Tot i que existeix cert consens que la situació social i laboral de la dona ha millorat en les darreres dècades, especialment en l’àmbit de la inclusió, també hi ha una certa unanimitat en què encara queda molt a fer, sobretot en els òrgans de decisió empresarial. És sota aquest prisma on s’emmarca el propòsit d’Ap! Lleida, l’associació professional d’empresàries lleidatanes, formada per 145 dones. Enguany, en què l’entitat celebra el seu 20è aniversari, és el moment de reflexionar sobre els reptes pendents amb la seva actual presidenta, Laia Rogel. “Fa menys de 50 anys, la dona no podia tenir un compte bancari sense el permís del marit i la presència dels homes era majoritària en totes les esferes de la vida pública”. Ara que ens trobem lluny d’aquesta visió, Rogel reivindica la necessitat d’ampliar aquestes conquestes: ja no n’hi ha prou que la dona tingui visibilitat social, sinó que ha d’estar als llocs on es prenen decisions empresarials. Tot això, amb l’afany de captar l’atenció de les empresàries joves.
Tornant una altra vegada al passat, Laia Rogel, la tercera presidenta d’Ap! Lleida en dues dècades, abans ho van ser Sara Sampedro i Laura Sánchez, recorda que si “les dones tenien una empresa o la dirigien, aquesta sempre era d’una mida petita”. Per aquest motiu, es justifica la creació de l’associació: formar una entitat en la qual les empresàries tinguessin veu i espais de decisió. “Eren moments en què la paritat ni hi era ni se l’esperava”. Els passos i les reivindicacions actuals se centren a incrementar la presència de les dones en les patronals i les organitzacions empresarials. “Es tracta de transcendir la gestió masculina de les empreses, exemplificada en la figura del CEO”.
La dificultat encara és més gran en un entorn com l’economia lleidatana, caracteritzada per les empreses familiars, que representen més del 80%, i un pes important de l’home en el sector agrari. “A Lleida, comptem amb una casuística específica, en què les companyies passaven de l’avi al pare i d’aquest al fill”. Rogel assenyala que “la generació actual és la que està escalant als llocs de responsabilitat, on les dones aporten un plus d’inquietuds globals, tot i el context familiar”. Aquest avanç ha sigut possible gràcies a la formació, el que ha facilitat els processos d’emprenedoria femenina.
La generació actual és la que està escalant als llocs de responsabilitat, on les dones aporten un plus d’inquietuds globals, tot i el context familiar
De cuidadora a referent
En relació amb la incorporació de la dona al món laboral, la presidenta d’Ap! Lleida demana que les empresàries siguin més agosarades, que demostrin més valentia. “Encara arrosseguem una certa síndrome de la impostora i hem d’aconseguir ser més ambicioses”. A més d’aprendre conviure amb el risc i la incertesa, conceptes vinculats a la gestió empresarial, Rogel insta a deixar enrere els estigmes associats a l’empresària. “A conseqüència del rol tradicional de cuidadores, tendim a ser conservadores, però hem de ser capaces de pensar en gran ara que ja disposem d’alguns referents femenins”
Per a dur a terme aquesta tasca, des de l’associació aposta per generar accions que reforcin la professionalització de lideratge femení. Rogel al·ludeix a la necessitat que tenen les empresàries d’emmirallar-se en altres dones, per la qual cosa resulten adients els espais de trobada i les sinergies o les mentories. Un dels reptes amb el qual encara s’enfronten des d’Ap! Lleida és desenterrar l’etiqueta de dona empresària. “Al final, som empresàries, igual que als emprenedors masculins no se’ls anomena homes empresaris”.
Laia Rogel, presidenta d'Ap! Lleida: "Al final, només som empresàries, igual que als emprenedors masculins no se’ls anomena homes empresaris”
Com a exemple d’aquesta importància del reconeixement, la presidenta de l’associació precisa que resulta primordial que als actes de lliurament de premis que organitza l’entitat hi pugui assistir la màxima representació institucional, no la regidora o responsable de la dona d’una determinada organització. “El contrari seria una falta de respecte”. Rogel indica que en els darrers anys, el context polític i la conscienciació social sobre les reivindicacions feministes han fet que la percepció de l’associació i el reconeixement de la seva feina hagi millorat.
Aprofitant aquest vent, la presidenta d’Ap! Lleida matisa que “encara les empresàries hem de conquerir els llocs o les cadires on es prenen les decisions”. Sense anar més lluny, parla del G-10, una entitat integrada per les Cambres de Comerç de Lleida i Tàrrega, la Universitat de Lleida, la Generalitat, la Diputació, la Paeria, Pimec Lleida, Coell i els sindicats UGT-Terres de Lleida i CCOO Lleida. Allà, només hi és present una dona: la delegada del Govern de la Generalitat a Lleida, Núria Gil. Referint-se a les activitats de promoció econòmica, un dels objectius del G-10, Rogel puntualitza que “el gènere no hauria d’afectar la presa de decisions”.
Mentre arriba aquest equilibri en els llocs de decisió empresarial, Rogel creu que les quotes femenines a les empreses són una opció temporal. Mentrestant, considera que les empresàries haurien d’iniciar un camí d’empoderament per a aconseguir capacitat d’influència. “Ser-hi en els òrgans de direcció per una simple quota, no ens fa cap bé”. Laia Rogel viu en primera persona els temes sobre els quals reflexiona. Després de ser escollida, ara fa gairebé dos anys, com la primera presidenta del Gremi de Publicitat, Comunicació i Màrqueting de Catalunya, reconeix que sent i ha sentit la pressió d’haver de demostrar la seva vàlua només pel fet de ser dona i empresària. És un altre dels espais que encara s’ha de conquerir.