• Castellet: "Barcelona serà un 'hub' tecnològic en la mesura que sigui una ciutat de talent digital"

Castellet: "Barcelona serà un 'hub' tecnològic en la mesura que sigui una ciutat de talent digital"

El CCO del Barcelona Tech City defensa la necessitat de captar treballadors de fora i incentivar les professions locals en l'àmbit tecnològic, especialment entre les dones

Ricard Castellet és CCO del Barcelona Tech City | Àngel Bravo
Ricard Castellet és CCO del Barcelona Tech City | Àngel Bravo
Barcelona
15 de Febrer de 2019

Sociòleg de formació, Ricard Castellet ha dedicat més de 20 anys de la seva trajectòria professional al món d'Internet. "Va ser com una visió. Tenia curiositat i en el moment del seu naixement ja intuïa el poder de transformació que tindria en la societat", assenyala. I és que després de passar per diferents agències, ara és Chief Connector Officer (CCO) del Barcelona Tech City, la casa dels emprenedors de la ciutat, que ja aglutina més de 800 startups i amb una llarga llista d'espera. Rep a VIA Empresa a la tercera planta del Pier 01, després d'haver fet un recorregut per totes les instal·lacions, per parlar de l'ecosistema emprenedor barceloní, però també de tecnologia, talent i models de negoci disruptius. "El moment de transformació i de revolució tecnològica que estem vivint és imparable", afirma.

La teva trajectòria professional inclou treballar en empreses com Elogia, LetsBonus, BeRepublic i ara al Barcelona Tech City. 

Fa més de 20 anys que estic en el món d'Internet, i entrar-hi va ser com una visió. Quan va començar a ser pública la primera Internet durant anys els 1995 o 1996, vaig sentir una fascinació, inquietud i curiositat molt gran pel que estava passant perquè intuïa ja el poder de transformació que tindria la xarxa. Així que vaig deixar la meva antiga professió de sociòleg i em vaig dedicar a aquest àmbit. He treballat bàsicament en agències i en gran part respon a una inquietud meva per entendre i conèixer el que en aquell moment era un descobriment. 

Què vol dir ser CCO? Quina és la teva funció dins del Barcelona Tech City?

Al Barcelona Tech City vaig col·laborar durant quatre anys des dels seus inicis i després em vaig incorporar ja com a Chief Connector Officer (CCO). Hi ha poques persones en el món que tinguin un títol com aquest. Juntament amb en Miquel Martí el vam escollir per la vocació que té el Barcelona Tech City de connectar i ajudar l'ecosistema a crear i incentivar el coneixement. El coneixement és un dels eixos de creixement de l'economia startup i des de l'associació muntem activitats que van enfocades a què el coneixement circuli i creixi de manera més ràpida dintre de l'ecosistema. I després també connectar els diferents actors d'aquest ecosistema perquè es coneguin i puguin fer negocis i col·laborar junts. 

Barcelona s'està consolidant com un gran hub tecnològic i emprenedor. Què té la ciutat que atrau tanta inversió i startups?

Barcelona és un hub tecnològic de referència a escala internacional i lidera el sud d'Europa. Perquè una ciutat sigui un hub de referència tecnològic ha d'haver-hi diferents factors. El primer és que ha de tenir un passat, un present i un futur. Barcelona té un passat de ciutat emprenedora, comercial, de botigues, de pimes, industrial... Hem estat sempre presents en totes les revolucions tecnològiques al llarg de la història. Per tant, hi ha un passat que ens valida aquest present. I aquest present és un ecosistema molt potent, amb molta força, que creix i que està format per diferents actors que ja formen part del mapa mundial de ciutats tecnològiques. A més a més, ha de tenir un futur, i aquest futur el forma un talent i unes empreses emergents que estan creixent i s'estan consolidant, i uns inversors que veuen la ciutat com el lloc idoni per invertir.

A banda d'això, hi ha un altre factor i és la teoria de les tres T. Les ciutats hub tecnològiques han de tenir tolerància, tecnologia i talent. I Barcelona les té totes tres.

Ricard Castellet | Foto: Àngel Bravo

Fotografia d'Àngel Bravo

Es diu que l'ecosistema emprenedor està força consolidat ja a la ciutat. Però i les scale ups, tenen un lloc a Barcelona?

I tant, i en tindran cada cop més. Això és una evolució natural de l'ecosistema de startups. Totes les empreses emergents comencen amb una o dues persones i amb pocs recursos i molta ambició. Algunes d'elles al final del camí són grans companyies ja consolidades i a Barcelona estem creant startups des de fa més de 20 anys. Hi ha exemples que ja són grans plataformes tecnològiques de negoci consolidades. Per tant, Barcelona no és només una ciutat de petites startups, sinó també de projectes consolidats i de referència a escala internacional.

Quantes empreses o actors formen part de l'ecosistema emprenedor de Barcelona?

El Barcelona Tech City representa en aquests moments més de 800 companyies, que van des de startups fins a corporacions o empreses de serveis. Acció, que és un corporate partner de l'associació té un estudi que parla sempre de 1.300 startups en l'ecosistema català. 

Parlem de tecnologia: IA, blockchain, realitat virtual... Cada cop és més important i necessitem més programadors.

