Aquesta setmana el Govern va anunciar l'aprovació de l'ampliació de la Zona d'Especial Protecció per a les Aus (ZEPA) del Delta del Llobregat, que passarà de tenir prop de mil hectàrees a tenir-ne 2.407. La decisió ha estat rebutjada i criticada per diverses entitats empresarials i associacions, com la Unió de Pagesos, Foment del Treball i Aeball, l'Associació empresarial de l'Hospitalet i el Baix Llobregat, els quals han demanat contundentment la seva retirada. Per què? "Perquè és perjudicial per al sector agrícola i també pel conjunt de l’economia catalana, i perquè pot bloquejar l’ampliació de l’aeroport del Prat", denunciavael president de Foment del Treball, Josep Sánchez Llibre, a la roda de premsa del dijous. I Aeball, la patronal del territori -que a més està adherida a Foment i a Foment Pyme, s'hi suma a la denúncia: "hipoteca el futur del Delta, del Baix Llobregat i del nostre país".
Visitem la seva associació -que compta actualment amb 3.700 empreses sòcies- per conèixer la perspectiva empresarial local respecte a l'ampliació i rebre, de la mà de les dues persones que estan al capdavant d'Aeball, una fotografia de l'economia de l'Hospitalet i el Baix Llobregat. Ells són Santiago Ballesté i Rosa Fiol, president, i vicepresidenta i directora general d'Aeball. Es posen d'acord per anar responent per ordre.
Qüestionari breu:
Definiu l'Hospitalet en una paraula:
Una potència econòmica que, alhora, és una ciutat que batega com un poble.
I el Baix Llobregat?
Una comarca castigada en inversions, però molt treballadora.
Un repte per al vostre territori:
El soterrament de les vies de tren que travessen l’Hospitalet, de les línies R2 i R4 de Rodalies, l'ampliació de l'aeroport i un problema que tenim com a país: la retenció de talent.
Una empresa per treure'n pit: L'Hospital de Bellvitge.
El sector del moment: El tecnològic-metal·lúrgic.
Una personalitat destacada, del passat o del present: De l'Hospitalet, el Ferran Adrià, una de les persones més influents al món de la gastronomia contemporània i, del Baix, l'escultor Jaume Plensa, que té el taller a Sant Feliu.
Una lliçó apresa recentment: A l'empresa, com a la vida, l'únic que no pots delegar és la responsabilitat. Els empresaris ens anem a dormir cada dia amb aquesta responsabilitat, inclosos dissabtes, diumenges, festius i vacances.
Si visitem l'AEBALL d'aquí a cinc anys, com us agradaria trobar-vos? Ens agradaria estar vius (i riuen). Però també que s’hagin assolit moltes de les causes per les quals lluitem des de fa anys: que l’FP dual funcioni, que tinguem l’ampliació de l’aeroport, que el soterrament de les vies estigui pràcticament acabat… I que la gent sigui feliç!
"Que la gent sigui feliç", dieu. Com s'aconsegueix això?
Santiago Ballesté (S. B.): Malgrat que hi ha molts motius que ho determinen, n’hi ha un que és bàsic: la gent és feliç si no té problemes econòmics. I per no tenir-los has de treballar, tenir un projecte de vida. S’han de crear llocs de treball i la gent s’ha de poder guanyar la vida. Avui dia és difícil fer-ho perquè, encara que treballis, se’n va tot cap al lloguer i l’alimentació.
Santiago Ballesté: "A l'empresa, com a la vida, l'únic que no pots delegar és la responsabilitat"
Per al territori en concret, quines reivindicacions feu des de l'AEBALL? Quins són els topalls que estan frenant el creixement de l'Hospitalet i el Baix Llobregat?
S. B.: Per a l’Hospitalet, són clau el soterrament de les vies, amb què guanyaríem una gran quantitat de terreny per a zones verdes i esdevindrien un pulmó per a la ciutat, i el soterrament de la Gran Via, que permetria també guanyar terreny i millor connectivitat. A més, necessitem un altre hospital i unes instal·lacions esportives tenint en compte tota la població que hi viu al municipi.
Rosa Fiol (R.S.): La comarca, en canvi, té necessitats molt diferents entre la part sud, que és Àrea Metropolitana de Barcelona, i la nord, que no ho és. Hi ha una sèrie de serveis que estan mancomunats en l’AMB que els hem de fer créixer, no en terreny sinó en serveis. Necessitem una unitat independent que governés, per exemple, la mobilitat. Ara mateix cada Ajuntament té les seves competències i és catastròfic.
Una altra necessitat que tenim és la digitalització de les administracions locals, que hi hagi més seguretat jurídica i que els empresaris, quan necessiten coses no hagin de donar tombs a molts aparadors. I això ho hem lluitat durant molts anys.
I una més, i en el fons està relacionada, és que estiguin unificats els processos de permisos i llicències. Les empreses necessiten una finestreta única on poder gestionar els permisos.
Recentment, de fet, heu fet una gran reivindicació, en format denúncia. Us heu oposat rotundament a l'ampliació de la ZEPA, per què?
R. F.: Aquesta ampliació no respon a cap necessitat, ni a cap informe tècnic, no beneficia a ningú i perjudica a molts de forma directa i, encara més, de forma indirecta. De fet, hipoteca el futur del nostre territori, del Delta, de la nostra comarca el Baix Llobregat i del nostre país.
