Ja es podia preveure. Els esforços per posicionar Madrid com la primera economia d'Espanya podien acabar tenint el seu resultat i així va ser. 2019 acabava amb la notícia que, després de sis anys, el PIB de la capital espanyola superava el de Catalunya. I no és d'estranyar. La manca d'inversions en infraestructures, la centralitat, la radialitat, tots els AVEs que van a i des de Madrid, però no a Barcelona i un Corredor Mediterrani que passa pel centre d'Espanya -entre altres coses- han rellevat el territori català a la segona posició.
La diferència és petita: el 19,2% del PIB d'Espanya és per Madrid, mentre que el 19% ho és per Catalunya. Però, quines són les comarques i els municipis que més aporten al territori? Mentre que el Barcelonès lidera el rànquing, la comarca amb més PIB per càpita és la Ribera d'Ebre amb una mitjana de 51.100 euros per persona davant dels 38.100 euros de la primera i Martorell és el municipi amb un PIB per habitant més alt amb 103.000 euros.
Però, PIB per càpita a banda, qui i quins sectors aporten més a l'economia catalana? Segons les últimes dades de l'Idescat del 2017, només les set comarques de l'àmbit metropolità -del total de 41 comarques que hi ha a Catalunya i l'Aran- generen 161.102,8 milions d’euros de PIB, xifra que representa el 68,6% del PIB de Catalunya. El pes del PIB segons comarques també fixa el que pesa cada sector en el Valor Afegit Brut (VAB). Els serveis continuen tenint un pes molt important en l'economia catalana amb un 72,7% del total. En aquest terreny, el Barcelonés és la comarca on hi tenen un pes més elevat amb un 87%, seguida pel Garraf, l'Aran, la Cerdanya, l'Alt Urgell, el Baix Empordà, el Maresme, l'Alt Empordà i el Segrià.
El segon sector més important, i que cada vegada agafa més força, és la indústria amb un 21% de pes en l'economia de Catalunya. Però hi ha cinc comarques que més que doblen aquest percentatge: la Ribera d’Ebre (68,2%), la Segarra (57,5%), la Conca de Barberà (52,1%), l’Alt Camp (51,6%) i la Garrotxa (45,2%). Justament aquestes comarques són les que tenen els municipis amb el PIB per càpita més alt de tot Catalunya i, fins i tot, tripliquen la mitjana catalana de 31.200 euros.
A la indústria la segueix la construcció amb un 5,2% del VAB català i aquí és on destaquen la Cerdanya amb un 16,1% i el Baix Empordà amb el 12%. Finalment, l'agricultura continua tenint un pes baix en l'economia catalana ja que només representa l'1,1% del total, però les Garrigues s'imposen amb el 25,4% del VAB de la comarca.
Ara bé, només el Barcelonès, que lidera el rànquing de les comarques que més PIB aporten a Catalunya amb 85.155,8 milions d'euros -i a gran distància de la segona, el Vallès Occidental amb 27.778,5 milions d'euros-, entra dins les comarques que tenen més PIB per càpita, és a dir, que cap de les comarques de l'àmbit metropolità que juntes aporten prop del 70% del total a l'economia catalana, entra dins del top 10 de les que més PIB per habitant tenen.
La comarca que menys aporta és el Priorat amb 17,5 milions d'euros, seguida del Baix Penedès amb 18,9 milions d'euros i del Garraf amb 19 milions d'euros del total de 234.680 milions d'euros de PIB que Catalunya tenia el 2017.
Un 2017 en què el PIB per habitant ha augmentat a totes les comarques i l'Aran, en relació amb l’any anterior, excepte al Priorat que ha perdut un 5,6%. La Ribera d’Ebre, líder de la taula, i l’Alta Ribagorça és on més s’ha incrementat el PIB per càpita amb més d'un 20%. Les segueixen la Segarra (18,1%), la Noguera (15,6%), la Terra Alta (13,1%), l’Urgell (12,7%) i les Garrigues (11,4%), totes elles amb creixements que tripliquen la mitjana catalana (3,8%).
A aquests, s'hi sumen vuit més que la dupliquen: Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant, Castellbisbal, Lliçà de Vall, Parets del Vallès, Sant Fruitós de Bages, Polinyà, Sant Esteve Sesrovires i el Prat de Llobregat. A l’altre extrem, tres municipis tenen un PIB per habitant inferior als 10.000 euros: Cunit amb 9.900 euros, Santa Margarida de Montbui amb 9.300 euros i Badia del Vallès amb 7.000 euros.
Pel que fa als municipis de més de 5.000 habitants i capitals comarcals, 181 dels 216 municipis tenen creixements positius al 2017 respecte a l’any anterior, encapçalats per Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant (34,2%) i la Canonja (25,6%). A més, segons l’avanç del 2018, Cerdanyola del Vallès és el municipi de més de 50.000 habitants on més augmenta el PIB per càpita amb un increment del 4,6%, mentre que Barcelona ha generat 74.978,2 milions d’euros, que representen el 30,9% del PIB de Catalunya l’any 2018.
Finalment, Barcelona també es planta a la primera plaça dels municipis que més PIB aporten amb 72.357,2 milions d'euros. La segueix l'Hospitalet de Llobregat amb 6.393,7 milions d'euros i, a la tercera posició, s'hi troba Tarragona amb 5.452,3 milions d'euros.
Serveis, indústria, construcció, agricultura... i, cada vegada més, empreses tecnològiques que continuen guanyant terreny sense pausa en l'economia catalana. I tot un 2020 per davant per continuar creixent. Perquè, com diu sempre el president de Pimec, Josep González, l'escenari econòmic per al 2020 pinta bé perquè "tenim les condicions ja que estem en un moment on podem tenir canvis significatius".