Aquest vol és el nostre

Hem perdut el vol?

Roda el món i torna al Born. Fa set anys, quan va néixer VIA Empresa, donava classes a la Universitat Pompeu Fabra i tenia un alumne brillant que es deia Víctor Costa. Avui, set anys després, estic a les seves ordres al VIA Empresa, on fa de director.

"Una de les majors satisfaccions com a professor és que l’alumne superi al mestre"

Una de les majors satisfaccions com a professor és que l’alumne superi al mestre. I em ve al cap el Víctor. I l’Oriol i la Sílvia, que també fa set anys van fer un espectacular treball de fi de carrera sobre la situació del capital risc a Catalunya. I l’Edgar i tots els membres del Pompeu Finance Club, que van fer una feinada per apropar el món financer als estudiants. O l’Ezequiel i el Bernat, que ens van ajudar de forma decisiva en el llibre que vaig escriure amb David Boronat “Catalunya Last Call. Propostes per tornar a fer enlairar el país” i que vam presentar ara també fa 7 anys. Felices coincidències.

Al llibre defensàvem que Catalunya tenia una oportunitat que no podia deixar escapar. Que sí, que Madrid ens discriminava i tal, i que no havíem de renunciar a res i aspirar a tot. Però que també havíem de deixar les excuses i deixar de queixar-nos, perquè hi havia (hi ha) moltes coses que depenen de nosaltres. Prou d’excuses i prou de mirar a Madrid. Com dèiem en una entrevista, “el moment és ara, aquest vol és el nostre, i no el podem deixar escapar”.

Catalunya havia de tornar a ser un país de base industrial. Potenciant la marca Barcelona, la internacionalització de l’economia catalana, les infraestructures logístiques, i l’accés al capital de les empreses. Millorant la governança de les institucions i la qualitat de l’educació i la recerca. I amb uns indicadors (quadre de comandament de país) per veure com evolucionaven aquestes variables clau.

"No estem on voldríem ser, que seria molt més a prop d’economies com Israel, Dinamarca o Boston"

El balanç? Agredolç. No estem on voldríem ser, que seria molt més a prop d’economies com Israel, Dinamarca o Boston. I no ho som, també, per errors propis.

Però també és cert que tenim un ecosistema emprenedor impressionant (“Barcelona startup”, lectura obligatòria de Mar Galtés), un gran dinamisme en molts sectors (com el biotech o l’agroalimentari), grans multinacionals i empreses mitjanes molt potents que no paren d’innovar i créixer, o un gran dinamisme de la societat civil, com FemCat o la Cambra. I molts altres exemples, com ens recorda cada dia VIA Empresa.

I ara què? Això que les crisis són una oportunitat, bé, no ho veig. Les crisis són una merda, i aquesta serà especialment dramàtica.

Però ara és el moment de la reconstrucció. Una excusa com una altra, però també una emergència. I en aquesta reconstrucció hem de reflexionar, projectar-nos en com volem ser en cinc i deu anys, i tenir un full de ruta amb recursos (tangibles i intangibles) per assolir-ho.

Per fer-ho, podria ser un bon moment recuperar el CAREC (Consell Assessor per a la Reactivació Econòmica i el Creixement), o una mena de CATN (Consell Assessor per a la Transició Nacional) enfocat a l’economia, incorporant talent del món empresarial català. No hem perdut el vol ni hem de renunciar a res. Però no podem perdre gaire més temps.

"Això que les crisis són una oportunitat, bé, no ho veig. Les crisis són una merda, i aquesta serà especialment dramàtica"

I per cert, un bon lloc per on començar a decidir què fer són les reflexions que cada dia surten publicades a VIA Empresa.

Enhorabona i feliç aniversari VIA Empresa. I endavant i força, que queda molta feina per fer.