"Un camí a la vida". Aquesta és la filosofia de Sport2Live nascuda d'una història de superació personal en majúscules. "Dels 25 als 37 anys vaig tenir molts problemes amb les drogues però me'n vaig en sortir", recorda Eduardo Torras. Va començar un procés de rehabilitació, es va retrobar amb el seu amic Miquel Cirera i va conèixer el Marcos Pascual. Amb ell es va apuntar al gimnàs i es va atrevir a fer el seu primer triatló. Poc després, va rebre la notícia que un company seu havia recaigut. Es va preguntar: "Què has fet tu diferent?" Ara, és cofundador i president d'una entitat sense ànim de lucre que ajuda a les persones amb problemes d'addicció a través de l'esport.
Torras ve de família emprenedora: el seu avi va fundar TorrasPapel. Ell ho va intentar, "les coses es van torçar" i l'esport va entrar en joc per ajudar-lo a tenir "un objectiu de vida". Amb una inversió inicial de 5.000 euros, Torras es va ajuntar amb Cirera (empresari) i Pascual (professor d'INEF) per fundar Sport2Live. "El nostre objectiu és ser un facilitador de la recuperació i la reinserció de persones amb problemes d'addiccions, ajudar-los a tolerar millorar la frustració, reduir les seves necessitats de medicació i crear una nova i sana xarxa d'amistat", explica.
Un 80% de les seves capacitats
Des de setembre de 2013 quan Pascual va atendre el primer usuari fins ara s'han tractat més de 1.000 persones. Plenament orgullós del seu equip, Torras lloa la preparació i el compromís social dels sis entrenadors en plantilla que s'adapten a "les necessitats i capacitats de cada persona". El programa va des d'activitats esportives fins a cardio amb atletisme, natació o bicicleta. El repte dels entrenadors és aconseguir que tots els usuaris arribin almenys al 80% de les seves capacitats. "L'entrenador els ajudarà, la família els ajudarà, el terapeuta els ajudarà però hi ha una part d'esforç per deixar les drogues que han de posar ells", afegeix.
El repte dels entrenadors és aconseguir que tots els usuaris arribin almenys al 80% de les seves capacitats
Hi ha programes econòmics des de 19,90 euros per mes amb tres dies d'entrenament per setmana i accés a un centre esportiu municipal. Els usuaris poden pagar aquesta quota mínima gràcies a les subvencions de la Fundació La Caixa, Quinorgan, Fundació Coloma i Fiatc Assegurances així com el suport de l'Ajuntament de Barcelona i la Generalitat. De fet, l'ajuda dels 25.000 euros del programa d'emprenedoria social de La Caixa li va permetre deixar la seva feina al departament comercial de Movistar i dedicar-se full time al seu projecte.
Tot i agrair les ajudes, Torras té clar que el copagament és innegociable: "Mentre els usuaris paguin la seva quota, ells seran els propietaris del programa".
La teràpia de l'esport
Sport2live no fa directament teràpia als usuaris però sí que envia un informe online de la seva activitat als terapeutes. Torras defensa que "a l'esport surten totes les coses que s'han de treballar a teràpia" i en posa alguns exemples. El d'un noi que tenia "dificultat per acabar les coses" i abandonava els entrenaments 20 minuts abans o el d'una noia que era molt tímida i que no parlava amb els seus companys. Segons Torras, "quan estàs davant d'un psicòleg estas previngut però quan fas esport és impossible".
Una de les sessions d'entrenament de Sport2Live | Cedida
Caure és el primer pas per aixecar-se. Un 15% dels seus usuaris ha recaigut però segueixen al programa mentre que un altre 10% ho ha acabat deixant. "No són bones notícies" i sempre està bé fer autocrítica però Torras també és conscient que "les recaigudes són responsabilitat del que recau". Abans això li suposava un motiu de profunda frustració però amb el temps ha entès que no pot estar cada nit controlant-los a sota de casa seva. Al final, la decisió de seguir o no és de l'equip terapèutic, ja que són ells qui tenen "una fotografia completa".
La força de la voluntat
Una de les claus es troba en la proximitat: "És molt difícil que una persona faci una hora de trajecte per entrenar una hora al dia". Per aquest motiu, Sport2Live té dos programes a Barcelona (La Maquinista i Zona Universitària) i vol obrir-ne de nous al Maresme, Girona Tarragona i Lleida. Durant aquest setembre també s'han impulsat 10 programes en comunitats terapèutiques de tractament d'addiccions.
"En el tema de les drogues, qui vol se'n surt"
Les instal·lacions es lloguen a esports UB i Torras espera que els ajudin "una mica més". Alhora, també hi ha espònsors tècnics que els cedeixen dorsals perquè els usuaris puguin competir a les curses i és que "la competició és una part molt important de la motivació de l'usuari". De fet, ja hi ha un grup que va córrer els 100 quilòmetres de la Trailwalker Intermón Oxfam. Un desafiament físic i solidari.
Des de l'experiència del passat, Torras viu el present i s'imagina el futur. Vol consolidar els programes de comunitat terapèutica i ja pensa en el seu relleu d'aquí a 10 anys. "Amb 60 anys, m'agradaria trobar un substitut que fos un antic usuari, que hagi passat un procés similar al meu i vol ajudar". I per acabar, res millor que un missatge carregat d'esperança i optimisme: "En el tema de les drogues, qui vol se'n surt. És complicat, s'han de fer esforços i renúncies, però la voluntat és clau". Lluitar, córrer i ajudar però sobretot viure.