La llista de startups que han tancat acords amb grans companyies en els darrers anys és llarga: Trip4Real va ser comprada per Airbnb, Social Point per Take-Two, la startup de car sharing Respiro va ser adquirida per Seat, MyTwinPlace per NightSwapping, Mosaic Biomedicals per la farmacèutica Northern Biologics o Gymforless, que va vendre parcialment el seu negoci a l’empresa francesa Sodexo. Així mateix, Banc Sabadell, que recentment havia comprat la fintech Instant Credit, ha anunciat també aquest dimecres l'adquisició de la startup financera PAYTPV. Les empreses emergents han trobat la seva mitja taronja, i no és l’inversor.
Ara els emprenedors busquen un acord amb grans empreses abans que tancar rondes d’inversió, alhora que les multinacionals cerquen les startups per innovar. Un matrimoni (de conveniència) que beneficia ambdues parts. Així ho posa de manifest el Mapa del Emprendimiento 2018, elaborat per Spain Startup en el marc del South Summit, que se celebra des d'aquest dimecres fins al divendres a Madrid.
Segons l’informe, que analitza els 1.252 projectes que participen en la competició, el 80% de les startups busquen acords estratègics amb grans corporacions, mentre que un 72% prefereixen aconseguir inversors. Una situació que s’ha capgirat respecte al 2017, quan el 74% de les empreses emergents es fixaven com a objectiu principal tancar acords i el 82%, rondes d’inversió.
Es tracta d'un win-win tant per a les startups, que poden créixer més ràpidament en unir sinergies amb una gran companyia del seu sector, com per a les grans empreses, que poden innovar més fàcilment de la mà dels emprenedors. És el cas de Gymforless, la startup catalana que el febrer d'aquest any "vam veure que podíem donar una bona sortida als inversors i aconseguir un creixement ràpid de la mà de Sodexo”, explica el CEO de Gymforless, Oriol Vinzia. Però no són els únics.
Unir esforços per créixer
El 39% de les startups espanyoles han estat venudes aquest 2018, un percentatge que s’eleva al 44% en el cas d’Europa. L’any passat, la xifra se situava en el 29% i el 35%, respectivament, segons l'estudi de Spain Startup-South Summit. Però, què impulsa a les startups a tancar acords amb grans corporacions? Per a Vinzia, de Gymforless, hi ha dues opcions: o aixecar rondes d’inversió contínuament, "com és el cas de Glovo i li està funcionant molt bé”, o vendre el negoci a un grup industrial del sector. “Nosaltres ens hem decantat per aquesta segona opció, ja que vam veure que l’empresa tenia un projecte a escala internacional i era la nostra oportunitat per créixer fora de la mà de Sodexo”, explica.
María Benjumea en la inauguració del South Summit 2018 | @bbva
Però un acord amb una gran corporació no només permet a les startups créixer internacionalment, sinó també retornar la inversió feta per part dels inversors. La responsable de programes per a startups de Barcelona Activa, Itziar Blasco, assenyala que les startups, abans de vendre's a una gran empresa, han fet diverses rondes d'inversió i aquests recursos els han de retornar en algun moment. "A vegades l'adquisició de la startup és l'única forma que té l'inversor de recuperar els diners invertits", apunta. Segons el CEO de Gymforless, tard o d'hora és possible que una empresa emergent acabi venent el negoci, però si compta amb molts inversors, aconseguir una venda per un import suficientment alt perquè sigui rendible per a tots els inversors pot ser més complicat.
Blasco, de Barcelona Activa: "A vegades l'adquisició de la startup és l'única forma que té l'inversor de recuperar els diners invertits"
Blasco coincideix també en el fet que unir-se a una gran corporació proporciona a les empreses emergents més recursos per escalar el seu negoci, en adquirir tota la xarxa de distribució i cartera de clients de la companyia. Per al professor d'innovació i emprenedoria d'Esade, Jordi Vinaixa, les startups no solament necessiten diners, sinó recursos, instal·lacions, equips comercials, marca... "I aquests recursos, tot i que es poden comprar amb diners, són millors si provenen d'una empresa ja consolidada", apunta. "A més, molts cops la multinacional el que fa és introduir el producte de la startup en la seva cartera de serveis, per la qual cosa no és que l'empresa emergent tanqui, sinó que els seus empleats segueixen treballant però aquest cop per a la gran corporació", explica Blasco.
