"La igualtat de les dones ha de ser un component central en qualsevol intent per a resoldre problemes socials, polítics i econòmics". L'exsecretari de la ONU i Premi Nobel de la Pau, Kofi Annan, va dedicar gran part dels nou anys que va estar al capdavant de l'organització a la situació i l'educació de la dona i és que la bretxa de gènere continua estant molt present a la majoria de països del món. A Catalunya, per exemple, les pensions que reben les dones són un 31% més baixes que les dels homes, només el 22% dels llocs de decisió estan ocupats per elles i l'ocupació a temps parcial és del 22,2% per a les dones i del 7,6% per als homes.
El Fòrum Econòmic Mundial (WEF) sosté que la bretxa global de gènere és del 68% i lamenta que a aquest ritme costarà 108 anys acabar amb ella. En el seu informe anual, que mesura la participació econòmica de la dona, els assoliments educatius, la salut i supervivència i l'apoderament polític, el WEF posa de relleu que la bretxa de gènere s'ha reduït en un 3,6% des del 2006, cosa que manifesta un "progrés extremadament lent".
Del total de 144 països que es van analitzar el 2017 i 2018, 89 han tancat "almenys marginalment" les diferències entre dones i homes, mentre que 55 han fet passes enrere. Els nòrdics es converteixen en els reis per excel·lència en el camp de la igualtat, però també entren al rànquing dos països de l'Àfrica i un de l'Amèrica Central.
Ruanda torna a entrar dins del top 10, però ho fa dos llocs per sota per un increment en la bretxa de gènere en participació econòmica i oportunitats impulsada, sobretot, per la caiguda dels ingressos de les dones i la igualtat salarial per a treballs interns. Ara bé, el país africà és el que més dones parlamentàries compta del món amb un 61% del total i té paritat en posicions ministerials.
Namíbia escala aquest any tres posicions i s'instal·la en el desè millor país del món per ser dona i ha millorat la seva bretxa de gènere en un 10% des del 2006. De fet, és el cinquè del món amb més quota de seients parlamentaris i la bretxa de salut s'ha tancat completament des del 2013.
Els reis de la igualtat
Però les primeres quatre places de la llista són per als nòrdics. Liderats per Islàndia amb un 85% de la bretxa tancada - i que ja porta 10 anys liderant el rànquing-, la segueixen Noruega, Suècia i Finlàndia. Destaca l'apoderament polític de la dona, les posicions ministerials que ocupen o la seva participació econòmica. Mentrestant, a la cua del rànquing hi són el Iemen, Pakistan i Iraq, aquest darrer inclòs en l'estudi d'aquest 2018, que suma un total de 149 països analitzats dels 194 que hi ha a tot el planeta.
De la seva banda, Espanya queda en la 29a posició del rànquing, tot i que en participació econòmica baixa fins la 80a posició i en salut i supervivència cau fins la 93a. Ara bé, en apoderament polític escala fins la 24a i en educació es queda en la 47a plaça.
I és que, com subratlla l'informe del WEF, "encara que el progrés continua avançant a un ritme molt lent, el fet que la majoria dels països estiguin avançant cap a una major paritat de gènere és encoratjador i recompensa els esforços de tots els responsables polítics i professionals de tot el món que treballen per aconseguir el cinquè objectiu de desenvolupament sostenible de la ONU: la igualtat de gènere".
"Si el segle XXI funciona, serà perquè la dona tindrà una participació cada vegada major en l'organització de la societat [...], però aquesta missió només serà acceptada per la dona si no perd la seva feminitat. Perquè la dona és el nucli de la família, i aquesta, la base de la societat", apuntava ja el 1994 l'exdirector general de l'Iese, Juan Antonio Pérez. Apoderament de la dona i igualtat. Els objectius són clars, però, de moment, lents d'assolir.