academic Ranking of World Universities (ARWU) hi posen la Universitat de Barcelona (amb sis i tres centres catalans, respectivament, entre els seus top ten estatals).
Aquests tres rànquings d’àmbit mundial són els més consultats. Els dos primers -QS i THE– són britànics i, fins i tot, s’havien publicat conjuntament entre els anys 2004 i 2009. Al darrere hi ha consultores i publicacions del sector de l’ensenyament. El rànquing d’ARWU és més conegut pel nom “Shanghai”, per estar elaborat per la Universitat Jiao Tong d’aquesta ciutat xinesa. Tots tres col·loquen més universitats catalanes que madrilenyes entre les deu millors de l’Estat: en el de QS, les catalanes s’imposen per 4 a 3; en el de THE, per 6 a 2; i en el de Shanghai, per 3 a 2.
QS World University Rankings 2023 ha analitat 1.500 institucions universitàries de tot el món. Està elaborat per la consultora londinenca Quacquarelli Symonds. Aplica vuit indicadors que van des de la reputació acadèmica fins el nombre d’estudiants estrangers matriculats. A continuació apareix la classificació pel que fa a l’Estat espanyol, en la qual també es precisa la posició en el món i la nota. La més ben puntuada és la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) amb 45,8 punts sobre 100. Només atorguen el 100 al Massachusetts Institute of Technology (MIT), que s’ha mantingut al capdavant del seu rànquing internacional des de fa més de deu anys.
Espanya | Món | Centre | Ciutat | Punts |
1 | 178 | Universitat Autònoma de Barcelona | Cerdanyola | 45.8 |
2 | 184 | Universitat de Barcelona | Barcelona | 45.5 |
3 | 215 | Universidad Autonónoma de Madrid | Madrid | 42.2 |
4 | 226 | Universidad Complutense | Madrid | 41.2 |
5 | 233 | Universitat Pompeu Fabra | Barcelona | 39.9 |
6 | 253 | Universidad de Navarra | Pamplona | 38.3 |
7 | 320 | Universidad Carlos III | Madrid | 33.7 |
8 | 343 | Universitat Politècnica de Catalunya | Barcelona | 31.4 |
9 | 347 | IE Universidad de Segovia | Segovia | 31.1 |
10 | 400 | Universitat Politècnica de València | València | 28.4 |
El rànquing de Times Higuer Education (THE) 2023, elaborat per la revista britànica d’educació del mateix nom, analitza 1.799 universitats de 104 països. Aplica 13 indicadors que avaluen el desenvolupament de les institucions en quatre àrees: ensenyament, investigació, transferència de coneixements i perspectiva internacional. La seva classificació internacional està encapçalada, per setè any consecutiu, per la Universitat d’Oxford. En les deu primeres posicions de l'Estat hi col·loca sis centres catalans.
Espanya | Món | Centre | Ciutat |
1 | 182 | Universitat de Barcelona | Barcelona |
2 | 183 | Universitat Autònoma de Barcelona | Cerdanyola |
3 | 186 | Universitat Pompeu Fabra | Barcelona |
4 | 251-300 | Universidad de Navarra | Pamplona |
5 | 301-350 | Universidad Autónoma de Madrid | Madrid |
6 | 401-500 | Universidad Complutense | Madrid |
7 | 501-600 | Universitat Oberta de Catalunya | Barcelona |
8 | 501-600 | Universitat Ramon Llull | Barcelona |
9 | 501-600 | Universitat de València | València |
10 | 501-600 | Universitat de Vic-Central de Catalunya | Vic |
El rànquing de Universitat Jiao Tong de Shanghai inclou un miler de centres de tot el món. Prima el nivell científic i els estudis publicats. Curiosament, malgrat les tensions entre la Xina i els Estats Units, les tres universitats millor puntuades en la seva última edició –del 2022 perquè la d’enguany encara no s’ha fet pública– són nord-americanes: Harvard, Stanford i el MIT de Massachusetts. La primera asiàtica és la de Tokio, en la posició 24, i la primera xinesa és la de Tsinghua, en la 27.
Espanya | Món | Centre | Ciutat |
1 | 151-200 | Universitat de Barcelona | Barcelona |
2 | 201-300 | Universitat Autònoma de Barcelona | Cerdanyola |
3 | 201-300 | Universidad Complutense | Madrid |
4 | 201-300 | Universidad de Granada | Granada |
5 | 301-400 | Universitat de València | València |
6 | 301-400 | Universidad Autónoma de Madrid | Madrid |
7 | 301-400 | Universitat Pompeu Fabra | Barcelona |
8 | 301-400 | Universidad del País Vasco | Leioa |
9 | 401-500 | Universitat Politècnica de València | València |
10 | 401-500 | Universidad de Santiago de Compostela | Santiago |
També hi ha rànquings centrats únicament en les universitats de l’Estat com els que elabora el diari El Mundo, la revista Forbes o la Fundación Conocimiento y Desarrollo (CYD). En l’índex 50 carreras 2022, d’El Mundo, les universitats catalanes apareixen en primera posició en 12 d’aquestes carreres universitàries: Ciències Ambientals, Educació Social, Biologia, Medicina, Infermeria i Química, de la Universitat de Barcelona; Economia, Relacions Laborals i Ciències Polítiques i de l’Administració, de la Pompeu Fabra; Enginyeria informàtica i Òptica, de la Universitat Politècnica; i Veterinària, de la Universitat Autònoma.
En el rànquing Las 25 mejores universidades de España 2022, de Forbes, només n’apareix una de catalana i ni tan sols està entre les deu primeres, sinó en la posició 14: la Universitat Internacional de Catalunya, de titularitat privada. En els tres primers llocs hi ha les universitats de Santiago de Compostel·la, Comillas y Navarra. Forbes indica que ha analitzat aspectes com l’oferta educativa, la qualitat del professorat o les probabilitats d’inserció laboral.
La Fundación Conocimiento y Desarrollo, presidida per la banquera Ana Botín, però amb seu a Barcelona, analitza amb profunditat el sistema universitari estatal com es pot comprovar en la documentació consultable a la seva web. De les quinze universitats que presenten un número més elevat d’indicadors de millor rendiment, vuit són catalanes. Aquest és l’ordre: Autònoma de Barcelona, Navarra, Autónoma de Madrid, Pompeu Fabra, Deusto, Barcelona, Pontificia Comillas, Carlos III, Ramon Llull, Internacional de Catalunya, València-Estudi General, Rovira i Virgili, Politècnica de Catalunya, Girona y Salamanca.