No és cap novetat. Que Catalunya aporta més recursos a l'Estat dels que rep és la història de sempre, menys de l'any 2009, que va ser el primer any d'aplicació del model vigent i l'única vegada que el territori català quedava per damunt la mitjana espanyola. Les últimes dades publicades pel Ministeri d'Hisenda reflecteixen la desigualtat per comunitats, sent Madrid la que surt més perjudicada i seguida de Catalunya, que és la tercera que més recursos aporta, la 10a en rebre'n i la 14a si es té en compte l’impacte del diferencial de preus. Amb aquest, ja van nou anys consecutius en què la comunitat catalana se situa per sota de la mitjana territorial en ingressos per habitant rebuts a través del model de finançament.
El Departament d'Economia posa de relleu que, en percentatges, Catalunya paga un 19,5% més que la mitjana espanyola, mentre que rep un 1,2% menys. I no només això. La situació encara empitjora més si es tenen en compte el diferencial de preus i el nivell de vida de cada territori. Val a dir que l'informe d'Economia només té en compte les dades de les comunitats de règim comú i, per tant, exclou el País Basc i Navarra, que són territoris forals.
Traduïts a xifres, aquests percentatges representen una aportació amb la recaptació d'impostos com l'IVA, el de societats i els especials, de 2.967 euros per habitant, però, en canvi, els catalans en reben 2.664 euros. Si a més s'hi afegeix el diferencial de preus, Catalunya encara baixa més en el rànquing i cau fins la 14a plaça rebent 2.393 euros, només per davant de Madrid, que en rep 2.240 euros.
Espoli fiscal crònic?
"És un model de finançament caduc i arbitrari". Així es lamentava en un tuit el vicepresident del Govern i conseller d'Economia, Pere Aragonès, on defensava que aquest "espoli fiscal crònic només té una solució: la independència". I és que, segons assenyalen des del Departament, "les dades de la liquidació del 2018 tornen a posar de manifest que els mecanismes de redistribució que utilitza el sistema de finançament espanyol fomenten un repartiment arbitrari dels recursos entre territoris".
Les xifres no són gens esperançadores. "Mentre Catalunya perd cada any entre set i vuit posicions, altres territoris amb una capacitat tributària molt inferior a la mitjana reben sistemàticament més recursos per habitant", lamenten. De fet, menys Madrid, Balears i Catalunya, la resta de comunitats aporten menys del que reben i destaquen especialment Extremadura i Canàries: mentre que contribueixen amb 1.770 euros per habitant i 1.014 euros respectivament, en reben 3.089 euros i 2.599 euros i, si hi afegim el diferencial de preus, els diners s'eleven fins els 3.749 i 3.048 euros, molt més del doble del que aporten.
D'aquesta manera, si hi sumem el diferencial de preus, el finançament rebut a Catalunya és un 11,3% inferior al de la mitjana espanyola, motiu pel qual el Departament liderat per Aragonès recorda que "l'actual sistema de finançament s'havia d'haver actualitzat els anys 2014 i 2019, "d'acord amb la revisió quinquennal prevista a la normativa".
La cosa és que, tot i que Madrid és la comunitat que més aporta i la que menys rep, ha tornat a superar en PIB a Catalunya. Per segona vegada consecutiva, la capital de l'Estat torna a superar Catalunya com a primera economia d'Espanya el 2019 després que ja ho fes el 2018, amb un PIB de 239.878,164 milions d'euros, mentre que l'economia catalana va generar un Producte Interior Brut de 236.739,456 milions d'euros.
De fet, dies abans que sortís la notícia, el president de la Cambra de Barcelona, Joan Canadell, ja subratllava que "Madrid ha rebut un diferencial positiu, que li ha suposat un impacte sobre el PIB de l'1,28%, mentre que a Catalunya és del 0,26%", i lamentava que la desinversió de l'Estat en Catalunya sumat a l'efecte seu del sector públic, explicaria el sorpasso econòmic de la capital de l'Estat a la capital catalana.
Sigui com sigui, i com deia el director del Gabinet d’Estudis Econòmics de la Cambra, Joan Ramon Rovira, "el diferencial d’inversió pública entre Madrid i Catalunya és una qüestió estructural derivada de la concentració sistemàtica de recursos públics diferents de les infraestructures a la capital de l’Estat", tot i els recursos que aporten i reben una i una altra.