Pensar en ciutats intel·ligents a l’estat espanyol s’acostuma a traduir a pensar en localitats com Barcelona, València, Sant Sebastià o Madrid: aquelles ciutats que millor aprofiten la tecnologia per millorar la qualitat de vida dels seus habitants. Val a dir, però, que hi ha un seguit de poblacions catalanes que s’estan fent un nom en el mapa de les principals smart cities del territori, com ho són Granollers, Cerdanyola del Vallès o Santa Coloma de Gramenet, i que, malgrat ser territorialment més reduïdes, esdevenen tot un exemple de com aplicar solucions digitals sense deixar de posar la sostenibilitat en el centre de la ciutat.
Barcelona és la ciutat més intel·ligent de tot Espanya
Aquestes ciutats, a les quals s’afegeixen les capitals de província, han estat recollides en l’Índex Smart Cities Espanya 2023 elaborat per Idencity Consulting en col·laboració amb Fundació Once i el suport del Ministeri de Drets Socials i Agenda 2030, un estudi que destaca Barcelona com la ciutat més intel·ligent de tot Espanya. Aquest és un dels principals motius pels quals la capital catalana acull cada any en el recinte Fira de Barcelona Gran Via l’Smart City Expo World Congress (SCEWC), que sota el lema Live Better demà dona el tret de sortida a una nova edició que tindrà lloc fins al pròxim dijous 7 de novembre.
El Vallès, un territori intel·ligent
Del llistat elaborat per Idencity, presentat en la passada edició de l'Smart City Expo, destaca que analitza la incorporació de solucions intel·ligents a les capitals de província de tot l’Estat, incloent-hi sis “no-capitals” amb una gran representació catalana: Granollers, Mollet del Vallès, Cerdanyola del Vallès, Santa Coloma de Gramenet, Eivissa i Alcobendas. L’informe mesura un total de 138 indicadors, dividits en cinc grans grups: (1) societat intel·ligent, (2) economia intel·ligent, (3) sostenibilitat i medi ambient, (4) governança i (5) infraestructures i serveis de mobilitat urbana.
I és que la ciutat comtal, amb una puntuació global del 79%, és la que gaudeix d’uns indicadors més elevats, especialment en els àmbits d’economia intel·ligent, i d’infraestructures i serveis de mobilitat urbana, que assoleixen tots dos el 90% d’incorporació de solucions intel·ligents. Quant al primer indicador, l’Índex Smart Cities destaca l’ecosistema emprenedor i la digitalització de les empreses barcelonines; quant al segon, les infraestructures de suport per a la connectivitat: “No existeix una ciutat intel·ligent sense xarxes eficients per connectar dispositius i aplicacions IoT. En aquest sentit, les xarxes cablejades o sense fils són un prerequisit per a l'existència d'una ciutat intel·ligent”, assegura l'estudi.
Una ciutat intel·ligent necessita infraestructures intel·ligents
Les infraestructures intel·ligents és un dels altres indicadors que l’estudi valora i, sense anar més lluny, la periodista Ana M. González destacava fa dos dilluns la presència de dos hospitals catalans com els més intel·ligents d'Espanya: l’Hospital Vall d'Hebron i l’Hospital Clínic de Barcelona. Ara bé, si fem referència a infraestructures intel·ligents, no només destaca la ciutat de Barcelona; Mollet del Vallès, per sobre de Girona (52%) o Lleida (48%), compta amb una taxa d’adopció de solucions digitals en infraestructures del 58%, que contribueix significativament a convertir la localitat vallesana en una de les més intel·ligents de l’estat espanyol amb una puntuació global del 60%.
Barcelona, Mollet, Tarragona i Santa Coloma de Gramenet són quatre de les poques ciutats a Espanya que compten amb un índex de ciutat intel·ligent superior al 60%
En aquest sentit, per darrere de Barcelona, les ciutats amb una puntuació més elevada són Madrid (74,1%), València (67,6%), Sant Sebastià (66,6%), Bilbao (66%), Màlaga (65,4%), Valladolid (63,4%), Alcobendas (62,7%), la Corunya (62,7%) i Vitòria (61,5%). Totes elles destaquen pels ambiciosos plans en què treballen per beneficiar la gestió del trànsit, l’energia i el medi ambient amb les noves tecnologies i moltes de les solucions que es presentaran a partir de demà a l’Smart City Expo.
Tret de les ja mencionades Barcelona i Mollet, Santa Coloma de Gramenet, amb un indicador que també s’eleva al 60%, en gran part incrementat per la seva igualtat i inclusió tecnològica, així com l’adopció tecnològica dels seus habitants. És, juntament amb Tarragona (61%), que compta amb una taxa d’adopció tecnològica del 83%, una de les poques ciutats a l’Estat que compten un índex de ciutat intel·ligent superior al 60%.
Ciència, tecnologia i empreses envoltades de natura: les ciutats del futur
Lleida (57%), Girona (56%), Granollers (56%) i Cerdanyola del Vallès (55%) són la resta de ciutats catalanes que contempla l’índex d’Idencity, que destaquen en la majoria dels casos per uns forts indicadors quant a la societat i l’economia intel·ligents, tret de Lleida, que escala posicions en l’estudi arran d’uns positius indicadors de governança entre els quals destaquen la bona participació ciutadana (81%) i la transparència (90%).
El Sincrotró Alba és el gran sincrotró del sud d’Europa i un dels pilars per a l’avenç científic i tecnològic de l’estat espanyol
Finalment, cal destacar la localitat de Cerdanyola del Vallès, que malgrat comptar amb una posició discreta en el panorama nacional -però no en l’estatal-, disposa del Sincrotró Alba, el gran sincrotró del sud d’Europa i un dels pilars per a l’avenç científic i tecnològic de l’estat espanyol. Cerdanyola acull també la Universitat Autònoma de Barcelona i el Parc Tecnològic del Vallès, en un entorn verd que connecta al Parc Natural de Collserola, de manera que els seus habitants gaudeixen, a pocs minuts passejant o en bicicleta, de centres educatius, un ecosistema empresarial i molta natura. Un clar dibuix d’allò a què aspiren a convertir-se les ciutats del futur.