"La creativitat, sens dubte, fomenta i afavoreix la competitivitat a les empreses. Conseqüentment, és un factor importantíssim a l'economia de qualsevol empresa o país". El xef Ferran Adrià ja deia fa uns anys que "la diferència entre els bons i els molt bons és l'esforç", una frase completament aplicable a qualsevol segle de la història. Si bé el segle XIX es va caracteritzar pel paper dels emprenedors i de la gestió empresarial i al segle XX agafa força l'educació i la innovació tecnològica, ara s'hi suma el coneixement a tots aquests factors, que junts donen com a resultat final la competitvitat dels territoris, empreses o, fins i tot, de persones. Aquesta és la fórmula que utilitza la Federació Empresarial del Gran Penedès (FEGP) per elaborar el rànquing de les comarques més competitives de Catalunya, que torna a coronar el Barcelonès com la més competitiva amb 79,2 punts, pràcticament 20 punts per damunt de la segona, el Vallès Occidental (59,7).
Definint la competitivitat com "l’habilitat d’una nació per a crear i mantenir més valor afegit a les seves empreses i més prosperitat pels seus habitants", la 14a edició de l'Índex de la FEGP subratlla que els punts forts dels territoris del Barcelonès són l'accés als mercats de clients i proveïdors i l'accés a la informació -amb 100 punts-. Els segueixen la disponibilitat de pols de desenvolupament i infraestructures -amb 99,3 punts-, la infraestructura de transport i comunicacions -amb 98,7 punts-, la sostenibilitat social -amb 84,3 punts- i la qualificació els recursos humans i recursos per a l'educació i la formació professional -amb 82,2 punts-.
A més, el Barcelonès també lidera la classificació pel que fa a la formació professional -amb 82,2 punts-, el volum de mercat i d'activitat -amb 78,3 punts-, l'esperit emprenedor i dinamisme empresarial -amb 71,5 punts- i la innovació i el desenvolupament tecnològic -amb 61,2 punts-.
Per tot plegat, la FEGP estructura en tres els eixos de competitivitat territorial: els avantatges distributius, els factors de producció i les condicions de demanda. El Barcelonès lidera amb nota pràcticament tots els aspectes valorats i és que, segons subratllen, "l’existència d’un entorn urbà en el que existeix una elevada concentració de població afavoreix l’existència de bones infraestructures, la formació de la població o els serveis institucionals, aspectes que també són determinants pel desenvolupament de l’activitat i la competitivitat de les empreses".
Ara bé, la comarca top 1 en pràcticament tots els aspectes del rànquing cau fins la 37a posició -del total de 42 comarques- en sostenibilitat mediambiental i encara baixa més en la taula en relació a la disponibilitat de sòl i espai per a l'activitat econòmica, concretament ho fa fins la 40a posició. Osona es proclama guanyadora pel que fa a sostenbilitat mediambiental, mentre que en disponibilitat de sòl triomfa el Vallès Occidental.
Manca de sostenibilitat mediambiental i falta de sòl, però, tot i així, el Barcelonès "continua sent la que presenta millors condicions, tot i que la congestió que registra genera externalitats negatives". Precisament per això, i perquè "durant el 2018, la comarca presenta un menor dinamisme, tant en termes d’ocupació, com en creació d’empresa i demografia, que incideix en les condicions de la demanda", cal no adormir-se.
Això sí, donarà via lliure a altres comarques perquè puguin incrementar la seva competitivitat perquè "les escasses reserves de sòl disponibles per al desenvolupament de futures activitats econòmiques fan que es pugui esperar una expansió dels processos metropolitans cap a comarques situades a la primera o segona corona metropolitana". De totes maneres, el Barcelonès encara té camí per recórrer i, a banda de ser la comarca més competitiva de Catalunya, incrementa distàncies amb la segona, el Vallès Occidental, que es caracteritza per la seva economia diversificada i la varietat de teixit productiu. En la varietat està el gust i, també, la competitivitat i el futur.