L’eufòria d’una primera edició organitzada in extremis i en temps rècord ha desaparegut, però els emprenedors tenen de nou motius de celebració. El Tech Spirit Barcelona torna aquest dilluns i dimarts a la Casa Llotja de Mar més d’un any i mig després. Els representants de l’ecosistema de startups es reuneixen i celebren que la inversió en empreses tecnològiques i digitals s’ha triplicat aquest 2021 en comparació a l’any de la pandèmia. Són dues jornades de trobades i conferència, de posar en comú i fer networking.
L’any passat, el Tech Spirit Barcelona naixia com una espècie de substituta del Mobile World Congress (MWC), el primer gran esdeveniment que es cancel·lava a causa de la covid-19. L’any passat, la il·lusió i l’adrenalina d’haver organitzat un congrés amb cara i ulls en només dues setmanes es palpava en l’ambient. L’any passat, els empresaris que tenien les dates reservades per assistir al Mobile van anar al que seria dels darrers esdeveniments econòmics presencials de la capital catalana abans del confinament. L’any passat, no hi havia mascaretes.
Enguany, el Tech Spirit ja té identitat pròpia. Enguany, el ritme és més pausat i les jornades, més meditades. Enguany, hi ha, bàsicament, emprenedors: el pati interior de la Casa Llotja de Mar, seu de la Cambra de Comerç de Bacelona, ha canviat les corbates per vambes. Enguany, tots els assistents s’han hagut de posar mascareta. De fet, el protocol sanitari també ha inclòs la necessitat de presentar el passaport covid o una prova diagnòstica amb resultat negatiu.
Pere Navarro (CZFB): "Avui es demostra que el Tech Spirit no només va néixer com una emergència"
“El Tech Spirit neix de la capacitat del talent, d’una forma natural”, ha recordat el primer tinent d’alcaldia de l’Ajuntament de Barcelona, Jaume Collboni, durant la inauguració del congrés. Ha compartit escenari amb el delegat especial de l’Estat al Consorci de la Zona Franca de Barcelona, Pere Navarro, que ha assegurat que “avui es demostra que el Tech Spirit no només va néixer com una emergència”.
Un hub tecnològic
També ha participat en la primera sessió de la primera jornada el director general d’Emprenedoria i Innovació de la Generalitat, Lluís Juncà, que ha substituït el conseller Roger Torrent, absent a la cita per tancar un acord sobre els pressupostos. “L’ecosistema emprenedor no ve d’ahir ni d’avui, sinó d’uns segles enrere; Catalunya és un país amb vocació de crear riquesa i exportar-la al món, i aquesta essència, que hi era fa quatre segles, ara té una forma diferent, però segueix essent la mateixa”, ha indicat Juncà.
Enric Asunción (Wallbox): "Hi ha pocs llocs al món en què puguis fer 'software' i 'hardware' i Barcelona és un d'aquests"
I és que tant Catalunya en general com la seva capital en particular ja s’han fet un lloc entre els hubs tecnològics internacionals: “Barcelona ja està reconeguda com a player en emprenedoria a nivell global: és el cinquè hub a Europa”, segons el vicepresident de la Cambra de Barcelona, Toni Fitó. Aquest ecosistema emprenedor s’ha creat gràcies a la col·laboració d’organitzacions i institucions molt diverses, entre les quals el president del Port de Barcelona, Damià Calvet, ha volgut destacar la seva: “El port sempre ha tingut la vocació de ser referència en el món de la innovació”.
Multinacionals estrangeres i catalanes
Microsoft, Porsche Digital, Wallbox i Factorial HR. Són quatre grans empreses que operen arreu del món, dues estrangeres que s’han establert a Catalunya i dues creades aquí que han sortit de les fronteres. L’ecosistema emprenedor les inclou i es nodreix de totes. Què té Catalunya com a hub tecnològic?
“Nosaltres quan vam triar Barcelona per establir-hi un hub d’intel·ligència artificial buscàvem un lloc on atreure talent i servir els clients que tenim a Europa”, ha explicat Xavier Orriols, director del nou centre de Microsoft a la ciutat. Per la seva banda, Porsche Digital –una empresa separada però agermanada amb la marca de cotxes de luxe– ha trobat a Barcelona “una mescla de cultures necessària per fer un producte digital que satisfaci les necessitats dels usuaris”. Ho ha dit el senior fronted software engineer de la companyia, Scott Francis.
Mentre que aquestes empreses internacionals van haver de decidir tenir una part del seu negoci a Catalunya, per a les empreses nascudes al territori ha estat natural. “Hi ha pocs llocs al món en què puguis fer software i hardware”, ha dit Enric Asunción, CEO de Wallbox. A Barcelona, sí que hi ha tant el talent necessari per desenvolupar el programari com la indústria i els proveïdors que donen forma al producte físic. Ara, l’empresa de carregadors per a cotxes elèctrics es troba en procés d’obrir una fàbrica a Texas i Asunción assegura que als Estats Units els està essent molt més difícil trobar proveïdors.
