Les obres públiques són una de les inversions més rellevants –i amb més capacitat per captar l'atenció del públic– que fa un govern al llarg d'un exercici. En el cas de la Generalitat, les concessions públiques catalanes van superar durant el 2021 els 310 milions d'euros, especialment al voltant de la mobilitat i la gestió ambiental. Carreteres i estructures ferroviàries han estat protagonistes d'un any de finançament públic distribuït en una gran quantitat d'empreses. Tant és així que només una de les concessionàries d'obra ha superat el 10% del total de la inversió en aquesta vertical; mentre que en el cas de les redaccions de projectes i assistències tècniques, cap ha estat capaç d'arribar a aquest llindar.
L'obra que ha demanat més inversió durant l'any 2021 per part de la Generalitat ha estat, amb certa diferència, la construcció del nou col·lector de salmorres de la conca del Llobregat. La intervenció, que ha afectat el tram entre Abrera i Castellgalí, ha suposat un desemborsament de 27,7 milions d'euros amb l'objectiu de canviar la fesomia de la Conca. L'acció, considerada "prioritària" per les administracions pel desgast patit per l'antic col·lector, estarà enllestida l'any 2025, i deixarà al territori una nova estructura per portar les aigües salinitzades del riu fins al mar. El cost total de les obres, uns 110 milions d'euros, correrà en la seva gran majoria a càrrec de l'empresa concessionària, que aportarà els 98 MER restants.
Seguint les inversions en la retirada de salmorres del Llobregat, apareix l'aposta per l'automatització del metro de Barcelona. Segons les dades publicades per les administracions, els 17,8 milions d'euros que va costar la migració del post de comandament central i telecomandaments de la línia 9 del ferrocarril soterrani de la capital del país –una partida a què s'ha d'afegir la construcció de nous telecomandaments d'algunes estacions convencionals– ocupa el segon lloc a la taula de les obres públiques més costoses de l'exercici. La tercera inversió més gran, la primera dedicada a les infraestructures de mobilitat per al vehicle privat, és la licitació de les obres del projecte constructiu de millora general de la C-17. La Generalitat invertirà uns 16 milions d'euros en l'optimització de les condicions del tercer carril de la via, en sentit nord.
La següent en la llista de les principals inversions públiques de la Generalitat durant el curs 2021 es desvia de les millores i renovacions d'infraestructures en què s'havien centrat les altres dues partides. L'ampliació i millora del Bloc Quirúrgic de l'Hospital Arnau de Vilanova de Lleida ordenada l'any passat va suposar un desemborsament de 14,9 milions d'euros. Fregant els 11,5 milions d'euros, tanca la llista l'execució de la millora de la C-37 en el tram entre Vilanova del Camí i Igualada, que suposa la construcció d'una nova carretera i una entrada des de la via a Igualada sud.
Concessions empresarials
Pel que fa a la distribució de concessionàries, ha estat diversa, tot i una concentració entre les grans guanyadores. Dels 267,49 milions concedits a l'execució d'obres púbiques, uns 32,6 han estat concedits al grup Comsa, la principal concessionària de l'any en les obres públiques catalanes. Comsa ha estat una de les úniques tres empreses que ha rebut més de 20 MEUR. El Grup Dragados, per sobre dels 27,3 milions d'euros, i Acsa Sorigué, que n'ha rebut prop de 25 milions d'euros durant l'exercici, han estat les altres dues. Per sota d'aquestes dues concessionàries, els grups Copcisa i CRC, amb assignacions públiques de 9,8 i 8,68 MEUR respectivament, segueixen les primeres a la classificació. En total, segons ha informat Infraestructures, les 15 principals concessionàries van rebre el 68,28% de les inversions públiques, fins als 182,64 MEUR.
Quant a les adjudicacions de redaccions de projectes i assistències tècniques d'obra durant el 2021, substancialment menors que les inversions en l'altra categoria per les necessitats de les concessions, Infraestructures va invertir uns 49,9 milions d'euros durant l'exercici. En aquest cas, Bac Engineering Consultancy Group ha estat la principal receptora de fons públics, amb un total de 3,49 milions d'euros. Els principals muntants d'aquesta categoria han estat més repartits que en la darrera, amb fins a cinc empreses beneficiàries de concessions superiors als dos milions d'euros. En total, les quinze primeres guanyadores de concursos públics per redacció de projectes i assistència tècnica concentren poc més de la meitat del muntant total, uns 25,84 milions d'euros, mentre que els 48, 24% de les adjudicacions es reparteixen en una munió de projectes de menys de 620.000 euros.