La nova Agència Tributària Valenciana (ATV) està en funcionament des de l'1 de gener. El 13 de febrer van nomenar a la seua directora general, Sonia Díaz, que es va incorporar l'endemà. La institució encara camina amb bolquers però amb un objectiu molt clar: recaptar tots els tributs propis, és a dir, els de titularitat autonòmica que hui estan cedits a l'Estat per manca de recursos i de personal per gestionar-los.
Sonia Díaz és llicenciada en Economia per la Universitat de València i hui pertany a la Unitat Investigadora d'Hisenda Pública de la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials. La nova directora general, però, no és una nouvinguda, en 2002 va aprovar l'oposició al Cos d'Inspectors Tributaris de la Generalitat Valenciana sent la primera de la seua promoció i des d'aleshores ha treballat en diferents departaments: estudis i planificació, gestió, recaptació i inspecció tributària... En febrer de 2016 va passar a ser subdirectora general de Tributs de la Conselleria d'Hisenda i Model Econòmic.
Per tant, coneix molt bé tots els departaments i els serveis que es donen en la seu de l'ATV, el PROP II de València: des dels problemes d'algunes persones majors en la finestreta a l'hora d'omplir els formularis fins a les limitacions dels cossos d'inspectors. Parla amb passió, denota que li encanta la seua feina i reitera que creu en un sistema de tributs per "solidaritat".
Per què els valencians necessitem una hisenda pròpia?
Igual que totes les comunitats: per poder gestionar el nostre propi sistema tributari, el conjunt dels impostos que permeten aconseguir ingressos públics per mantenir les despeses públiques. Eixe sistema fiscal es basa en unes lleis que aproven els parlaments, en el nostre cas, les Corts. Perquè el sistema fiscal siga eficaç, eficient i efectiu, necessita que tant el govern com el departament tributari compte amb els instruments jurídics i amb el desenvolupament tecnològic per evitar el frau fiscal i atendre al ciutadà com es mereix.
Quins terminis manegeu per posar-la en marxa?
Ja estem en funcionament des de l'1 de gener, quan es va canviar la denominació de l'Institut Valencià de l'Administració Tributària (IVAT) a l'Agència Tributària Valenciana (ATV). Les grans línies continuen i desenvoluparem d'una forma més professional els departaments. Una cosa molt nova és que per fi, per primera vegada, comptarem amb un departament d'informàtica propi que reforçarà a tots i permetrà aprofitar les noves tecnologies per a presentacions telemàtiques, cites prèvies... Tindrem un web intuïtiu per ajudar vertaderament al ciutadà. O ens adeqüem a les noves tecnologies, o l'ATV quedarà desfasada.
Sonia Díaz és la directora de l'Agència Tributària Valenciana | Victor Suárez
Quan es consolidarà eixa modernització tecnològica?
Estem en això. Ara tenim la primera reunió amb la direcció general de tecnologies de la informació. Hui totes les Conselleries valencianes i centres gestors tenen una informàtica transversal que depén d'aquesta direcció general. Iniciem una comissió mixta i eixes competències s'aniran transvasant d'una forma coherent i àgil, però sempre de la mà de la direcció general.
L'AVT té com a objectiu recuperar els tributs cedits a l'Agència Tributària estatal. Quins s'estan gestionant ja des de la Generalitat Valenciana?
Una comunitat autònoma no decideix quin tribut vol o no vol. Hi ha una normativa bàsica, la Llei de Cessió, i en l'àmbit estatal, es disposa quins tributs se cedeixen. Actualment tenim cedits l'impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats (compravenda d'habitatges entre particulars o cotxes), l'impost de successions i donacions (herències) i l'impost sobre patrimoni, a més d'una part de l'impost sobre la renda de les persones físiques. Quan parlem de cessió hem de diferenciar entre capacitat normativa (que la comunitat autònoma puga legislar) i la cessió de les competències (gestió, recaptació i inspecció). En un futur, si es desenvolupen els grups de treball i si ens correspon, gestionarem, recaptarem i inspeccionarem.
Eixe és l'objectiu de l'ATV.
Eixe és l'objectiu. Sempre es diu en els grups d'estudi i finançament que hem d'arribar a una espècie d'agència federal on cada comunitat autònoma tinga competències. Però eixe camí està encara per recórrer.
I quins són els tributs que tenim cedits?
Tenim tres: el cànon de sanejament, que per les nostres limitacions de personal i material està encomanada la seua gestió a l'EPSAR des de 1992, quan es va crear; i l'impost sobre activitats que incideixen en el medi ambient i l'impost sobre eliminació de residus en abocadors, incineració i coincineració de residus a l'Agència estatal.
La voluntat és assumir eixos tributs en el futur?
L'ATV no és l'òrgan competent de dictar normativa. Si la Conselleria i després les Corts aproven noves figures tributàries, nosaltres estarem encantats de gestionar-les.
Què paguen els valencians per eixes cessions i què guanyarien si les gestionara l'ATV?
Tenim un conveni amb l'Agència estatal per a la recaptació en executiva; la voluntària la portem nosaltres (ajornaments, fraccionaments, etc.). Un tribut passa a la via executiva quan no hi ha capacitat per part del contribuent o per oblit. L'Agència estatal ens va recaptar 29 milions d'euros l'any passat, però això va suposar un cost de 3,5 milions d'euros. Si som capaços de fer-la nostra amb dotacions personals i materials, eixos 3,5 milions serien per a nosaltres. Ja tenim l'experiència inicial d'un conveni amb l'Ajuntament de València: hem fet el cobrament en executiva de les multes de l'ORA i els hem ajudat a aconseguir 5 milions d'euros. Estem començant a fer proves. La nostra porta està oberta a qualsevol municipi que ens necessite.
