La Festa Major, en honor a Sant Anastasi, l’Aplec del Caragol i els Moros i Cristians són tres de les celebracions que fan del maig a Lleida un mes fester. A conseqüència de la pandèmia del coronavirus cap d’aquests esdeveniments s’ha celebrat, però els efectes de la cancel·lació també s’han notat en un col·lectiu que treballa i acompanya aquests actes: els firaires. A Lleida, les ‘firetes’ són un dels elements que formen part de l’imaginari del maig festiu, especialment pels més petits. El gremi, que no ha estat considerat un servei essencial durant el confinament, ara arrossega un futur incert “per una situació econòmica greu”. Així ho denuncia el president de l’Associació Provincial d’Industrials Firaires de Lleida, Hugo García.
Generalment, la campanya dels firaires s’inicia per Setmana Sant i s’estén fins a mitjans d’octubre. Enguany, ja des del mes de març, totes les atraccions es troben aparcades i els llums de les ‘firetes’, apagats. D’aquesta feina, hi viuen un centenar de famílies lleidatanes. Moltes de les empreses s’han vist obligades a presentar un Expedient de Regulació Temporal d’Ocupació per poder subsistir. Han arribat a un punt en què no poden assumir el manteniment de tota la infraestructura sense rebre cap ingrés.
Demanen ajuts per subsistir, mentre que la Paeria assegura que no els hi ha cobrat cap taxa anticipadament
García lamenta que la pandèmia provoqui que l’activitat s’aturi durant més d’un any. A més, en el moment de la represa “la reducció de l’aforament per evitar aglomeracions i les mesures de seguretat i protecció personal faran que a la tornada el compte de resultats no pugui ser el mateix que el d’abans”. Com succeeix en alguns sectors culturals, les ‘firetes’ seran dels darrers àmbits que torni a la nova normalitat.
Devolució de taxes
Per recuperar l’alè davant aquesta situació, l’Associació Provincial d’Industrials Firaires de Lleida ha demanat a l’Ajuntament de Lleida el retorn de les taxes de les fires suspeses i que s’aprovi una mesura que impliqui una reducció dels tributs a pagar dels esdeveniments que tinguin lloc fins 12 mesos després de la tornada a l’activitat.
Davant d’aquesta petició, fonts de l’Ajuntament de Lleida han assegurat a VIA Empresa que “el contracte establert l’any passat entre l’Empresa Municipal d’Urbanisme (EMU) i l’associació de firaires ja estableix les condicions de la relació i en aquest cas, no els hem cobrat anticipadament cap taxa ni total ni parcial”.
Des de l’àmbit estatal també es reclamen mesures econòmiques que dotin de liquiditat al sector. Així, es planteja la necessitat d’accedir a línies de crèdit a baixos interessos, suspendre la quota mensual dels autònoms i rebaixes en les cotitzacions a la Seguretat Social. Des de Lleida, l’Associació Provincial vol que la Generalitat i el Govern de l’Estat renovin el conveni amb les fires suspeses durant quatre anys.
L’Associació Provincial vol que la Generalitat i el Govern de l’Estat renovin el conveni amb les fires suspeses durant quatre anys
En el cas de la capital lleidatana, la concessió del lloguer dels terrenys on s’ubiquen les atraccions s’ha ajornat. La Paeria, a través de l’EMU, està treballant en la redacció d'un plec de condicions per adjudicar parcel·les individuals a cada firaire. Aquesta decisió modifica el model de gestió que s’utilitzava fins ara, en el qual el contracte se signava amb un únic operador, mentre que amb el nou sistema, l’administració negociarà parada per parada. L’Ajuntament de Lleida precisa que el calendari de publicació del plec està subjecte a l’evolució de l'alarma sanitària. “Tan aviat s'autoritzi instal·lar-hi les firetes a les Festes de Tardor, es publicarà el plec amb l’antelació suficient perquè el sector el conegui i es pugui presentar”, afegeixen les mateixes fonts municipals.
Canvis en el concurs d’adjudicació
Per primera vegada, l’any passat, l’Ajuntament de Lleida va convocar un concurs públic per l’adjudicació de l’espai de les firetes, que el 2019 es van instal·lar en el solar de l’antiga Hípica. Fins ara, els industrials pagaven una taxa municipal per l’explotació de l’espai públic quan instal·laven les seves atraccions.
L’oferta de l’Associació Provincial de Firants, que va ser de 181.000 euros anuals més IVA, una quantitat que doblava el preu de sortida establert a les bases del concurs, va ser considerada com la més favorable per l’explotació de les firetes per un període de set anys entre els mesos de maig i setembre.
A tot Catalunya, existeixen unes 10.000 famílies que viuen del negoci de les fires, ja que a part dels firaires, l’activitat genera treballs indirectes, com els proveïdors i els transportistes. Molts d’ells són empleats autònoms, que en el moment de decretar-se l’estat d’alarma ni tan sols estaven donats d’alta a la Seguretat Social, fet que els ha impedit cobrar els ajuts del Govern. Des del mes de març, els firaires no han tingut cap notícia sobre un possible retorn a l’activitat. Mentrestant, es mostren preocupats per quants professionals podran tornar a la feina. De moment, en són conscients que moltes de les fires que s’havien de celebrar a la primavera ho faran després de l’estiu. Però per ells, no és el mateix l’abril o el juliol que el setembre o l’octubre. Per si de cas, esperen que la tardor es converteixi en l’inici de la seva tornada a la rutina, en la qual les llums de les firetes tornin a brillar.