Barcelona rep cada cop més projectes de grans corporacions que volen instal·lar laboratoris d'innovació i hubs tecnològics, la qual cosa implica que evidentment la ciutat comença a tenir una demanda molt important de developers. Per resoldre aquest problema, hi ha dues línies d'actuació. Una és saber captar talent de fora, i Barcelona és una ciutat molt atractiva per treballar: la tercera ciutat més atractiva per treballar de tota Europa i la quarta a escala mundial, segons diuen estudis independents publicats. Per tant, hem de saber captar aquest talent tecnològic de fora però també incentivar al màxim les carreres curriculars del talent local. I no només això, sinó que hi ha gent que no té feina que es pot reciclar i pot evolucionar la seva carrera professional cap al món tecnològic i tenir un futur professional. Hem de saber treballar tant l'atracció de talent de fora com incentivar al màxim l'evolució i la creació de talent local tecnològic. Barcelona serà un hub tecnològic en la mesura que sigui una ciutat de talent digital, sinó no. 

Captar o retenir talent?

Les dues coses. El que passa és que avui en dia les empreses són més conscients que mai que l'important és retenir. Fins ara captar era relativament fàcil, però captar talent tecnològic cada cop costarà més i, per això, les companyies han de situar el seu empleat o empleada en el centre de les seves estratègies i fer plans de fidelització molt importants. 

"Barcelona té un passat de ciutat emprenedora i industrial que valida aquest present"

Com fomentem el talent femení dins del sector tecnològic?

És un dels factors a créixer i a treballar més. Per a mi, avui en dia encara és una assignatura pendent. Precisament des de l'associació estem llançant un projecte que es diu Barcelona Tech 4 Women que té com a objectiu precisament trencar qualsevol barrera i donar facilitats i oportunitats perquè el talent femení s'incorpori amb igual oportunitats al mercat tecnològic. 

Amb tot el conflicte dels taxis i les VTC, quin paper juga la regulació en aquests nous models de negoci disruptius?

A escala mundial estem entrant en el que molts teòrics parlen ja com la tercera ona de la revolució d'Internet. I aquesta tercera ona precisament tocarà models de negocis en sectors molt regulats. Anem a ser disruptius en sectors altament regulats com la mobilitat, l'energia o la salut. Per tant, serà imprescindible que les startups treballin molt bé la negociació i tots els aspectes que tingui a veure amb el regulador. Fins ara no era un factor clau en el creixement de moltes companyies però a partir d'ara serà molt important saber gestionar, negociar i treballar amb el regulador. Estem en aquesta era, no només a Barcelona, sinó també a Califòrnia i a tot el món. 

Es necessita un canvi pel que fa a la normativa per poder adaptar aquests nous models.

El regulador ha de fer un esforç per adaptar-se al moment de transformació i de revolució tecnològica que estem vivint i que és imparable. És el moment que es reguli fent possible la convivència entre l'economia tradicional i els models més disruptius. I que l'usuari tingui el dret d'escollir quin servei o quina solució vol perquè ofereix millors contrapartides. 

"El regulador ha de fer un esforç per adaptar-se al moment de transformació i de revolució tecnològica que estem vivint i que és imparable"

Sempre s'ha dit que la regulació va per darrere per la tecnologia.

Exacte, però ha arribat un moment que regulació i tecnologia s'han de trobar. Ara estem en aquest moment i per tant és imprescindible que els models de negoci més disruptius sàpiguen negociar i fer entendre al regulador la importància de regular i regular bé pel bé de tothom: pel ciutadà, pels sectors tradicionals i pels sectors disruptius. 

I en matèria de privacitat i protecció de dades, com regulem uns sectors que fan tant ús de les dades?

Aquest és un dels reptes més importants del segle XXI. Crec que les empreses que sàpiguen fer servir les seves dades amb ètica, seran les que podran créixer de manera més exponencial. L'usuari està prenent consciència, vol tenir un major control de les seves dades, i per tant serà molt important una regulació que afavoreixi el flux de dades però protegint l'usuari. 

Ricard Castellet | Foto: Àngel Bravo

Fotografia d'Àngel Bravo

En aquest aspecte no només la regulació juga un paper important, també les empreses han de fer un bon ús de les dades a la xarxa. Com s'utilitzen aquestes dades en el màrqueting digital?

El màrqueting digital neix, entre altres coses, per la capacitat que té de gestionar dades per optimitzar resultats. I això és positiu per les marques, pels canals i pels usuaris; és una bona estratègia per a tothom. L'únic que hem d'aconseguir és que sigui l'usuari qui pugui tenir la llibertat per cedir o no cedir aquestes dades. El comportament ètic i responsable al voltant de les dades serà un factor clau en el màrqueting o en el negoci en el segle XXI. 

"El talent femení en el sector tecnològic encara és una assignatura pendent"

Les startups estan força immerses en aquest nou món digital, però i el petit comerç tradicional? S'està adaptant a aquest nou canal de publicitat a través de les xarxes socials?

Depèn del sector. El sector gastronòmic és un dels que sap millor treballar el canal xarxes socials, però alguns comerços i pimes també ho saben fer molt bé. És cert que hi ha altres sectors que no han pogut entrar i que tenen un problema. Les xarxes socials han transformat la manera com fins ara enteníem el flux de comunicació i tots els sectors econòmics i totes les companyies, no importa la mida, han de saber entendre i treballar en aquest nou paradigma.