• Territori
  • La Cambra de Terrassa projecta una incubadora industrial i posa un ‘deadline’ a la Llei de Cambres

La Cambra de Terrassa projecta una incubadora industrial i posa un ‘deadline’ a la Llei de Cambres

L’entitat presenta els resultats del 2024 amb la previsió d’arribar als 4 milions d’ingressos el 2025

Ramon Talamàs, president de la Cambra de Comerç de Terrassa | Marc Llibre
Ramon Talamàs, president de la Cambra de Comerç de Terrassa | Marc Llibre
27 de Gener de 2025
Act. 27 de Gener de 2025

La Cambra de Comerç de Terrassa, presidida per Ramon Talamàs, tanca un 2024 "amb molta vitalitat", un volum d'activitat de 3,6 milions d'euros (un increment en termes de valor del 20% respecte al 2023) i grans fites per assolir aquest 2025. La més novedosa -un repte per al territori- és la creació d'una incubadora tecnològica per al teixit industrial dels vallesos, una iniciativa que està duent a terme amb l’objectiu de dotar les empreses de musculatura per a desenvolupar-se tecnològicament. “No totes les empreses tenen prou múscul tecnològic, el que volem és dotar el teixit industrial de capacitat de tecnologia”, ha assenyalat.

 

La iniciativa, que compta amb l'aprovació de la Cambra d'Espanya, comportaria una inversió d'1,2 milions d'euros, dels quals 440.000 procedirien de la Fundació Incyde. Si bé podria ser una ampliació dels serveis oferts al Digital Impulse Hub, la iniciativa no s'ubicaria dins de la Cambra, si nó que s'instal·laria en un altre municipi amb alta activitat industrial, com Sant Cugat del Vallès, Rubí o Castellbisbal. Comptaria, a més, amb la col·laboració d'altres entitats públiques i privades de la demarcació, amb universitats i també amb la Cambra de Sabadell.

A l'esmorzar anual que els principals membres de la junta de la Cambra de Terrassa han mantingut amb els mitjans de comunicació, Ramon Talamàs ha explicat que, a més, aquest 2025 volen ampliar la seu de l'entitat remodelant la planta subterrània de l'edifici per tal d'habilitat més oficines de cotreball, una iniciativa que ja van incorporar amb la remodelació de la seu i el projecte Cambra Business & Working. L'entitat, que està "més activa que mai", segons el seu president, tanca l'exercici amb 45 professionals, un 56% més que el 2020. 

 
El president de la Cambra de Comerç de Terrassa, Ramon Talamàs, durant la seva intervenció en la trobada anual amb la premsa | ACN
El president de la Cambra de Comerç de Terrassa, Ramon Talamàs, durant la seva intervenció en la trobada anual amb la premsa | ACN

L'organitsme viu un procés d'expansió que, per al 2025, posa l'horitzó en una previsió d'ingressos de 4,05 milions d'euros, xifra que permetrà a la Cambra mantenir “la trajectòria de creixement dels serveis al teixit econòmic de la demarcació”, ha explicat Talamàs. I ha afegit: “sense deixar els més tradicionals, es reforçarà l’activitat en dos aspectes claus: el tecnològic i l’emprenedoria”. De fet, durant el 2024, i a través de l’aliança del Digital Impulse Hub, liderada per la Cambra de Comerç de Terrassa, s’han aixecat 900.000 euros en projectes de digitalització avançada amb proves de concepte per a una trentena d’empreses, i l’objectiu és assolir els seixanta projectes a finals del 2025. D’altra banda, la Cambra de Comerç de Terrassa, durant l’any 2024, ha dut a terme 315 assessoraments a través de l’Oficina Acelera Pyme pel Kit Digital i més de 700 professionals han participat en seminaris web i activitats formatives en digitalització. 

Un 'deadline' per a la Llei de Cambres

A més, Talamàs ha apuntat que preveu que la tramitació de la llei de cambres s'inicii el febrer, un cop hàgin parlat amb tots els grups parlamentaris, i que "quedi aprovada a finals del 2025". L'esborrany, aprobat per les 13 cambres de Catalunya, Foment i Pimec, contempla una assignació de 10 euros per empresa censada a cada demarcació, amb el qual a la Cambra de Terrassa li correspondrien 340.000 euros, per les 34.000 empreses que consten censades. A més, ha sostingut que la futura normativa "possibilitaria" la unió de les Cambres de Terrassa i de Sabadell.

La B-40 fins a Granollers

Respecte a les reivindicacions del territori, Nacho Navarro, vicepresident segon i responsable d'infraestructures i relacions públiques de la Cambra, ha afirmar que continuaran lluitant perquè "es compleixi l'acord del Govern de la Generalitat per portar la B-40 el més aviat possible a Sabadell", que aquesta arribir a Granollers i així es pugui connectar amb l'AP-7. L'entitat no voldria que l'autopista acabi a Sabadell i no arribi a connectar-se amb la capital del Vallès Oriental.