La competitivitat ha estat i és un dels temes estrelles de la crisi provocada per la pandèmia de covid-19. L'aturada en sec de l'economia i la seva posada en marxa amb la desescalada i la nova normalitat ha tret a la llum les debilitats d'una economia molt enfocada al sector serveis i ha deixat clara la necessitat de caminar cap a una economia industrial que convisqui amb el turisme, la restauració i el comerç, ànima del PIB català i espanyol. Sense això, difícilment serem competitius a escala europea i mundial en un món que avança a tota velocitat. El coronavirus, però també la caiguda de la inversió estrangera i les possibles deslocalitzacions, deixen Espanya estancada per tercer any consecutiu a la 36a posició del rànquing d'IMD World Competitiveness Center d'aquest 2020, que manté la plaça gràcies, sobretot a les infraestructures i al rendiment econòmic. Els punts més dèbils? L'eficiència governamental i l'eficiència empresarial.
Sense competitivitat es perd atractiu i, sense una economia industrial sòlida, és difícil fer-se un lloc en les primeres places del rànquing. Espanya es troba a la 58 posició pel que fa a deslocalitzacions d'empreses i ho fa just al costat de països com el Vietnam o Veneçuela (que tanca la taula). Precisament en aquest sentit, l'autor de l'estudi, Arturo Bris, avisa l'Estat de la necessitat de millorar el clima empresarial per reactivar les inversions, impulsar la digitalització, la recerca científica i la innovació tecnològica i fer rebrotar la indústria apostant per activitats de valor afegit. I no només això. També proposa redefinir les polítiques d'ocupació per tal de facilitar l'accés al mercat de treball de la població activa.
És la cançó de sempre, però que en temps de covid-19 agafa més força que mai. L'economista José María Gay de Liébana ja avisava en una trobada virtual organitzada per Foment del Treball que Espanya es troba en una "situació compromesa" i advertia que "estem tocadets pel nostre model productiu, per l'ocupació, la falta de qualificació i perquè no hem aprofitat els anys de bonança econòmica per fer els deures". Durant setmanes, agents socials i econòmics han reivindicat la posada en marxa d'una nova generació industrial, d'una reformulació de la indústria per poder arribar als nivells de competitivitat que requereix el segle XXI.
Però encara hi ha feina a fer. A l'Estat, l'IMD World Competitiveness Center ha col·laborat amb el Govern de Catalunya i el de Galícia per dur a terme projectes, informes i tallers, però avisa que el país sencer hauria de prendre l'exemple de països com Dinamarca, els Països Baixos o Suècia perquè són Estats que també es troben dins el marc de la Unió Europea i que lideren el rànquing de competitivitat mundial. Governs i actors econòmics tenen deures pendents, sobretot pel que fa a l'eficiència governamental i l'empresarial, justament aspectes on Espanya ha perdut posicions respecte el 2019. Mentrestant, l'Estat manté la 26a plaça pel que fa a infraestructures i cau dues en rendiment econòmic -fins la 31a-, tot i que continua sent un dels elements que millor situen el país.
La Champions de la sostenibilitat
Segons Bris, "les grans economies han notat en major mesura els efectes de la pandèmia, mentre que la guerra comercial també els ha afectat", motiu pel qual recorda que "quan l'economia està més cohesionada és més fàcil prendre mesures". En aquest sentit, l'autor de l'estudi proposa a Europa que aprofiti la crisi de la covid-19 per desmarcar-se d'economies com la Xina, molt potents en termes de producció, i centrar-se en el desenvolupament d'energies renovables i models sostenibles a llarg termini, al mateix temps que aposta perquè "Europa ha de ser la campiona de la sostenibilitat".
De fet, la Xina perd posicions i passa de la 14a a la 20a, i el Japó la segueix perdent quatre places fins la 30a. Mentrestant, Singapur manté el top 1 en el podi de competitivitat a escala mundial, acompanyada de Dinamarca i Suïssa. Però els Estats Units perden potència i deixen d'ocupar les primeres quatre posicions de la taula per caure a la 10a, sobretot per la crisi del coronavirus, però també per les polítiques proteccionistes impulsades pel Govern de Donald Trump.
Ara és l'hora de la indústria, és l'hora que l'Estat espanyol decideixi si continua apostant només per una economia de serveis o aprofita l'oportunitat per jugar la carta de treballar perquè aquesta convisqui amb una economia industrial. I això passa per, com deia el fundador d’Infonomia i de l’Institute of Next, Alfons Cornella, "connectar la indústria catalana amb la ciència catalana perquè això tindrà unes possibilitats enormes", i, com apuntava la consellera d'Empresa i Coneixement, Àngels Chacón, "conscienciar de la necessitat de transformació" perquè "més del 60% del nostre teixit industrial no és ni conscient que cal transformar-se".