Font: Mapa del Emprendimiento 2018. Spain Startup
És per això que Gymforless ha optat per créixer de la mà de Sodexo, abans que anar tancant rondes i més rondes d'inversió. "Es tracta d'un grup industrial que ens mantindrà l'equip i amb els quals ens hem pogut integrar molt fàcilment", afegeix Vinzia. En el cas de Trip4Real, la situació personal de la seva fundadora, la Gloria Molins, i la col·laboració prèvia a petita escala amb Airbnb la van acabar d'impulsar a vendre el negoci. Després de moltes trucades, Molins va aconseguir que Airbnb comprés Trp4Real amb tot l'equip, tal com va explicar durant una xerrada al 4YFN. Tant Molins com Vinzia coincideixen en el fet que un dels punts importants a l'hora de decidir vendre el seu negoci és que l'empresa que l'adquirís mantingués els seus treballadors.
Innovar de la mà de startups
De l'altre costat, les multinacionals també veuen en les startups una oportunitat per innovar. Segons Vinzia, aquesta tendència apareix quan les companyies s’adonen que no tenen el know-how, ni l’equip ni l'R+D necessaris per crear un producte nou i és més fàcil unir esforços amb una startup que ja té aquest producte innovador. “És el que li va passar a Sodexo, que per a ells era molt més fàcil adquirir Gymforless que començar de zero un producte”, apunta Vinzia.
La responsable de programes per a startups de Barcelona Activa, afegeix que les corporacions tenen estructures més tancades i els costos de llançar-se a la piscina amb un producte nou són més elevats. "En canvi, les startups es caracteritzen per ser més àgils, tenir uns processos més ràpids, ser més creatives i menys adverses al risc, per la qual cosa innovar està en el seu ADN", afegeix Blasco. Al final, les dues parts formen un tàndem que es complementa.
Posar un ull en el mercat
És per aquest motiu que des d’Acció també impulsen el programa Innovar a través de startups, que ofereix serveis per connectar grans empreses amb l’ecosistema emprenedor i en el qual han participat companyies com Asics, Cuatrecasas i el Grup Suez. Aquesta tendència creixent cap a la unió entre grans companyies i startups “demostra que el model d’innovació obert es va assentant en l’ecosistema espanyol, sobretot a causa d’un augment de la demanda d’innovació ràpida en les corporacions”, assenyala la fundadora de Spain Startup-South Summit, María Benjumea.
Imatge de l'edició anterior del South Summit
Per al professor d'Esade, Jordi Vinaixa, es tracta d'una tendència que va a l'alça perquè les corporacions estan sent molt actives en la cerca d'innovació externa. "Els canvis radicals que canvien les regles del joc del sector industrial vénen de fora del sector. Només cal veure qui està desenvolupant el cotxe autònom: no són les grans automobilístiques, sinó empreses com Google, Apple o Facebook", assenyala. És per això que les grans corporacions s'han sumat a la innovació oberta, és a dir, mirar fora de les seves organitzacions per trobar empreses emergents amb les quals treballar.
El repte: aprendre a col·laborar
A mesura que l'entorn canvia més ràpidament, les grans organitzacions s'han adonat que els seus negocis cada cop duren menys en el mercat i es tornen obsolets més de pressa. El problema, però, és que les estructures organitzatives de les corporacions no canvien tan ràpidament com ho fa l'entorn. "En un moment en el qual desenvolupar nous negocis costa més diners i les innovacions duren menys en el mercat, la rendibilitat d'aquestes inversions per la corporació és més baixa", apunta Vinaixa. I és en aquest punt quan apareix la col·laboració entre empreses consolidades i startups.
Vinaixa, d'Esade: "La col·laboració entre startups i corporacions és molt atractiva, però poden sorgir conflictes si no s'aprèn a treballar conjuntament"
Segons el professor d'Esade, hi ha diferents formes d'establir sinergies entre corporacions i empreses emergents. Les multinacionals poden invertir en startups a través d'un fons corporatiu, comprar la totalitat o una part d'una startup, llançar un concurs o challenge per rebre idees de nous projectes, muntar una incubadora o acceleradora, o els famosos hackatons, és a dir, impulsar un repte durant un període de temps determinat, com per exemple "un viatge en tren de Barcelona a París perquè durant el trajecte em solucionin una problemàtica i es creïn idees de negoci noves", explica.
No obstant això, Vinaixa alerta de les friccions que poden aparèixer entre ambdues parts un cop establert aquest acord. "La col·laboració pot ser molt bona tant per les startups com per les corporacions, però requereix d'un procés d'aprenentatge que s'ha de treballar", apunta el professor d'Esade, qui afegeix que "al final, són relacions molt atractives i cada vegada n'hi haurà més".