Quants funcionaris serien necessaris per poder gestionar eixos tributs cedits?
A dades de 31 de desembre, de 360 llocs de treball que hi ha en les delegacions de les tres províncies, Alacant, València i Castelló, tenim cobertes 224 places. Si volem cobrir tot eixe espectre que hem comentat, necessitem doblar la plantilla amb un sistema professional, d'oposicions. Si em demanes terminis, per mi seria urgent.
La directora de l'Agència Tributària Valenciana durant un moment de l'entrevista | Victor Suárez
Això suposaria el doble de despeses...
Sí, però fixa't en el que deia el director general de l'Agència Tributària estatal: per cada 0,69 cèntims que s'inverteix en ella, es recapten 100 euros. Jo vull el mateix per a la meua agència tributària. Crec que no hi ha problema en invertir, som l'òrgan que generarà els ingressos per redistribuir-los i que tots els valencians i valencianes gaudisquen el que es mereixen. El problema del País Valencià i eixe infrafinançament que sempre està en la boca no és un problema de despesa, perquè gastem el que necessitem, sinó que es puga cobrir amb els ingressos.
Parlem de frau fiscal. Quines ferramentes tindrà l'ATV per combatre'l?
El que farem serà, gràcies a eixe nou departament d'informàtica, nous creuaments. La informació està en l'Agència estatal i també tenim els nostres propis sistemes d'informació. Intentarem veure per on caminen els fraus i òbviament atallar-los. Parlem de dos conceptes: elusió fiscal, pagar menys impostos intentant fer ús de la normativa amb beneficis fiscals; i evasió fiscal, pagar menys per pràctiques il·lícites, successos de corrupció que no estan permesos, com els paradisos fiscals. O els deslocalitzats, els que diuen que viuen en Madrid però realment resideixen ací; si ets resident del País Valencià, et sotmets al sistema tributari del País Valencià.
Això és dúmping fiscal?
Existeix el dúmping fiscal perquè hi ha altres comunitats que per la seua situació de finançament estatal tenen millors condicions i el seu sistema fiscal propi pot ser més beneficiós per als seus ciutadans. Això és un greuge comparatiu per als valencians i valencianes a qui estem demanant un esforç per poder mantenir el sistema de benestar a què tots tenim dret. Treballarem contra el frau per veure que, si s'aplica un benefici fiscal per la transmissió d'una empresa, es faça correctament. I en segon lloc, pegar el toc d'atenció als que estan intentant no pagar, que s'apropen a nosaltres i complisquen amb la seua obligació. Es tracta d'aplicar el que regeix la norma mare, la Constitució: "Tots contribuiran al sosteniment de la despesa pública i aportaran en funció de la seua capacitat econòmica". Has de ser solidari i contribuir al manteniment del sistema del benestar. Si no, et trobes amb el comportament més insolidari: si un no paga, tu i jo haurem de pagar més.
Quins són els nínxols de frau dels valencians?
Hem fet dues campanyes. La primera, de patrimoni, és un impost que va estar un temps derogat i va reviure en 2012. El problema és que els que declaraven patrimoni en 2007, en 2012 se'ls va oblidar i no van presentar les declaracions. La segona, sobre protocols no autoliquidats. Quan es fa una operació en escriptura pública, s'ha de presentar l'autoliquidació. S'han fet en àmbit d'inspecció i de gestió. Entre les dues campanyes s'ha liquidat a 10.000 contribuents i hem recaptat uns 15 milions d'euros.
En aquesta línia, creu que falta formació i informació fiscal entre els valencians per evitar fraus comesos de forma inconscient? Fa la sensació que parlar d'Agència Tributària fa por.
Vull que això desaparega, que siguem una administració propera. De fet, si ens fixem en el logo de l'ATV, veurem una "A" que simbolitza el tracte amable per al contribuent, que s'aprope per preguntar-me, facilitar-li informació, ajudar-lo a omplir un model. I després està la "V" de voraç contra el frau. Són les dues línies que ha de seguir l'Agència Tributària Valenciana. Al nostre web també estan les explicacions i criteris administratius, intentem que siga àgil i intuïtiu. Farem difusió, m'interessa que es visualitze l'ATV: estic assistint a qualsevol esdeveniment a què em conviden, m'estic reunint amb col·lectius i associacions professionals... ja he estat en facultats de les universitats de València i no vull oblidar ni Alacant, ni Elx ni Castelló. M'interessa molt la transparència, la visibilitat i que no se'ns veja com un ogre. O sí, però no per a tots.
L'Agència Tributària de Catalunya és un dels vostres models de referència?
No. Hi ha en La Rioja, en Múrcia, en Madrid, en Cantàbria... en moltes comunitats. El que farem és alinear-nos a la resta quant a estructura: tindre un departament d'informàtica, presentacions telemàtiques. Jo no mire només una agència, intentarem testejar-les totes i aprendre de la seua marxa. Posarem en pràctica les seues bones actuacions i anotarem les seues errades. De fet, la col·laboració amb totes les agències és increïble. Ens vam reunir en un grup de treball en Madrid i totes m'han obert la seua porta per orientar-nos. No hi ha un model únic de referència.