La 2021-2022 ha estat la primera temporada des del 2018 que La Liga Santander no registra baixades substancials en audiència, i tot i l'augment interanual del 26% que va registrar la competició domèstica, encara està lluny dels seus dies de glòria. Amb gran notorietat, de fet, la base mitjana d'audiència de la final de la Champions League va ser més baixa que la d'Eurovision en la seva edició del 2022, amb poc més de set milions d'espectadors a l'Estat –per ser justos, però, el minut d'or va superar els 12 milions –. Per combatre aquesta tendència, el futbol professional –i la resta d'esports– es veuen en el repte d'estar en constant actualització, amb noves propostes tecnològiques i comercials, i un engagement cada cop més divers amb els seus fans. La publicació nord-americana Sports Innovation Lab, fundada per l'exjugadora d'hoquei gel Angela Ruggiero, valora cada any la capacitat per innovar dels principals equips del món en un rànquing amb lideratge català.
Segons l'estudi elaborat per l'institut nord-americà, el Barça és el club més innovador del món. Tot i les hores baixes per les quals passa el club i les crítiques rebudes per successives administracions culers, la institució està fent una gran feina pel que fa a les propostes que han de fonamentar la viabilitat en el seu futur. L'Sports Innovation Lab fa servir tres mètriques diferents per analitzar la qualitat de la innovació dels equips: la diversificació d'ingressos, la transició tecnològica i l'agilitat organitzacional. El club barceloní té unes notes cridaneres, amb una excel·lent estratègia de negoci –975/1.000 en aquesta categoria– i una aposta eficient per la digitalització –936/1.000–. El club, però, frega el suspens en la feina de la seva administració, amb un 550/1.000 en agilitat organitzacional. Curiosament, doncs, el Barça innova molt i molt bé tot i que la gestió de les seves noves pràctiques és mediocre, gairebé deficient.
Font: Sports Innovation Lab
En l'edició d'enguany, el Barça ha escalat tres posicions, des del quart lloc fins al primer, amb un salt per sobre dels seus principals competidors en aquesta llista: el Reial Madrid, l'Arsenal i el Manchester City. El club-Estat de la capital espanyola pateix d'un mal semblant al català: una bona distribució d'ingressos, una estratègia digital competent –tot i que menys que la culer– i una gestió administrativa decebedora. Molt per sobre dels aprovats raspats en agilitat organitzacional dels dos grans de la lliga espanyola, els equips de la Premier no tenen aquest problema. Si bé la innovació tècnica i comercial de l'Arsenal i el City està lluny dels rivals al Clàssic –amb notes amb prou feines superiors als 800 punts sobre 1.000– els britànics gaudeixen d'una burocràcia més que notable, amb un 750/1.000 en ambdós casos. Es tracta d'una tendència que comparteixen els equips britànics i nord-americans, i una assignatura en què l'esport de l'Estat sembla endarrerit.
Els nord-americans, de fet, estan encara millor gestionats que les seves contraparts angleses. L'únic equip de l'altra banda de l'atlàntic que es cola entre els cinc equips més innovadors del món són els Philadelphia 76ers. La franquícia de la ciutat de l'amor fraternal, propietat de Harris Blitzer Sports & Entertainment i gestionada pel gran cervell del basquetbol estatunidenc, el director d'operacions esportives Daryl Morey, rep un espectacular 950/1.000 en les seves gestions administratives. Llastra el rendiment de l'equip de Pennsilvània la seva pobra distribució d'ingressos, mentre que la seva aposta per la tecnologia supera la del City i l'Arsenal, segons l'estudi elaborat per l'Institut.
Batalla transatlàntica
Mentre que si s'observa la part més alta de la taula, la majoria dels equips que lideren la innovació esportiva són europeus –tots ells de futbol– a la llista hi ha més franquícies nord-americanes que entitats del vell continent. Al top-10 entren també el Manchester United, el Liverpool –propietat, val a dir, d'un grup d'inversors estatunidenc que compta entre els seus principals socis amb el quatre cops MVP de l'NBA LeBron James– i la Roma, l'única esquadra de la Serie A que entra al rànquing del laboratori. Amb fins a set entitats europees, acompanyen els 76ers els vigents campions de les sèries mundials i quatre cops guanyadors de l'anell del beisbol mundial Atlanta Braves; així com els Dallas Mavericks, propietat del magnat Mark Cuban.
Fora dels 10 equips més innovadors només consten, així, tres equips de futbol europeu: el Borussia de Dortmund, el Bayern de Munic i l'Olympique de Lió, tots ells amb qualificacions inferiors als 700 punts. Així, amb tres representants, és la lliga anglesa la que més escuts fa figurar entre els que capitanegen les noves formes de l'esport d'elit; per dos de la Liga i dos de la Bundesliga; i només un de la Ligue 1 i la Serie A. En total, el futbol europeu és l'esport que més institucions aporta al rànquing, amb un total de nou.
El segueix el bàsquet, amb fins a vuit equips de l'NBA figurant entre els més innovadors del món. Per sota dels Mavericks apareixen clubs com els Cleveland Cavaliers, propietat del milmilionari de les finances ràpides Dan Gilbert, director i fundador de Quicken Loans, que també posa el nom de l'estadi de l'equip d'Ohio; o els Phoenix Suns, liderats pel infame magnat Robert Sarver, fundador del fons d'inversions Southwest Value Partners i que compta a la seva cartera d'actius esportius també amb el RCD Mallorca. També apareixen els Minnesotta Timberwolves, del mogul de la impressió Glen Taylor, i que compta al seu accionariat amb el campió de la MLB amb els Yankees Alex Rodríguez.