A finals del passat mes de febrer, una publicació del grup Financial Times situava Catalunya i Barcelona com a millor exemple d’estratègia de captació d’inversió estrangera a Europa. Ara bé, realment aquest impuls travessa les muralles de l’àrea metropolitana?
Donar resposta a la pregunta ha estat un dels eixos principals de la trobada realitzada al Palau Maricel de Sitges, en el marc del 5è Simposi del Garraf. Unes jornades econòmiques i empresarials organitzades per l’Agència de Desenvolupament NODE Garraf.
El pes de l’activitat en aquest territori es reparteix un 80% en el sector serveis, un 10% per la construcció i el mateix percentatge pel món industrial. Després de la tempesta de la Covid-19, representants de les diferents administracions i organitzacions exposen el seu punt de vista sobre l’encaix futur del Garraf.
Zones d’activitat amb preus competitius
“Necessitem que les persones puguin exercir la seva feina d’una forma diferent”, apunta Albert Rodríguez. El secretari general de Socioeconomia i Polítiques Públiques de CCOO al Baix Llobregat, Alt Penedès, Anoia i Garraf justifica la seva aposta per reforçar la formació professional recordant “com moltes persones han treballat durant anys en una fàbrica i quan tanca només saben prémer un botó.
El sindicat entén que una comarca com el Garraf ha de complementar la seva tradició industrial amb activitats vinculades a la sanitat, el turisme i el sector residencial. “Les dades i la intel·ligència artificial pot aportar un valor afegit al turisme”, planteja Rodríguez.
En clau de construcció, el dirigent creu que l’horitzó del sector passa “pels nous materials i sistemes de construcció, així com les oportunitats per repensar les ciutats i adaptar-les al creixement demogràfic”.
La viabilitat del full de ruta, segons CCOO, depèn dels següents “incentius”: Ajuts a la creació, zones d’activitat econòmica amb preus competitius, millores d’infraestructures i col·laboració amb centres formatius.
La Cambra del Garraf: “Estem enmig d’una revolució industrial i no ens adonem”
Per la seva banda, Àngel Font, president de la Cambra del Garraf, identifica la Copa Amèrica de Vela com una bona oportunitat “per aprofitar” les fortaleses del sector nàutic. De fet, Vilanova i la Geltrú acollirà una de les regates preliminars de l’esdeveniment, el pròxim estiu.
Retornant al debat industrial, Font adverteix que “estem enmig d’una revolució i no ens adonem”. El futur del territori, sota el criteri del dirigent, “és una bola de vidre perquè no sabem si hem d’anar cap a la creació d’una fàbrica d’hidrogen o bé d’energia fotovoltaica”.
Entre els assistents a la sala dels Museus de Sitges també ha sobrevolat la necessitat de millorar la comunicació interna i “facilitar la vida” a col·lectius com els estudiants. En aquest sentit, s’ha visibilitzat el paper actiu de la Universitat Politècnica de Catalunya. Actualment, amb les dades a la mà, els principals moviments diaris dels residents al Garraf són els dels treballadors de menys qualificació cap al Penedès i els de major qualificació cap a Barcelona i el seu entorn més pròxim.
Lluita contra el centralisme
“Estem en un escenari molt fràgil davant qualsevol tempesta o problema”, puntualitza Neus Lloveras. La presidenta de la Federació Empresarial del Gran Penedès i antiga alcaldessa de Vilanova i la Geltrú considera que Catalunya “s’està convertint en un país centralista”.
Lluny de situar les exigències només en la millora dels transports, Lloveras demana una major disponibilitat de sòl industrial “per guanyar competitivitat”. L’organització destaca fortaleses com la situació geogràfica, però a la vegada, fa una crida “a fer la vida més fàcil a les empreses".
En els darrers mesos, Lloveras ha dibuixat un discurs crític per les mesures de l’administració sobre els preus dels peatges que transiten per la comarca. L’acció de la FEGP sempre va orientada al context de cadascun dels seus territoris: Alt Penedès, Baix Penedès i Garraf.
El protagonisme de les carreres tècniques
Des de la UGT, el seu secretari general a la zona, ha destacat el paper cabdal de projectes com el campus de la UPC a Vilanova. “Cada cop, les carreres tècniques tindran més protagonisme”, explica Francesc Rica. A la capital del Garraf, l’espai universitari compta amb uns 1.500 estudiants i sis graus (Enginyeria informàtica, mecànica, electrònica, industrial, ciència i àmbit marítim).
“Les persones que arriben al centre tenen clar que volen aportar a la societat”, incideix Marisa Zaragozá, directora del campus. Sense deixar de banda la vitalitat de l’espai, la professora destaca com “els grups de recerca participen en projectes que van més enllà del seu territori i això és interacció amb altra gent i empreses”.