En tota organització o empresa, a banda dels propietaris i gestors, hi participen i tenen cada cop més rellevància diferents agents el suport o complicitat dels quals és essencial perquè el projecte funcioni. Es tracta del que en anglès s’anomena stakeholder, en català, part interessada.
En anglès es tracta d’un terme popularitzat als anys 80 per R. Edward Freeman i fa referència a la persona o grup de persones que tenen interès en qualsevol decisió o activitat d’una organització o empresa, ja sigui des del punt de vista intern (propietaris, directius, treballadors, socis, accionistes, etc.) o extern (proveïdors, clients, competidors, institucions, sindicats, etc.).
En l’àmbit de la comunicació i el màrqueting, però, stakeholder en català s’acostuma a anomenar públic d’interès, i es refereix al grup de persones la conducta col·lectiva de les quals pot afectar (o veure’s afectada per) l’activitat d’una organització, tot i que no formi part dels grups que l’organització considera com a propis i prioritaris, com ara el públic objectiu (en anglès, target audience o target group).