Rosa Fiol: "La zona afectada està en pitjor situació que quan va rebre la competència la Generalitat"
S'han dit moltes coses que no són certes com, per exemple, que ho demanava Europa, però no és cert. També la carta d’emplaçament enviada al govern espanyol diu que la ZEPA creada en l’anterior ampliació de l’Aeroport no ha estat gestionada pel govern de la Generalitat, que és qui té la competència. Nosaltres afegim que, a més de no haver estat gestionada, no s’han produït inversions ni manteniments i que la zona afectada està en pitjor situació que quan va rebre la competència la Generalitat. Si amb menys metres la Generalitat no ha fet res durant molts anys, menys farà amb una superfície superior al 150%.
Quina solució proposeu?
R. F.:Que la Generalitat retiri l’ampliació i faci el que li demana la carta d’emplaçament, que és crear un organisme per gestionar la zona afectada i mantingui i inverteixi en la ZEPA.
L’ampliació de la ZEPA no soluciona l’abandonament en què estan les primeres 900 hectàrees i el que fa és perjudicar a sectors econòmics molt importants com l’agroalimentari, les infraestructures energètiques, de mobilitat, de transport ferroviari, a més de a l’ampliació del port i de l’aeroport. En aquest territori es donen serveis de promoció econòmica per a tot Catalunya, el perjudici serà no solament pel Delta, sinó per a tots, empreses i ciutadans de Catalunya.
Rosa Fiol: "L’ampliació de la ZEPA no soluciona l’abandonament en què estan les primeres 900 hectàrees i el que fa és perjudicar a sectors econòmics molt importants"
Quins sectors estan impulsant l'economia del territori?
R.S.: La nostra comarca és molt industrial i té un pes molt important la indústria del metall. Però també tenim altres indústries molt importants, com l’agroalimentària, l'aeronàutica, l’automoció i el sector sanitari, que el tenim concentrat, sobretot, a l’Hospitalet, però també a Esplugues. En l'àmbit sanitari, comptem amb l’Institut Català d'Oncologia, el Broggi, l’Hospital de Bellvitge, l’Institut d'Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL), el Campus Bellvitge de la Universitat de Barcelona, Sant Joan de Déu, el Parc Sanitari Sant Joan de Déu de Sant Boi, el Clúster de Salut Mental de Catalunya... Tenim un clúster important estès per diverses zones del territori que està captant més projectes i inversions molt interessants.
S. B. De fet, hi ha una zona estratègica de l'Hospitalet, la que està al costat de l'Hospital de Bellvitge i el camp, que està despertant l'interès d'universitats per instal·lar-hi els seus campus de medicina. Ja ens ha contactat alguna, però no et puc dir noms.
També està agafant pes el sector cultural, no? Amb el Districte Cultural de l'Hospitalet, on la Rosalia instal·larà el seu estudi de música.
R.F.: Sí, el Districte està justament enmig d'un polígon, que és el més antic de la ciutat, i actualment hi ha molts estudis d'artistes i creatius, galeries d'art, espais de producció audiovisual, locals musicals i tallers de disseny. La fundació "la Caixa" hi ubicarà també un CaixaForum. I la Rosalia el seu estudi de música.
Rosa Fiol: "La fundació "la Caixa" hi ubicarà també un CaixaForum. I la Rosalia el seu estudi de música"
S.B.: S'està transformant una zona i donant vida a unes naus que fins ara estaven buides. Era un polígon que s'estava morint, des de fa molts anys.
R. F.: Aquest projecte té un pare, que es diu Joan Francesc Marco. Ell ha tingut una trajectòria molt important en gestió cultural, amb càrrecs al Ministeri de Cultura, a la Generalitat i a l'Ajuntament de l'Hospitalet. També va ser director general del Liceu.
S.B.: I per idear bé el districte, l'alcaldessa Núria Marín va viatjar a Nova York per veure el districte cultural de la ciutat i extreure'n idees.
El Baix Llobregat és la tercera comarca amb més instal·lacions d'autoconsum fotovoltaic. Quin paper està tenint la comarca en la transició energètica de Catalunya?
R. F.: Sí, som una comarca amb municipis molt sensibilitzats amb la transició energètica i amb la descarbonització. Ara, però, ens manca que la Generalitat ens faci costat.
En quin sentit?
R. F.: Les subvencions triguen massa a arribar. Els particulars que s'han posat plaques solars a les seves cases triguen anys a cobrar la subvenció, i això que són dels fons Next Generation. I en l'àmbit empresarial, ens trobem amb moltes empreses que ja no compten amb els ajuts ni les subvencions.
Santiago Ballesté: "En el món empresarial estem molt espantats amb l'absentisme laboral"
En el darrer any, heu alertat en més d'una ocasió de la llosa que suposa l'absentisme laboral per a les empreses. Segons un informe de Randstad, el 2023 va suposar una pèrdua d'un 6,5% del total d'hores pactades de treball efectiu per a les empreses.
S.B.: Realment, en el món empresarial estem molt espantats amb aquest fenomen. L’any passat a Espanya l’absentisme laboral ens va suposar 37.000 milions d’euros de despesa. Creiem que s’ha de regular i que en els convenis laborals s’han de tenir en compte paràmetres importants per a les empreses, que no s'estan prioritzant prou, com la productivitat.
Rosa Fiol: "Sembla que hàgim posat tota la nostra imaginació en treballar menys, en comptes d'en ser més productius"
R. F.: I aquesta tendència, que ha anat creixent després de la pandèmia, no només suposa un problema per a la despesa pública, sinó que també suposa una injustícia dins de les empreses. No és just per a la resta de treballadors. I sembla que hàgim posat tota la nostra imaginació en treballar menys, en comptes d'en ser més productius. I aquesta tendència ens preocupa.