T’agradi o no, és part de la nostra història i de la nostra cultura, em diu una amiga mentre fem una marató de pel·lícules sobre el Vaticà. Ha mort el Sant Pare. Un fet que, més enllà del món religiós, simbolitza un gir d’era en les democràcies contemporànies. El seu llegat, a cavall entre l’obertura i la contradicció, ha deixat empremta en sectors molt diversos. Per alguns, serà recordat com un reformador valent dins d’una de les institucions més conservadores del món; per altres, un intent que no va anar prou lluny, o un líder massa obert, o una continuació d’una institució en la qual no creuen ni defensen. Sigui com sigui, l'elecció del nou Sant Pare serà clau per determinar cap a on bascularà el Vaticà, però també per entendre el rumb que prendran les democràcies europees.
La societat, religiosa o laica, no pot evitar mirar cap a Roma. En temps d’incertesa, tothom busca referents. I ara més que mai, veurem quines idees afloren, qui les defensa i si la institució sabrà mantenir els valors universals de respecte, diàleg i pau en un món que canvia ràpidament i demana respostes valentes.