Jordi Romero (Factorial HR): "Els emprenedors que arranquen estan molt frustrats quan veuen les notícies i sembla que sobren els diners"
El CEO i fundador de Factorial HR, Jordi Romero, s’ha centrat més en les dificultats d’iniciar un negoci a Catalunya –i, per extensió, a la resta de l’estat espanyol–. “Els emprenedors que arranquen estan molt frustrats quan veuen les notícies i sembla que sobren els diners; començar a fer el primer pas és extremadament complicat”, ha expressat. En aquest sentit, considera que la burocràcia hauria de ser més senzilla, per tal de facilitar la creació d’empreses: “Seguir totes les regles al mil·límetre com una empresa que ja ho ha construït tot quan al principi res no té sentit et pot matar”, ha afirmat, aprofitant que el moderador del debat ha estat el director general d’Emprenedoria i Innovació en representació del Govern. I és que Romero considera que les administracions haurien de “deixar que els emprenedors fracassin; quan triomfis ja pagaràs un munt d’impostos”.
El principal repte, el talent
Tant per a les empreses estrangeres que s’instal·len a Catalunya com per a les que neixen aquí, un dels principals reptes és el talent. El director executiu d’Acció (l’agència per a la competitivitat de l’empresa de la Generalitat), Joan Romero, ha aportat una dada significativa pel que fa al que ve de fora: representa un 26% del talent tecnològic. En aquest sentit, la ciutat mateixa és el principal atractiu per als treballadors internacionals, segons Francis: “Jo mateix fa sis anys que vaig venir i Barcelona és un lloc fantàstic on viure”.
Mentre que Microsoft té l’objectiu de créixer exponencialment –30 contractacions enguany i un centenar l’any que ve–, Porsche preveu un creixement més moderat: “Som 15 i l’any que ve pujarem fins a 40 o 50 empleats a Barcelona”, ha indicat Francis. La principal preocupació de la multinacional és poder mantenir la cultura d’empresa que tenen ara amb una plantilla més àmplia: “Quan creixes massa, hi ha gent del teu equip que no saps qui és”.
Lluís Juncà (Generalitat): "Hem de col·laborar per tenir més impacte al món i passar de startups a 'scale-ups' i, d’aquí uns anys, tindrem una dotzena d’unicorns"
El creixement de Wallbox i de Factorial també ha estat exponencial. En sis anys, la companyia de carregadors per a vehicles elèctrics ha passat de dos a 800 treballadors, mentre que en cinc anys, la firma centrada en la gestió de recursos humans ha arribat als 350 empleats. “Hi ha moltíssim talent, però li falten dues coses: ambició i saber anglès”, segons Jordi Romero. D’una banda, considera que els emprenedors creen empreses amb l’aspiració de ser pimes i no d’abraçar tot el món; de l’altra, pensa que saber parlar anglès és bàsic en grans empreses simplement pel fet de poder-se comunicar amb els seus companys.
Pel que fa a l’ambició, Romero assegura que no té sentit dissenyar un programari només per a Espanya, sinó que la vocació en cas de no tenir producte físic –més complicat de gestionar– ha de ser arribar a tot el món. “Israel i Suècia són dos països petits amb empreses tecnològiques molt grans, a les quals no els basten els clients locals per sobreviure; és una mica el que passa a Catalunya”, ha indicat. És precisament aquesta la situació que es va trobar Asunción: “Vam néixer en un país en què el cotxe elèctric era un negoci molt petit i això ens va obligar a ser globals des del primer dia”.
Atreure diners
El talent no és l’única cosa que cal atreure per emprendre; igual o més necessaris són els diners. Wallbox no ho va tenir fàcil. Segons ha explicat el CEO, les primeres rondes de finançament van ser complicades de tancar: “En el nostre cas no era només fer una aplicació amb uns quants enginyers, també havíem de buscar una fàbrica”. Van necessitar 800.000 euros, però després d’aquesta primera partida, va ser cada vegada més fàcil aixecar diners. Per créixer més, han hagut de buscar capital fora, als Estats Units, on van fer el salt a la borsa fa un mes i mig.
Des de Factorial HR troben una vessant positiva a aquesta manca de diners: “Saber que no nedem en un mar de bitllets fa que tot sigui rendible a curt termini; podem frenar de cop i l’empresa segueix donant rendiment”. L’empresa, així, guanya persistència a llarg termini en un ecosistema emprenedor que vol companyies més grans, més scale-ups. De fet, Juncà ha assegurat que els dos reptes que es presenten en l’àmbit emprenedor a la Generalitat són la col·laboració i un major impacte: “Hem de col·laborar per crear coses que tinguin més impacte al món i així passar de startups a scale-ups i, d’aquí uns anys, tindrem una dotzena d’unicorns”. De ben segur que seran al Tech Spirit Barcelona.