El sector turístic de Lleida fa un balanç positiu de la temporada d'estiu i assegura que s'han acomplert les previsions que van donar al principi de la campanya. El president del Patronat de Turisme de la Diputació de Lleida, Juan Antonio Serrano, remarca que al juny va créixer el volum de visitants i pernoctacions, però al juliol van baixar els visitants tot i que es van allargar les estades. L'agost encara no té xifres definitives, però es va arribar al 100% en alguns establiments pel pont del 15 d'agpst. Això contrasta amb les dificultats que pateix l'hostaleria per trobar personal, un fet que s'atribueix en part a les dificultats per trobar allotjament per viure, sobretot al Pirineu, a causa de la proliferació de pisos turístics.
Segons Serrano, el fet que hagin augmentat la durada de les estades dels visitants durant el mes de juliol indica que han crescut el volum de turistes de fora. Les dades indiquen que al juny van venir 129.453 turistes a la demarcació que van generar 283.911 nits d'allotjament (al juny de 2023 van ser 113.283 visitants i 233.095 pernoctacions). L'increment més gran s'ha registrat als càmpings, amb aproximadament un 27% més de turistes, tant nacionals com internacionals, i gairebé un 50% més de nits d'allotjament que el 2023. Els hotels i els apartaments turístics també han tingut increments, mentre que el turisme rural ha patit una lleugera davallada de prop d'un 10% de viatgers i un 13,03% de pernoctacions.
L'increment més gran s'ha registrat als càmpings, amb aproximadament un 27% més de turistes, tant nacionals com internacionals
Del juliol, ara mateix només hi ha dades sobre els hotels i apunten que va ser el millor mes de la sèrie històrica, que es remunta a 1999, pel que fa a pernoctacions, amb un total de 228.231 nits d'allotjament en hotels. Mentrestant, els 99.278 viatgers que van rebre els hotels al juliol són la millor xifra només per darrere dels 101.659 del mateix mes de l'any passat. Per aquest motiu, Serrano apunta que serà un altre any de rècord tant en pernoctacions com el segon millor de la història pel volum de visitants.
Serrano destaca que aquest creixement no té res a veure amb la "massificació" que poden patir altres zones turístiques del país, sobretot a la costa. En aquest sentit, fa valdre que Lleida es caracteritza per ser la demarcació amb més "varietat de producte" i apunta que si hi ha algun punt que pot arribar a patir un cert excés de visitants ja es prenen mesures per tal de millorar la situació.
Pel que fa al perfil dels turistes que venen, el president de la Federació d'Hostaleria de Lleida, Josep Castellarnau, destaca que és un client que sobretot busca la tranquil·litat de la muntanya en zones com el Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici o el Parc Natural de l'Alt Pirineu. Arriben atrets per activitats com el senderisme i cada vegada més la pesca "que és un reclam a tot Europa" i fins i tot a més enllà, ja que enguany han vingut turistes d'Austràlia i els EUA per practicar la pesca sense mort.
Aposta per la formació i l'allotjament per captar treballadors
Castellarnau admet que el sector, com molts altres, pateix falta de personal. En aquest sentit, afirma que treballar al cap de setmana i a la nit "genera reticències" però remarca que les condicions que s'ofereixen als treballadors són bones. Des de la Federació fan una aposta per la formació i el contacte amb les escoles amb programes duals. També incideixen en la formació d'aquells treballadors que comencen de zero. Castellarnau recorda que fa uns anys havien de cercar al sud d'Espanya persones per treballar al sector i ara la situació ha canviat i "agafem treballadors d'on sigui". En qualsevol cas, destaca que estan encantats i assegura que quan descobreixen la feina, el 80% s'hi queda.
Des de la Federació fan una aposta per la formació i el contacte amb les escoles amb programes duals
Tant Castellarnau com Serrano coincideixen a situar la falta d'allotjament per viure com un dels principals problemes per assegurar els treballadors de sector. Això es deu a la cada vegada més creixent oferta de pisos turístics que els propietaris prefereixen destinar a aquesta funció perquè hi guanyen molts més diners que llogant-los tot l'any a treballadors. Per aquest motiu reclamen al Govern una regulació d'aquesta problemàtica que al Pirineu encara es veu més agreujada per les dificultats de construir habitatges nous.