El Vallès Occidental ha sigut tradicionalment un espai on la indústria ha tingut un pes molt important. Les fàbriques han portat el pes de l'economia d'aquesta comarca, una de les més productives del país, i en els últims anys també hi ha hagut un impuls destacat del sector serveis. Malgrat tot, històricament les activitats agrícoles havien estat un dels puntals d'aquest territori. Ara, es vol intentar rellançar aquest sector amb l'objectiu d'oferir alternatives laborals i obrir una nova porta a altres models de turisme. És vol fer créixer l'agricultura entre els fums del Vallès.
En aquest sentit, el Consell Comarcal del Vallès Occidental està impulsant un projecte per recuperar les varietats agrícoles tradicionals, conjuntament amb productors i restauradors del territori. "La nostra és una comarca amb el 80% de la superfície zona no urbanitzable, i amb llarga tradició de cultius. Sobretot de vinya i també horticultura i una gran varietat d'espècies locals", destaca el president de l'ens supramunicipal, Ignasi Giménez.
Carles Calsina: "Sovint s'associa al Vallès només a la indústria, i també hi ha producte"
Tot i això, és evident que la comarca es relaciona amb el sector industrial i l'agricultura queda més amagada. "El sector primari no té la potència de la indústria però dona molt de joc per fomentar un turisme diferent del d'empreses i reunions que és el que tenim. Pot complementar l'oferta", destaca el president del Consell Comarcal. Així, l'objectiu és dinamitzar i potenciar la gastronomia i les empreses que elaboren productes de qualitat i de proximitat, fent valdre el patrimoni agroalimentari i gastronòmic del Vallès Occidental.
"Sovint s'associa al Vallès només a la indústria, i també hi ha producte", reivindica Carles Calsina, de l'agrupació Cuina Vallès, que aplega restauradors de la comarca, que reconeix que hi ha desconeixement d'aquest producte: "Fins i tot a vegades el pagès al·lucina amb algunes varietats que es conserven del Vallès". "El nostre objectiu és potenciar la terra de la comarca, el Vallès Occidental té potencial", resumeix.
Rescatar les varietats autòctones
El projecte de recuperació de varietats locals ja ha començat la tasca de recerca d'informació i l'estudi dels cultius tradicionals de la comarca i dels coneixements que hi ha associats. A partir d'aquesta feina, es vol fer perdurar les peculiaritats gastronòmiques de l'entorn i donar-les a conèixer.
Així, Giménez destaca que es tiren endavant tres actuacions principalment: un camp de proves per les llavors d'hortes obtingudes per analitzar la viabilitat per poder-ne produir; un banc de llavors amb productes del Vallès, que és una còpia de seguretat de les llavors per preservar les espècies; i una fruitarà per localitzar en un mateix espai tots els arbres fruiters i tenir-los en un espai per conservar-los.
Ignasi Giménez: "Més enllà d'un tema d'atreure turisme, hi ha una reivindicació de recuperar un patrimoni
Una de les dificultats és fer arribar tot plegat a les neveres i a les taules dels ciutadans, destaca Calsina. "Volem que arribi a les cases", afegeix. I és que sovint és més senzill trobar en supermercats fruites i verdures cultivades en altres continents que al costat de casa.
"Més enllà d'un tema d'atreure turisme, hi ha una reivindicació de recuperar un patrimoni que malauradament no hem estat capaços de difondre tant com haguéssim volgut. És una comarca molt rica en aquest sentit i hem de reivindicar els nostres productes i que formin part de les futures generacions", assenyala el president del Consell Comarcal, que afegeix: "Forma part de la nostra història i volem preservar un patrimoni, que normalment es relaciona amb edificis antics, però és més que pedra, són estils de vida".
Exemples de productes de la comarca que sovint són poc coneguts n'hi ha diversos i un d'ells és la mongeta del ganxet, que es relaciona molt amb altres comarques però que al Vallès Occidental també són autòctones. Tomàquet de tres punxes, caquis, tomàquet mandó de Collserola, diferents vins, col de paperina, el formatge cendrat d'Ullastrell, ametlla llargueta torrada o el cigró menut.
Explotació agrícola a Collserola, amb la plana del Vallès al fons | Artur Ribera
Un estil de vida
Segons dades de la Diputació de Barcelona, dels 2,1 milions d'assalariats que hi ha al Vallès Occidental, només 2.728 estan relacionats amb activitats agràries. Pel que fa a empreses, només 701 societats de les gairebé 4.000 de la comarca es dediquen a aquest sector. A més, des del 2000, les persones ocupades en activitats agrícoles han caigut gairebé a la meitat. Per tot plegat, la voluntat és donar un nou impuls al sector. Amb tot, és una feina que permet desenvolupar un model de vida diferenciat, més proper a la naturalesa i al camp i pel qual alguns joves volen apostar. És per això que també es vol poder oferir aquestes alternatives.
Alfred March: "Per mi és més dur passar vuit hores al dia en una oficina"
I per què s'inicien en aquest món, que des de fora sovint es veu molt dur i sacrificat? Així ho explica Alfred March, que va impulsar el 2014 la Rural de Collserola, una societat que produeix i distribueix verdures i altres aliments: "Al principi va ser molt vocacional, una aventura". "En realitat com a treball no és tan dur, per mi és més dur passar vuit hores al dia en una oficina sense llum natural", afirma.
Kevin Fisher, de la cooperativa l'Ortiga, va començar el projecte amb un grup d'amics el 2009 i cap d'ells venia del món de pagès: "Estàvem en moviments socials relacionats amb el consum crític, ecologia, de medi ambient i la nostra obsessió era fer un projecte d'agricultura ecològica a Sant Cugat del Vallès i servir directament al consumidor".
Una dificultat afegida que es troben els pagesos d'aquest entorn és que el nivell de vida és alt i la seva activitat és de poder adquisitiu baix. A més, troben a faltar més suport de les administracions. Amb tot, l'objectiu dels productors és poder mantenir el model de negoci i convertir-lo en un estil de vida viable en una àrea rodejada d'empreses i grans activitats econòmiques.
A més, és un sector fonamental com a eina de gestió del territori i té un efecte molt positiu en el manteniment de zones verdes i de la biodiversitat. Així, es converteix en una defensa de l'entorn natural davant un pressió urbanística cada vegada major.
Arribar als consumidors
Com destacava el responsable de Cuina Vallès, un dels reptes és fer arribar tota aquesta producció als consumidors. "Els clients valoren la proximitat i saber que allò que estan menjant es cultiva al costat de casa, és un valor afegit", assegura Carles Calsina. Tot i que l'agricultura ecològica i de proximitat ha augmentat, encara hi ha camí a recórrer.
"La gent està acostumada a un proucte homogeni"
Per a Alfred March, el principal impediment ja no és el preu, com podia passar anys enrere, sinó el model de vida actual de la societat i les polítiques de supermercats i grans productors: "A mi m'han dit diverses vegades 'm'encanta el meu enciam, però em fa mandra rentar-lo'. Per això ara nosaltres també fem bosses". Adaptar-se a la realitat o morir. "La gent està acostumada a un producte homogeni, brillant i on mana l'aspecte", reflexiona finalment el membre de l'Ortiga.
Així, l'agricultura s'està convertint en una alternativa vital per molts joves que volen un estil de vida més pròxim a la natura i uns consumidors que, poc a poc, van valorant més la proximitat i la qualitat. El repte per intentar poder convertir-ho en un model de vida en un entorn industrialitzat i econòmicament tan potent com el Vallès està servit.