Una Barcelona metropolitana de cinc milions d'habitants. Aquest és el clam dels principals agents econòmics que s'han reunit aquest dijous a la seu del Cercle d'Economia, en una sessió anomenada L'hora de la Barcelona metropolitana, organitzada conjuntament per aquesta entitat, Barcelona Global i Foment del Treball. La jornada ha reivindicat una "realitat metropolitana" que ja existeix i ha lamentat la "fragmentació administrativa" que representa les "noves muralles" de la ciutat, en una analogia amb les barreres de pedra de la Barcino romana.
La comparació amb les antigues muralles que envoltaven el nucli antic de la ciutat l'ha llançat el president del Cercle, Jaume Guardiola, durant el seu discurs d'obertura, però ha estat present durant les posteriors taules rodones de l'acte. Guardiola ha fet referència al moviment Abajo las murallas que va engegar al segle XIX el metge i humanista Pere Felip Monlau, i que va culminar amb l'enderrocament de l'any 1854. Aleshores, aquella frontera frenava el desenvolupament econòmic de la capital catalana.
"El context d’avui és diferent, però hi ha muralles invisibles que són igualment limitants i que no ens permeten explotar tot el potencial que tenim", ha criticat el dirigent. I quines són aquestes barreres? La primera, la fragmentació administrativa. Guardiola ha denunciat l'existència d'un "laberint" a la regió metropolitana, que inclou 32 consorcis, 18 mancomunitats i 16 associacions i xarxes, entre altres institucions. "És un entramat que s’ha generat per al·luvió de dalt a baix i que es veu constantment superat per una realitat que no entén d’administracions", ha conclòs.
Guardiola (Cercle d'Economia): "Els municipis grans han de fer un exercici de generositat que permeti superar els recels que puguin tenir els més petits"
Aquesta, però, no és l'única "muralla". També ho és la manca de visió metropolitana d'aquestes entitats: "Ens oblidem que som part d’un tot, el progrés de la regió depèn de les col·laboracions", ha recordat Guardiola. Com a solució, el president del Cercle ha demanat "redistribuir el poder local", una tasca que "no és fàcil" i que requereix "ambició". En aquest sentit, ha indicat la creació de l'AMB el 2010 com un bon punt de partida. Per aquesta raó, ha instat a governs i administracions locals a fer un esforç per construir aquest model de futur. "Els municipis grans han de fer un exercici de generositat que permeti superar els recels que puguin tenir els més petits", ha remarcat.
"La missió de la nostra generació és fer la Barcelona metropolitana"
La radiografia de Guardiola ha coincidit amb la d'Albert Dalmau, conseller de presidència de la Generalitat de Catalunya. Si Guardiola ha parlat del segle XIX, Dalmau se n'ha anat fins a la Barcino romana per reflexionar sobre els models de ciutat que ha experimentat Barcelona des de llavors. "Cada època ha imaginat la ciutat d’una manera diferent: la mobilitat i mentalitat estan més connectades del que ens imaginem", ha avançat. Així doncs, la missió de la generació actual és "fer la Barcelona metropolitana".
Per assolir-ho, el conseller ha reclamat "superar les desconfiances" entre el govern català i el consistori barceloní que considera que han imperat durant l'última dècada. El "nou camí" que vol Dalmau es basa en decisions com la del Banc Sabadell, la qual ha celebrat. El retorn de l'entitat bancària vallesana no ha estat l'única analogia que ha fet servir: també s'ha posat com a exemple a si mateix. "La meva trajectòria vital ha estat lligada a Barcelona Global i al seu alcalde, i ara he canviat de cantó a la plaça Sant Jaume", ha comentat. Aquest viatge que ha fet vol que sigui un paradigma de la premissa del govern de Salvador Illa: "més ambició, més col·laboració i més rapidesa".
Finalment, el conseller ha defensat que el concepte de la Barcelona metropolitana és "un trajecte iniciat fa anys". Així ho demostren alguns dels projectes que ja s'han encetat, com ara la ronda nord entre Terrassa i Sabadell, l'ampliació del Port de Barcelona i del recinte Gran Via de Fira de Barcelona, les obres de l'L9 i l'L10 que s'han reiniciat o el projecte del Catalunya Media City a les Tres Xemeneies del Besòs, entre altres. Tot plegat constitueix un "nou temps" a Catalunya i Barcelona.