• Territori
  • Naturgy, condemanada a pagar 14 milions d'euros a l'Ajuntament de Barcelona

Naturgy, condemanada a pagar 14 milions d'euros a l'Ajuntament de Barcelona

El Suprem tomba el recurs presentat per l'energètica, que haurà d'abonar els diners per la construcció de la central tèrmica al Port de Barcelona

Naturgy assegura que la mesura és temporal | iStock
Naturgy assegura que la mesura és temporal | iStock
Europa Press
Barcelona
17 de Març de 2019
Act. 18 de Març de 2019

L'Ajuntament de Barcelona i Naturgy mantenen obert el litigi per l'Impost sobre Construccions, Instal·lacions i Obres (ICIO) per la construcció de la central tèrmica de cicle combinat al Port de Barcelona, pel qual el consistori ha reclamat aquest diumenge que la companyia aboni la quantitat de 13.783.250 d'euros i aquesta anuncia que ho recorrerà al Tribunal Suprem (TS).

 

En un comunicat, el consistori ha informat que la secció primera de la sala per Contenciós-Administratiu del Tribunal Suprem no ha admès a tràmit el recurs de cassació interposat per Gas Natural contra la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), que també va desestimar el recurs de la companyia contra la liquidació de l'ICIO per a les obres de la central, que van finalitzar a finals de 2011.

 

A més, en la seva providència del 7 de març de 2019, el Tribunal Suprem va condemnar Gas Natural a fer-se càrrec dels costos processals, així com els corresponents interessos de demora, segons el consistori que encapçala Ada Colau.

Potencial regularització

Per la seva banda, la companyia energètica ha explicat que, davant la inadmissió a tràmit del seu recurs de cassació pel TS, "no es posa fi al procediment" i que presentarà el pertinent recurs davant el Suprem, han informat Europa Press fonts de Naturgy.

La companyia ha assegurat que existeixen arguments per continuar amb els recursos, ha al·legat que "es va aportar tota la documentació que permetia liquidar l'ICIO segons la base imposable correcta", i ha concretat que això és el cost de l'obra civil i no altres costos subsegüents del desenvolupament industrial, com les despeses generals.

"El potencial impacte econòmic està provisionat. En cas d'haver-lo de fer front, es tracta d'un pagament únic que no s'estendria a imports futurs", han defensat les mateixes fonts. A més, han apuntat que no es tracta d'una multa, sinó d'una potencial regularització d'uns impostos que reclama l'Ajuntament de Barcelona, però que consideren "que no procedeix".

2011

Els fets es remunten a finals del mes d'agost de l'any 2011, quan l'Ajuntament explica que va iniciar actuacions inspectores per a la regularització tributària de l'ICIO, i de la documentació aportada va resultar un cost inicial de l'obra de 444.828.212 euros.

La constructora va al·legar llavors que el cost d'execució total havia estat molt inferior, i que com el contracte s'havia signat sota la modalitat de "clau en mà" no disposaven de factures, ni de certificacions d'obres per acreditar el cost exacte, ja que aquesta documentació obraria en poder dels contractistes --alguns d'ells amb seu social a l'estranger-- i subcontractistes.

Una vegada resoltes les al·legacions de l'empresa, a finals de novembre de 2012, i deduïdes les partides que no havien de formar part del cost d'execució i que havien estat degudament acreditades, així com les quantitats ingressades a compte juntament amb la sol·licitud de la llicència, es va practicar una liquidació per import de 13.783.250 euros, que finalment ha estat confirmada, segons l'ajuntament.

L'ICIO és un impost de caràcter local que forma part dels impostos potestatius previst en la llei d'hisendes locals, i aquest caràcter facultatiu quant al seu establiment, suposa que les entitas municipals ho regulen mitjançant Ordenances Fiscals.