Ens parlen del passat, ens informen del futur i analitzen el present. Són les veus que sempre hem escoltat, però a les que ara, en temps de covid-19, ens hi aferrem més que mai. Els economistes, aquells professionals que tant en saben i que tan poc els consulten, han sabut fer-se un lloc a les xarxes per poder transmetre el seu missatge i, gràcies a això, quatre catalans entren en el rànquing dels economistes influencers més populars del món. De prop de 500 economistes analitzats per Ideas, la base de dades biogràfiques econòmiques més gran del món, Xavier Sala-i-Martin es planta en el top 2 de la taula amb els seus més de 501.200 seguidors a Twitter i ho fa només per darrere del Nobel d'Economia, Paul Krugman, que passa per davant de la resta amb una xifra molt significativa: 4.625.821 persones que segueixen les seves piulades.
Amb més de 82.000 seguidors, Germà Bel escala fins la 28a posició del rànquing, seguit d'Elisenda Paluzie amb 66.100 followers i a la 40a posició i de Pol Antràs, que es planta a la 213a plaça amb 10.900 tuitaires que el segueixen. Però, què passa amb d'altres com Oriol Amat o Santiago Niño Becerra? Segons Ideas, analitzen aquells que piulen cada dia i que estan registrats com a economistes a la xarxa social, però també hi ha un altre factor i, segurament per això, altres economistes influents de Catalunya no surten a la taula. I és que per entrar-hi, cal fer un seguit de passos perquè la web et tingui en compte.
Mentrestant, però, hi ha altres mapes de persones influents com el Top Influencers d'Espanya, que afegeixen a la seva llista alguns que no consten en el rànquing mundial. D'aquesta manera, el Niño Becerra se situaria només per sota de Sala-i-Martin amb més de 200.000 seguidors, Amat quedaria just per sota de Bel amb els seus 32.700 i entrarien a la taula d'altres com García Domínguez, José Guimerà, Trias de Bes i Nuria Chinchilla. Però aquí encara hi faltarien d'altres com Ramon Tremosa, que, tot i tenir 96.300 seguidors, no apareix en cap dels rànquings.
Sigui com sigui, sempre, però ara més que mai, és important escoltar-los i tenir-los en compte. A l'inici de la pandèmia del coronavirus, molts ja demanaven més acció i menys negacionisme davant la incertesa, però torna el dia de la marmota. Com diu Bel, "estem com fa quatre mesos, quan pujava el primer brot de covid: incerteses i accions dubitatives a Catalunya, unes encertades i d'altres no. Negacionisme a Madrid i Meseta, tot i anar a pitjor. Evolucionarà tot igual", sentencia.
Són temps difícils en què la incertesa ho ennuvola tot, però temps, al cap i a la fi, en què, com sempre, apareixen veus optimistes i veus pessimistes. Això sí, totes amb un mateix diagnòstic i amb peticions molt similars a les administracions públiques. Com avisava Amat, si no ens hagués sorprès la crisi per la covid-19, n'hi hauria una altra filla de la revolució 4.0 perquè continuem mantenint la malaltia crònica de la poca inversió en R+D. Com diu a la seva descripció de Twitter, les seves opinions -i el seu darrer llibre- no estan recomanats "per als que prefereixen visions catastrofistes" perquè ell sempre veu una llum al final del túnel. En aquest cas, s'aferra al fet que "tenim la sort que som un país ric i que sabem quin és el problema" i, sobretot, com solucionar-lo.
Rescat contundent i, com deia el vicepresident del Govern i conseller d'Economia, Pere Aragonès, acomiadar-se per un temps de l'austeritat per donar la benvinguda a l'expansió econòmica i fer possible la recuperació. Perquè, en moments complicats, "les administracions han de posar tota la fortalesa per a la ciutadania" i, en moments complicats, o no tant, sempre és a les nostres mans triar com volem veure l'ampolla: mig plena o mig buida.
Perquè d'economistes n'hi ha de tots colors, però és important saber fer arribar al missatge a la ciutadania de manera fàcil, comprensible i transparent. A la ciutadania i a les administracions, i aquests economistes del rànquing, a més d'altres, són veus que, de ben segur, es tenen molt en compte quan s'intenta posar fil a l'agulla a la situació. Això sí, cal escoltar-los i aplicar més les seves propostes perquè qui sap d'economia són els economistes com qui sap de medicina són els sanitaris. I d'això no hi ha cap mena de dubte.